El Barça recupera la millor versió de Lamine Yamal contra l'Elche (i amb tres escuders de luxe)

L'ham i les ganes de reivindicar-se van ser dos elements clau al Barça de la temporada passada. L'últim any de Xavi Hernández al banc acabà amb el caseller de títols a zero. La pressió tan característica de l'equip blaugrana naixia de la mà de Hansi Flick i d'aquell sentiment. No hi ha res millor que la ràbia per tornar a la millor versió. I la setmana passada Lamine Yamal va estar molt discret en el clàssic i la seva figura, en el focus pel que succeïa fora del rectàngle de joc. Doncs bé, la primera jugada aquest diumenge davant l'Elx va ser tota una declaració d'intencions. Abans del minut 10, el 10 del Barça obria la llauna.

Lamine rebia a banda, evitava que la pilota sortís fora i encarava al defensor, amb una bicicleta i llavors amb un tall. Hi ha dies en què la pubàlgia causa dolor i altres que no. Va tocar el segon. Va quedar demostrat poc després. Alejandro Balde trencava cap a dins i filtrava un pase de banda a banda. Rebria Yamal dins de l'àrea, trenquant al defensor i definint amb l'interior de la seva bota al pal llarg.

Lamine Yamal define entre dos jugadors durant el Barça-Elx EFE

El Barça va completar els primers 20 minuts més seriosos, potser de la temporada. L'Elx d'Eder Sarabia és un equip que opta per jugar la pilota. Va quedar desactivat durant bona part dels tres primers quarts d'hora. En part, per la pressió executada per l'elenc de Flick que, per moments, s'assemblava a la d'abans. Prova d'això va ser el segon gol culé.

El gol més especial

Al minut 12 el Barça doblegava l'avantatge. Per a Fermín López i per a Ferran Torres el treball és innegociable. Tenen aquesta famosa gana que caracteritza un equip campió, el que vol tornar a ser el blaugrana. El migcampista d'El Campillo aprofitava un mal control, s'emportava la pilota i la posava amb l'esquerra al segon pal. El Tauró clavava la seva dentadura.

La dedicatoria de Ferran Torres a les víctimes de la DANA després de marcar en el Barça-Elx EFE

I el millor va ser la celebració. Ferran va marcar el seu gol número 50 amb la samarreta del Barça. No va ser el més bonic. Tampoc el més difícil, però sí el més especial. L'atacant de Foios va marcar i, en quan es va quedar sol en la celebració, es va aixecar la samarreta. L'atacant valencià portava una samarreta blanca amb un missatge molt clar un any després de la DANA: "València sempre en la memòria, 24 octubre 2024".

¿Tornen els dubtes?

El Barça va perdre a Pedri a mitja setmana, una baixa molt sensible, però va recuperar alguna cosa, possiblement més important a la primera part: les ganes de golejar. Amb Marc Casadó al pivot i Frenkie de Jong una mica més avançat, l'equip va carburar més que en les últimes setmanes.

Alejandro Balde durant el Barça-Elx EFE

Rafa Mir celebra el seu gol durant el Barça-Elx EFE

Les embestides de Marcus Rashford i els eslalons de Balde van ajudar. No obstant això, un gol de Rafa Mir abans del descans va tornar a sembrar el dubte quan els blaugranes arribaven a la porteria rival amb claredat. La línia quedava en evidència i l'atacant espanyol batia a Wojceich Szczesny a camp obert, amb un tir col·locat. Ronald Araujo va trencar el fora de joc i el Barça, tot i concedir molt poc i atacar molt, es va anar amb un sol gol d'avantatge al vestidor.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial