Dro marxa del Barça abonant la seva clàusula de rescissió i de sobte sembla que la seva decisió sigui una punyalada al club. Flick, que va deixar entreveure el seu enuig i va semblar assenyalar el representant del jove futbolista gallec ("sé que hi ha gent al voltant dels jugadors") li va donar corda fins al 2 de desembre. A partir d'aquí, zero minuts.

Dramatismes, però, menys que zero n'hauria de provocar aquest succés. Cesc Fàbregas i Gerard Piqué; Dani Olmo, Fran Mérida i Gerard López, André Onana o Xavi Simons. Han estat multitud els joves considerats cracks que en el seu moment van marxar. I no va passar res...

Caldrà esperar que sigui oficial la sortida de Dro perquè l'entrenador alemany torni a referir-se al cas, tot i que és difícil apostar que parli amb claredat després de llançar una andanada que, qui sap, podria referir-se a un canvi d'actitud del futbolista. "Si vols jugar pel Barça, has de posar-hi el cor. Has de viure per aquests colors i als que no, no els vull" va sentenciar un Flick que amb aquestes paraules potser va explicar sense dir-ho la raó per la qual Dro va desaparèixer dels seus plans les sis últimes setmanes.

Només el temps dirà si els laments públics del tècnic blaugrana tenen raó de ser o, ves a saber, són una simple posada en escena... Però per al Barça mateix no deixa de ser una bona, o excel·lent, notícia: un ingrés inesperat de sis milions d'euros. Poca broma tractant-se d'un jugador de 18 anys i el futur proper del qual al primer equip no s'entenia precisament clarificat.

"Això és el Barça i no hi ha espai per a tothom. És llei de vida" va explicar a Culemanía un representant comprensiu amb la decisió del jove futbolista. I, també, recordant que el de Dro no serà ni el primer ni l'últim cas.

Alguna cosa personal

Fa dotze mesos Unai Hernández, capità del filial i futbolista tan ben considerat al club com invisible per a Hansi Flick, va decidir marxar del Barça i començar de zero a Aràbia Saudita.

Però els darrers anys són molts els que ho van fer. Àngel Alarcón, Marc Guiu, Víctor Barberá, Sergio Akieme, Jon Toral, Ilias Akhomach, Chadi Riad, Konrad de la Fuente, Ferran Jutglà, Robert Navarro, Toni Sanabria, Mika Mármol, Àlex Collado, Abel Ruiz, Jorge Cuenca, Iker Bravo... La llista de jugadors que en el seu moment van entendre necessari marxar per trobar un espai que no pensaven obtenir al Barça.

Entre tots hi ha casos per plantejar especialment. Hauria signat una renovació milionària el club a Ansu Fati si hagués sabut que la lesió que havia patit davant el Betis tallaria en sec la seva carrera? Al Barça, de fet, li encantaria trencar el contracte que l'uneix amb l'Ansu fins al juny de 2028.

Així s'entén que els joves de la pedrera d'avui dia prioritzin tant la seva (possible) carrera futbolística al Camp Nou com la seva seguretat econòmica futura. 

De sempre

Potser no s'entén tant la decisió que va prendre en el seu dia Ilaix Moriba. Catapultat per Ronald Koeman ja s'havia convertit als 18 anys en transcendental amb el primer equip... I a l'estiu de 2021 va decidir per sorpresa general marxar a Alemanya.

Avui, després del seu fiasco a Leipzig, torna a gaudir del futbol a Vigo. Però aquesta és una altra història.

És una història que ve de lluny i que té en guàrdia cada cop amb més encert els representants (que no sempre són enemics del club). De fet, l'avui assenyalat Iván de la Peña podria, si no fos un personatge tan reservat, explicar tant la permanència de Gavi quan el PSG amenaçava amb fitxar-lo com la seva col·laboració en la incorporació de Èric García quan altres clubs li oferien més que el Barça quan tenia la carta de llibertat...

Pedro Fernández, Dro, ja es considera futbolista professional i entén que fora del Barça tindrà una millor carrera. Al club el discurs oficial és de pesar i decepció... De portes endins, però, cal sospitar que es consideri d'una manera molt diferent. Un negoci rodó.