El Guadalajara va resistir 75 minuts. L'equip de Pere Martí, molt ordenat, va frenar les envestides d'un Barça amb més actitud que futbol, i amb molts canvis, Flick va alinear per primera vegada el trident del fred: Ter Stegen, Christensen i Frenkie de Jong. Apagats al principi, van ser decisius en la victòria barcelonista (0-2) amb una gran segona part.
Flick va moure molt l'equip. Éric va jugar, una altra vegada, com a central, Casadó ho va fer com a lateral per la banda dreta, Lamine Yamal va tenir llibertat de moviments com a mitjapunta i Fermín va estar incòmode pel costat esquerre. Pel mateix costat, més endarrerit, hi havia Jofre Torrents.
Dani Vicente, resolutiu
El Barça va tenir la pilota. No li va importar al Guadalajara, molt més preocupat de protegir Dani Vicente que d'incomodar Ter Stegen. I el porter local va resoldre, amb força dificultats, les poques rematades de l'equip de Flick a la primera part, sobretot en llançaments llunyans de Christensen i Rashford.
Jofre Torrents, davant el Guadalajara
El campió de Copa no trobava molts espais. Almenys, a prop de l'àrea local. Frenkie de Jong i Christensen es mostraven plans.
Suplents en els últims partits, Ter Stegen, Christensen i Frenkie van ser titulars a Guadalajara i es van reivindicar a la segona part. El porter va tenir poca feina, però la va resoldre perfectament; el central va marcar el primer gol del Barça i Frenkie va deixar una espurna de la seva classe, poc abans del segon gol barcelonista, marcat per Rashford.
