Hansi Flick millora el rendiment del Barça amb mà dura: més meritocràcia i menys vaques sagrades

Hansi Flick intuïa, l'estiu passat, que el curs actual seria complicat. Molt més dur que l'anterior. Els seus mals presagis es van confirmar amb la marxa d'Iñigo Martínez a l'Aràbia Saudita. També estava preocupat per Lamine Yamal, per la seva vida privada i per la seva lumbàlgia. El Barça, molt més destensat, es va posar a cinc punts del Reial Madrid, el passat 26 d'octubre, després de perdre al Bernabéu (2-1). Avui en suma set més (a l'espera de l'Alabès-Madrid d'aquest diumenge).

Pintaven bastos al Barça. Laporta, sempre impulsiu, va demanar calma. De Flick se sabia que patia massa i es va començar a especular sobre la possibilitat que marxés del club l'estiu de 2026, un any abans del segon contracte signat amb el Barcelona. El tècnic alemany se sentia sol. També, decebut amb el rendiment d'alguns cracks.

Les solucions

Koundé no és el Koundé de la temporada passada. Tampoc Balde. Ni Lamine. Flick, però, va trobar forces amb el compromís d'Éric García, una peça bàsica per al tècnic alemany per la seva polivalència i bones prestacions. També es va animar amb les reaparicions de Joan García, Pedri i Raphinha.

Raphinha celebra el seu doblet de gols al Barça-Osasuna amb Lamine Yamal EFE

Flick, un tècnic tan metòdic com perfeccionista, dialogant però exigent, va apretar les femelles a l'equip. Va ser atrevit i just. Va premiar els futbolistes en millor forma, encara que siguin actors teòricament secundaris, com Gerard Martín, i va castigar els cracks que no mereixien jugar o ser titulars.

Frenkie, suplent

De perduts al riu, devia pensar Flick. Va deixar de ser diplomàtic i va apostar per la meritocràcia. Ja no li importa que Frenkie de Jong sigui suplent, sobretot després del seu mal partit contra el Chelsea. La temporada passada va donar corda al migcampista neerlandès quan més qüestionat estava al Barça, però ara viu a l'ombra d'Éric García. Amb el futbolista de Martorell, l'equip està més equilibrat. Pateix menys.

Enzo Fernández tomba Frenkie de Jong EFE

Frenkie és suplent d'Éric, renovat recentment, i a qui el Barça va voler vendre o cedir fa un any i mig. Flick va frenar la seva sortida i l'equip millora dia rere dia amb Éric, sigui de lateral, de central, de migcentre o del que sigui.

Lewandowski, inèdit

Més dràstic encara ha estat Flick amb Lewandowski. El davanter polonès, sense grans esforços defensius, ha estat rellevat per Ferran Torres, molt més intens. El valencià, discutit inicialment, simbolitza la transformació del Barça en els dos últims anys. Marqui o no, mai escatima un esforç.

Robert Lewandowski al Barça-Eintracht de la Champions League FCB

Lewandowski ni tan sols va jugar un minut contra Osasuna. És carn de canó i podria ser titular, dimarts, a Guadalajara. Flick, però, sap que el futbolista internacional té gol i molt d'orgull. De moment, prefereix dosificar-lo i aprofitar el gran moment de Ferran.

Turistes i socis

Flick, amb les seves decisions, es guanya, dia rere dia, el respecte de tots els futbolistes. O gairebé. Encara té algun assumpte per resoldre, però sembla haver recuperat el comandament. Calmat el vestidor, Laporta també viu millor. El president es prepara per a una cursa electoral en què parteix com a clar favorit. Només un cataclisme pot castigar l'actual dirigent, cada cop més allunyat del soci perquè prefereix els diners dels turistes a la fidelitat dels abonats. 

Laporta, al costat del president d'Osasuna, Sabalza, a la llotja del Camp Nou EFE

El rebuig de Laporta a la Grada d'Animació retrata els seus tics dictatorials. No tolera la crítica i sempre veu dimonis quan parla de les penyes, però amb Flick està molt més tranquil que amb Xavi. El tècnic alemany va ser la seva aposta en el pitjor moment del seu mandat i va encertar de ple.