Florentino dirigeix els destins del seu Madrid i s'ha convertit en aliat perfecte de Joan Laporta en la seva segona etapa com a president del Barça. Si fins fa menys d'un any tot eren bones paraules i aliances contra natura, avui s'ha girat la truita i la guerra dialèctica entre tots dos s'ha convertit en la millor i més potent gasolina de Jan.

Una altra vegada, sí, tots els rivals de la futura i cada vegada més pròxima contesa electoral van quedar en fora de joc gràcies a aquesta col·laboració gratuïta de Florentino. Mentre Víctor Font exigeix a Jan que trenqui relacions amb el Reial Madrid, Laporta utilitza el president merengue per guanyar-se l'afició del Barça amb un micròfon a la mà.

Aquí Laporta és imbatible i torna a tenir en el senyor Pérez el seu millor aliat. Li agrada, li encanta, que des de La Castellana aquell que en el seu dia el va ajudar a rescatar el club (coses que, sens dubte, no es llegiran al seu llibre Així hem salvat el Barça) avui es repeteixin missatges dignes del millor enemic.

Florentino, també angoixat per la situació del seu Madrid, aprofita qualsevol moment per atacar el Barça desenterrant, és clar, el comodí Negreira i amb això aconsegueix que pugin, i pugin, pugin i segueixin pujant, les opcions de Laporta a Barcelona.

I és que recordant les queixes a mitja veu de Bartomeu fa una dècada encara guanya més relleu l'actitud desafiant de l'actual president del Barça, que arriba a recordar, agafeu-vos, al més desfermat Josep Lluís Núñez de fa tres o quatre dècades.

Laporta crida, eufòric i feliç, que Florentino Pérez té barcelonitis i aquesta afirmació, que ha repetit per activa i per passiva l'última setmana, s'ha convertit en el seu primer i qui sap si principal eslògan electoral contra el qual gairebé res poden respondre els seus futurs i ja immediats rivals a les eleccions de Can Barça.

Jan sap, ho sabem tots els culers, que el Reial Madrid és un enemic tan necessari com ocasionalment clau. Impossible d'oblidar com es va gestar la seva victòria el 2021, quatre anys després també tindrà en el màxim dirigent de La Castellana un personatge essencial en qui recolzar la seva campanya.

I és que en clau blaugrana Florentino (Pérez) hauria merescut, segur, una cançó de La Trinca en els seus millors temps. Aquell Manolo, ai Manolito; fot-los canya, clava la puya; perquè Manolo... Espanya és teva! dedicat a Fraga Iribarne tindria avui, sens dubte, una versió estupenda dedicada al president del Reial Madrid.

Florentino, que no Mollerussa, mon amour.