El tema més greu i desagradable al qual s'ha enfrontat el barcelonisme en els seus 126 anys
d'història és, sens dubte, el cas Negreira. La patotxada de quatre presidents alimentant
durant 17 anys una presumpta trama arbitral ha arribat a un punt que, llevat de millor parer
de la jutgessa que instrueix les diligències, és el més semblant a un carreró sense sortida, sempre i
quan els que van ser receptors dels més de 8 milions que va pagar el Barça a l'exàrbitre i més tard vicepresident del Comitè Tècnic, José María Enríquez Negreira, s'avinguessin a reconèixer-ho, cosa força improbable.
La situació ara mateix és la següent, pel que fa a la investigació judicial. La
Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, que actua com a policia judicial, no ha
aconseguit obtenir cap prova que el Barça es beneficiés clarament d'aquests pagaments en l'àmbit esportiu. Segons hem pogut saber, uns 50 àrbitres de Primera Divisió entre els
anys 2001 i 2018, van ser interrogats i investigats per la UCO. Declaracions a banda, en
els seus patrimonis no s'han descobert ingressos injustificats que es reflectirien en el seu poder
adquisitiu, com cases, cotxes i altres béns que no concordessin amb el volum dels seus
ingressos habituals, com àrbitres i professionals de qualsevol àmbit, ja que a l'inici d'aquesta història no tenien una dedicació absoluta com a col·legiats.
L'apartat més important, que seria el de la corrupció arbitral, es pot donar per tancat
perquè no existeix cap prova, sinó només hipòtesis i conjectures, per a les quals la imaginació
és lliure. Llavors, els diners que el Barça va pagar a Enríquez Negreira, que no es justifiquen amb els famosos informes, atès el seu preu fora de mercat, on van anar a parar? Aquest punt no l'ha aclarit ningú i la imaginació també és lliure en aquest cas.
Contreras, personatge clau
Se sap que, per exemple, una empleada o col·laboradora de Negreira retirava efectiu als
caixers dels Bancs. Se sap també que hi havia un intermediari, Josep Contreras, que
va morir fa dos anys i que estava vinculat tant al futbol base del Barça com a la
Federació Catalana. Contreras era constructor i es movia pel Baix Llobregat, és a dir,
poblacions com Gavà (del club de futbol del qual va ser president) i Castelldefels. Qui el
coneixia a fons diu que era seriós i enigmàtic a vegades, però també que tenia fortuna
personal i no necessitava ni un euro extra per a res.
Era Contreras el repartidor dels diners que percebia Negreira? Mai se sabrà, ja que si ell va morir fa dos anys, aquest pateix Alzheimer, cosa que li impedeix recordar res, llevat d'una improbable recuperació o simulació. La pregunta sorgeix ràpidament: estem en un carreró sense sortida lògica, vàlida i provada del cas? Doncs això sembla, si és que al jutjat no hi ha altres proves o indicis investigats que alterin aquesta creença. D'una banda, s'ha demostrat que els àrbitres no es van lucrar, ni hi ha sospita d'això. Tampoc Negreira, perquè en les investigacions sobre els seus comptes i patrimoni no s'ha trobat res més enllà del normal. El seu fill ja es va desmarcar del que va fer el seu pare i va afirmar i demostrar que només va percebre uns 60.000 euros pel seu treball. Res ha anat més enllà del previst.
La millor època del Barça
Un altre aspecte que cal assenyalar és que, en l'esportiu, els anys investigats van coincidir amb
una de les millors èpoques del primer equip i no va necessitar cap ajuda per guanyar títols
i trofeus. Cal significar que aquests títols espanyols van tenir fidel concordança amb els
internacionals. És a dir, no és que el Barcelona guanyés moltes Lligues i Copes, però fes el ridícul a l'exterior, sinó que va guanyar quatre Champions, a més de Supercopes d'Europa i Mundials. Hi ha consonància esportiva i no dissonància en aquest aspecte. I els seus èxits a les Lligues amb Pep Guardiola, Luis Enrique i Valverde no els va discutir ningú, tant pel joc espectacle com per l'eficàcia golejadora. No hi va haver un favoritisme descarat ni encobert per part dels col·legiats. És més, la Lliga de 2014 la va perdre el Barça del Tata Martino per un
greu error de l'àrbitre Mateu Lahoz, reconegut per ell mateix, que en el partit decisiu
pel títol de Lliga 2013/14 va anul·lar un gol a Messi per un fora de joc inexistent. I el
campió va ser l'Atlètic de Madrid.
En resum, quedarà sempre en l'aire qui es va lucrar d'aquests diners. La investigació,
segons alguns, hauria d'arribar als integrants del staff del club en aquells anys, cosa que
suposaria filar molt prim, encara que el fet que Laporta tripliqués la “minuta” de Negreira sense cap motiu, fos un altre error que fa pensar. Com que, també, asseguri davant la jutgessa que no coneix Negreira quan han sortit vídeos a les xarxes socials amb imatges
saludant-se i donant-se la mà. Entre altres mentidetes.
Amb els peus de fang
Degut a la manca de proves concloents d'una falta de corrupció esportiva, hi ha experts
que asseguren que tot acabarà amb potser un delicte (o falta) d'administració deslleial i que els
que van pagar a Negreira hagin de restituir al club uns diners que s'han volatilitzat. El pitjor de tot és, però, que el que ha passat serveix per posar en dubte no només els èxits del Barça, sinó també la feina de tot l'estament arbitral actual, cosa que al Reial Madrid,
sense anar més lluny, li va de meravella per ocultar els fracassos de l'equip, després de gastar l'estiu passat 200 milions en fitxatges.
I una recomanació a Laporta: no és moment de treure pit parlant de confabulacions. La pífia ha estat antològica i les conseqüències s'arrossegaran durant molt de temps. Amb bravatades i mentides no s'arriba enlloc, sobretot quan tens els peus de fang i tard o d'hora hagis de lidiar amb uns braus anomenats FIFA i UEFA que, a més del Reial Madrid, estan assetjats per altres clubs que han patit càstigs importants per fets de diversa índole que van atemptar contra el bon ordre esportiu.
