El nou dilema de Hansi Flick al Barça: el recital descomunal d’un canterà amenaça un pes pesant

El FC Barcelona va alliçonar l’Athletic Club (4-0) amb una lliçó magistral a ambdós costats del camp. El tècnic del Barça, Hansi Flick, va arriscar en l’esquema mitjançant una aposta innovadora. L’experiment no podia sortir millor. Gerard Martín es va estrenar com a central esquerre davant el desgast de Andreas Christensen i Ronald Araujo durant l’aturada de seleccions. Éric Garcia, protegit per una màscara, setmanes després de la seva fractura en el septe nasal, va explotar la seva millor versió com a pivot en l’enèsima mostra de la seva polivalència.

El central de Martorell va exhibir una tècnica i una intel·ligència privilegiades en la sortida de pilota, i va deixar en evidència Frenkie de Jong, en absència d’un director de joc de la talla de Pedri. Dos mitjapuntes com Dani Olmo i Fermín López van completar la medul·lar, i Éric es va valer com a únic migcentre per governar la zona ampla. Una actuació impecable que fins i tot va millorar les prestacions del migcampista neerlandès i obre un nou debat per la titularitat.

Pressió efectiva

El canterà blaugrana va recuperar un dogma de la pissarra de Flick que s’havia perdut en els primers compassos de la temporada 2025-26. La pressió avançada d’Éric va originar dos gols del conjunt català en la festa del retorn al Camp Nou. El primer, al minut 4, va procedir d’un error en la sortida de l’Athletic, causat per la pressió del defensor català i de Gerard Martín. Robert Lewandowski es va endur la pilota cap a l’àrea mitjançant un autopas i va superar Unai Simón pel pal curt (1-0).

El tercer gol de la contesa va portar el segell exclusiu d’Éric. El defensa de 24 anys no només va robar la cartera amb una intercepció a la zona de tres quarts, sinó que també es va vestir de Pedri per filtrar l’assistència a Fermín López. Primer, va obrir per Ferran Torres, que va tocar enrere per al mitjapunta onubense. El crack d’El Campillo va dibuixar una paret completada per una passada del defensor a la frontal de l’àrea entre dos defensors. Amb el terreny desbrossat, el 16 va col·locar un xut ras a prop del pal (3-0).

Més equilibri

Frenkie s’enginya per treure la pilota, com Pedri, mitjançant les seves conduccions. El migcampista neerlandès va néixer per a la demarcació de lliure. Amb això, el canterà de l’Ajax pateix en els contraatacs i les vigilàncies defensives, mancances que ja va reconèixer en el col·lectiu després de l’empat contra el Bruges (3-3): "Som dèbils a les contres, pel tema de vigilàncies, pressió a dalt, per com ens posicionem enrere... És una mica de tot".

Precisament, la pressió en terreny contrari no és el punt fort del 21 blaugrana. Éric, juntament amb Pedri, dotaria de més equilibri el doble pivot, ja que defensa cap endavant i amb intel·ligència en les anticipacions a l’hora de vigilar l’esquena al seu company a la medul·lar. En canvi, el tàndem de Frenkie i el migcampista canari explota les seves millors virtuts davant rivals de gran entitat que dificulten la sortida de pilota, com en el triomf contra el Newcastle (2-1).

Marc Casadó, d’un perfil més semblant a Éric, ha quedat relegat per darrere dels tres migcampistes esmentats. Flick ha preferit alinear el crack de Martorell. El pivot de Sant Pere de Vilamajor ha entrat al camp al minut 64, en lloc de Robert Lewandowski.