"És brasiler". Aquesta era la conclusió, clara i rasa, que donaven de Raphinha quan va tornar d'una aturada per seleccions, lesionat i enfadat amb la selecció argentina. I la meva resposta sempre ha estat: "Sí, com Romario o Ronaldinho". Però tenen màgia, aura i un esclat que, en moments crucials, pot marcar les diferències. No tan sols per al partit, també per les dinàmiques dels seus companys.
És evident que si Hansi Flick pogués tenir una mica més de nivell en atac que el que ha ofert el saldo de Rashford, un Ferran Torres intermitent, un Lamine lesionat i un Robert apurant els seus últims dies abans de la jubilació, l'absència del brasiler no es notaria tant. Però les evidències fan que qualsevol retorn, encara que sigui tímid, pugui ser molt important. Avui, amb el retorn de la Champions, és un bon moment per tenir en compte les sensacions de l'equip, perquè una cosa és la Lliga i una altra anar per Europa i no fer pena.
Sí, és veritat. Raphinha també té aquell punt d'imprevisibilitat que marca l'ADN dels jugadors brasilers. També li agrada la festa, mata i plora de manera metafòrica per la seva selecció i no és un model a seguir en el seu dia a dia per arribar a una òptima recuperació. Però és evident que quan el van fitxar, tot això ja sabien que anava en el pack. També que, amb una família, ha trobat una estabilitat i unes ganes de ser referent en un club que estava a la llista dels seus propòsits quan era adolescent.
Benvingut Raphinha, Hansi et necessita més que mai per ser un revulsiu dins i fora del camp. Tot i això, el davanter també és un bon pont d'enllaç entre la fredor del míster alemany i el temperament dels joves de casa. I s'ha guanyat ser un dels referents d'aquesta època blaugrana.
