El meu article d'avui comença amb una pregunta que ja té resposta. El Barcelona, amb l'objectiu d'anar cobrint despeses, pèrdues i impagaments d'altres èpoques i directives, està tirant tota la carn a la graella. O, millor dit, venent tot el que és possible i susceptible de ser interessant per crear negoci.
I, l'últim que es mou és una fibra mòbil amb tints blaugrana. Segurament us recordàreu que no fa tant de temps, el gran repte del Barça era tenir un Camp Nou on la connexió WIFI arribés per a tothom i de manera efectiva. Eren altres èpoques, concretament les del triplet de Luis Enrique amb Josep Maria Bartomeu al capdavant i un gran, Dídac Lee, intentant liderar tota la part tecnològica com podia. Doncs bé, en qüestió de poc menys d'una dècada, tot allò ja ha assolit cotes inimaginables.
Fa mesos es va presentar
el projecte Barça Mobile. Molt ambiciós ja que el que es pretén és assolir objectius en
telecomunicacions i que el Barça disposi com a marca pròpia d'una
fibra òptica única. L'aposta és ferma, però em grinyola que, des del mes d'abril,
tot allò no ha progressat,
la inauguració va ser molt descafeïnada a nivell de públic i, el més palpable avui dia: la web no funciona. El futur de les telecomunicacions blaugrana punxa en una simple pàgina web.
Tot i això, és cert que el projecte vol ser ambiciós i no es descarta anar més enllà en altres àmbits comercials on podem imaginar productes alimentaris o begudes o el que sigui. El problema és que totes aquestes operacions, si segueixen el curs actual, obliguen a cedir la imatge i l'escut del Barça a terceres persones. El club no es ven, però sí els seus grans actius. I s'hauria de conèixer millor el projecte i com una imatge tan potent pot passar a ser cuidada per tercers desconeguts. La necessitat econòmica empeny a buscar fórmules i ser imaginatius. Però qualsevol pas que es faci en aquesta direcció, si cal, hauria de tenir una mica més de continuïtat en el temps i donar més signes de fiabilitat. Dit això, endavant.
