La història de les eleccions del Barça: Laporta pot igualar Núñez
L'actual president ho té tot al seu favor per repetir mandat en els novens comicis de l'era democràtica
Notícies relacionades
El FC Barcelona tindrà nou president el 15 de març de 2026. Joan Laporta parteix com a gran favorit i aspira a guanyar, per tercera vegada, les eleccions, un èxit que només ha aconseguit Josep Lluís Núñez, màxim dirigent barcelonista entre 1978 i 2000. Des de la mort de Francisco Franco, a la primera entitat esportiva de Catalunya ja s'han celebrat vuit eleccions. En principi, i a l'espera d'una possible candidatura unitària, Víctor Font i Xavier Vilajoana també aspiren a ser presidents del Barça.
Les primeres eleccions van ser les del 6 de maig de 1978. Després de la sorprenent retirada del gran favorit, Víctor Sagi, per circumstàncies no aclarides, Josep Lluís Núñez (10.352 vots) es va imposar a Ferran Ariño (9.527) i Nicolau Casaus (6.202). L'empresari constructor es va beneficiar de la divisió del vot catalanista.
Josep Lluís Núñez, expresident del Barça, en una imatge d'arxiu FCB
Cambra i Jordi Pujol
Núñez va governar el Barça amb mà dura. Les següents eleccions no es van celebrar fins al 1989, un any després que esclatés la gran crisi amb el motí de l'Hesperia. Llavors el president es va imposar a Sixte Cambra, que va comptar amb el suport de Jordi Pujol, president de la Generalitat. Núñez va aconseguir 25.441 vots (59,1%). El seu rival, 17.698 (40,9%). La participació va ser del 46,9%.
Núñez vota, el 1989 Redes
L'empresari constructor va guanyar amb molta suficiència a Ángel Fernández. Núñez va obtenir el suport de 24.025 vots, mentre que el seu rival només va ser recolzat per 5.209 socis. Aquestes eleccions es van celebrar un any després de l'acomiadament de Johan Cruyff.
Gaspart contra Castells
L'any 2000, Núñez va presentar la seva renúncia i el Barça va entrar en un període incert. A la recta final de la campanya electoral, el candidat Joan Castells es va fusionar amb la candidatura liderada per Joan Gaspart, que va ser escollit president amb 25.181 vots. L'empresari hoteler, vicepresident durant 22 anys, es va beneficiar del vot nuñista. El publicista va obtenir 19.791 vots.
Joan Gaspart i Lluís Bassat Redes
Molt més disputades van ser les eleccions de 2003. Segurament, la més intensa i incerta. Bassat partia com a gran favorit, però va ser derrotat per Joan Laporta, qui tres anys abans havia format part del seu equip. L'anunci del fals fitxatge de David Beckham va ser el factor decisiu que va beneficiar Laporta, recolzat per 27.138 vots. Altres cinc aspirants van superar el tall de les signatures i el dia de les eleccions van obtenir els següents suports: 16.412 vots Bassat; 2.490 Jordi Majó; 2.388 Josep Martínez Rovira; 1.867 Josep Maria Minguella; i 987 Llauradó.
Laporta guanya les eleccions de 2003 Redes
Rosell entra, Laporta surt
Molt més esperada va ser la victòria de Sandro Rosell el 2010. El candidat guanyador va obtenir el suport de 35.021 socis, una xifra molt superior a la suma dels altres tres aspirants: Agustí Benedito (8.044), Marc Ingla (7.014) i Jaume Ferrer (6.168).
Rosell celebra la seva victòria el 2010 Redes
Bartomeu, guanyador de les eleccions de 2015 Redes
Rosell va dimitir el 2014 i va ser substituït per Josep Maria Bartomeu, qui va convocar eleccions un any després. Després de guanyar el Barça la Lliga, la Copa i la Champions, Barto (25.823) va guanyar a Laporta (15.615). També van superar el tall Agustí Benedito (3.386) i Toni Freixa (1.750).
Les últimes eleccions
Laporta es va redimir de la derrota de 2015 sis anys després. En una altra crisi monumental del Barça, l'advocat barceloní va aconseguir el suport de 30.184 socis, mentre que Víctor Font va tenir 16.679 vots i Toni Freixa, 4.769.
Laporta, el 2021
Cinc anys després, Laporta aspira, com Núñez, a guanyar les seves terceres eleccions. Parteix com a gran favorit pel bon moment esportiu de l'equip de futbol. Abans de l'era democràtica, es van celebrar altres eleccions.
Eleccions durant el franquisme
Francesc Miró-Sans va guanyar les eleccions de 1953, en un cens exclusivament masculí, i va ser reelegit president el 1958 per l'assemblea de compromissaris. El 1961 Enric Llaudet va ser escollit president del Barça amb 122 vots. També va guanyar les de 1965. Va ser substituït el 1969 per Agustí Montal, reelegit el 1973. Llavors encara vivia Franco i el Barça presumía de ser "més que un club". Avui és un club global i mira més a Qatar que a Catalunya.
