Que lluny queda el retorn parlat de Thiago Alcántara al FC Barcelona. Amb el seu passat alemany i el bon enteniment amb el míster blaugrana, semblava una peça idònia per mimar les relacions internes del vestidor. Però, finalment, es va descartar. Thiago no té tanta transcendència entre els joves actuals, tot i que també va ser de la Masia. Ni Flick el va acabar de convèncer. Però és evident que es va parlar d'aquesta possibilitat perquè ja s'albirava una tempesta perfecta... O imperfecta.
El FC Barcelona no juga a res. Els destells de Lamine Yamal, quan la pubàlgia i la seva falta de concentració li ho permeten, es queden a mig camí. Raphinha és molt necessari, però no pot fer miracles ell sol. Al mig, sense Pedri, la resta no tenen prou galons, com Marc Casadó, o prou cultura de l'esforç, com Frenkie de Jong. I, sobre la defensa, millor córrer un tupit vel.
El desordre del vestidor és tan gran que, fins i tot, Ronald Araújo s'atreveix a descartar-se per evitar continuar sent assenyalat. Un capità que es posa a la cua quan les coses es torcen. No hi ha més preguntes senyoria.
I, enmig de tot, Hansi Flick. Lluny de victimitzar-lo, ha de ser assenyalat. El de la temporada passada va ser fruit, en part, de la sort. Però les vergonyes d'aquest equip tornen a sortir a la llum com en l'era Xavi. Aleshores també es va guanyar una Lliga, però no jugaven a res. Em sap greu, però a la feina no et premien per si ets bona o mala persona. Hansi Flick ha de trobar la tecla i ja va massa tard. Si no l'escolten de portes endins és culpa seva. I si a la gespa no brillen, també. Necessita ajuda, és veritat. Però també és igual de cert que l'ha de buscar ell sol. Ànims.
