El Bernabéu dicta sentència amb Ancelotti de testimoni: xiulets per a tres cracks i crits de dimissió

El Reial Madrid va aconseguir els tres punts davant el Llevant. Era obligatòria la victòria a casa després de la derrota davant el Barça a la final de la Supercopa d'Espanya, que va sentenciar Xabi Alonso, i la patacada als vuitens de la Copa del Rei davant l'Albacete, que va acabar d'enfurismar el madridisme. En el retorn de l'equip merengue al Santiago Bernabéu, l'afició va dictar sentència. I Carlo Ancelotti, convidat especial, ho va presenciar tot.

Els tres punts aconseguits pel Madrid, fos quin fos el resultat, quedarien en un segon pla. El focus estava posat a l'estadi merengue, que no va esperar ni al xiulet inicial per mostrar la seva indignació. La megafonia va cantar l'alineació titular i el Bernabéu va sentenciar tres cracks.

Florentino, al punt de mira

Vinicius Júnior, Jude Bellingham i Fede Valverde van rebre una sonora xiulada per part de l'afició blanca. I els tres, a més, van signar un partit gairebé digne de l'oblit. L'extrem brasiler no va parar d'intentar refer-se amb accions individuals, el migcampista anglès va aportar ben poc a tres quarts i amb el velocista uruguaià va quedar clar que no està tan protegit pel madridisme com sembla.

El run run va anar in crescendo a la primera meitat. El Llevant es va fer fort al seu camp, a l'espera d'algun detall d'Etta Eyong, despenjat a dalt. I no hi va haver gols, per a l'enuig d'un Bernabéu que, aleshores, va posar el punt de mira a la llotja. Càntics de “Florentino dimissió, Florentino dimissió” van començar a retrunyir al coliseu del Madrid, amb mocadorada inclosa.

La pilota aturada, aliada merengue

A la segona meitat, el Madrid va calmar les aigües amb l'entrada d'un Arda Guler hiperactiu. Això sí, el millor aliat de l'elenc d'Arbeloa va ser, naturalment, el punt de penal. Kylian Mbappé, perdonat per l'afició per la seva condició indiscutible de golejador, va marcar des dels onze metres al minut 58. Ja són 19 els gols que porta a la Lliga, sis d'ells des del punt de penal.

Amb l'electrònic inaugurat, el Madrid va inclinar molt el camp. I el segon va arribar al 67', des d'un córner. Raúl Asencio, a centrada de Guler, va rematar una pilota aèria difícil que va col·locar a l'escaire. El Bernabéu ho va celebrar ovacionant el seu jugador del planter.

Arbeloa, salvador

El Madrid va tenir moltes ocasions a la segona part. El marcador, però, es va quedar igual. I al final del partit el madridisme va tornar a recordar la crisi que viu el club. Mbappé va demanar aplaudiments i l'afició els va rebutjar. Va començar a xiular de nou.

Arbeloa, però, va protegir els tres cracks més xiulats per la marea blanca. Vinicius, Valverde i Bellingham van ser titulars i van completar els 90 minuts. L'entrenador merengue va evitar canviar-los per no escoltar l'afició. Va actuar, com Ancelotti feia tan bé en el seu dia, com a gestor del vestidor. L'exmister del Castilla va apagar una flama, però no va evitar l'incendi. Així es resumeix la victòria del Madrid davant el Llevant.