Qui és qui entre els candidats que aspiren a destronar Laporta de la presidència del Barça?

Pistolerada de sortida. Aquest dijous, el FC Barcelona ha decidit la data en què se celebraran les novenes eleccions presidencials de l'entitat. El dia seleccionat és el 15 de març, el primer dia hàbil possible segons permetien els Estatuts. Sigui quin sigui el motiu d'aquesta assignació, la realitat és que la cursa acaba de començar i, de moment, existeixen quatre cavalls disposats a galopar a màxima velocitat per un objectiu mutu: el tron del FC Barcelona: Víctor Font, Xavi Vilajoana, Marc Ciria i Joan Camprubí. Anem d'un en un.

Víctor Font

Víctor Font (Granollers, 1972) és, potser, el precandidat amb més experiència electoral de tots els presentats. L'empresari català va ser la segona figura més votada en els comicis que va guanyar Jan el 2021, acumulant més del 30% dels vots. Des de llavors, ha estat la cara més visible i activa de l'oposició blaugrana, quelcom que el va portar a llançar el passat novembre 'Nosaltres', una "alternativa transversal" que uneix forces amb altres grups socials com 'Seguiment Barça' i 'Suma Barça'.

D'aquesta manera, Font afronta els seus segons comicis consecutius, en què tornarà a enfrontar-se a Laporta pel poder a la cúpula blaugrana. "Existeix un altre camí. El camí que no ho confia tot a que la pilota entri a la porteria, perquè la pilota entrarà si darrere hi ha molta feina i no improvisació", va etzibar el líder de 'Nosaltres' en la presentació de la seva precandidatura.

Abans d'irrompre en la política blaugrana, Font s'havia fet un nom lluny de l'Spotify Camp Nou. Empresari i consultor estratègic, format en ADE i amb un MBA a ESADE, va fer carrera en firmes internacionals fins a convertir-se en soci d'Oliver Wyman. El 2006 va fundar Delta Partners, consultora global especialitzada en telecomunicacions, mitjans i tecnologia, amb forta implantació internacional. El seu perfil públic es va reforçar com a cofundador del diari Ara, des d'on va guanyar visibilitat en els cercles empresarials i d'opinió catalans per posteriorment catapultar-se a si mateix dins l'òrbita culer.

Xavi Vilajoana

Xavi Vilajoana (Barcelona, 1973) té un as a favor que la resta d'opositors no té: ja sap què és treballar al Barça; com a jugador i com a directiu. El precandidat a la presidència del FC Barcelona va formar part de la junta directiva encapçalada per Josep Maria Bartomeu i també es va enrolar a la comissió esportiva, durant la presidència de Sandro Rosell i el primer mandat de Joan Laporta. Tanmateix, el 2021 va deixar el seu 'laportisme' de banda i es va presentar als comicis. Només va recollir 1.800 signatures, per la qual cosa la seva precandidatura no va fructificar.

Així mateix, aquest 2025, ha impulsat Veus del Barça, un projecte consistent a escoltar les opinions i les queixes dels socis i els penyistes barcelonistes, desmarcant-se de la proposta anunciada per Víctor Font. El president de l'Associació de Promotors i Constructors (APCE) ha prosperat en els negocis com a CEO del Grup Euroconstruc, companyia establerta a Barcelona que ha proliferat amb filials al Brasil, el Marroc, i presència en altres països com els Estats Units i Colòmbia.

Als terrenys de joc, es va formar com a futbolista a la Masia i va escalar esglaons fins arribar al Barça C, a dos passos d'un primer equip que no va arribar a trepitjar. Per això, el 1994, va marxar a l'Hospitalet, i el 1996, pel Gramenet. El 1998, es va enrolar a la secció blaugrana de futbol sala, abans de la seva professionalització, on va donar les seves últimes puntades a la pilota fins que va penjar les botes el 2001.

Marc Ciria

Marc Ciria (Barcelona, 1979) és un altre 'laportista' insatisfet. L'economista barceloní és un home que coneix bé el president del FC Barcelona. Mai va arribar a formar part de la junta directiva del club, però sí que va col·laborar amb Laporta en nombroses ocasions. Especialment actiu va estar a la campanya electoral de 2015 i va formar part del moviment opositor contra Bartomeu durant la pandèmia. No obstant això, des del darrer pas per les urnes, s'ha mostrat reticent als moviments que ha realitzat l'actual direcció.

Aquesta disconformitat l'ha portat a anunciar la seva pròpia precandidatura aquest 2026. El passat desembre, Ciria va presentar 'Moviment 42', una plataforma alternativa que critica durament la gestió de Laporta i es basa en tres eixos principals: "preservar el model de propietat, recuperar el 'Més que Un Club' i sanejar l'economia". La seva presentació als comicis blaugranes representarà el seu debut personal en aquest escenari, encara que per la seva experiència sota els braços de Laporta el 2015, l'ajudarà a gestionar-ho.

Abans d'aparèixer al radar electoral del FC Barcelona, Marc Ciria era una figura poc coneguda per al gran públic culer. Economista i soci del club, havia desenvolupat el seu perfil lluny dels focus, vinculat a l'anàlisi econòmica i a la gestió. La seva notorietat arriba des de l'activisme de base i el discurs molt crític amb la gestió del club, articulat a través del projecte 'Moviment 42', amb el qual irromp com a outsider, apel·lant al soci descontent i a la regeneració institucional.

Joan Camprubí

Joan Camprubí (Barcelona, 1987) és l'únic dels quatre que encara no ha presentat la seva precandidatura, ja que, hi ha la possibilitat, que s'uneixi a la proposta anunciada per Víctor Font. Tanmateix, res no és definitiu i, el que sí que és real, és que la seva figura serà important en els pròxims dos mesos de campanya. Camprubí, enginyer superior de telecomunicacions, és nét i besnét de dos expresidents del FC Barcelona: Agustí Montal Costa i Agustí Montal Galobart.

El 2021 tot apuntava que lideraria el seu grup, 'Som un Clam', a les eleccions que va acabar guanyant clarament Joan Laporta, però després d'un gir de guió inesperat, va acabar per despenjar-se de la cursa per la presidència culer. En aquesta ocasió, sembla que sí que entrarà en alguna candidatura, encara que, de moment, no es coneix el seu rol ni lloc en el meollo electoral.

Abans de fer el pas cap a l'arena electoral del Barça, Joan Camprubí era conegut sobretot pel seu cognom i la seva trajectòria professional fora del focus mediàtic. Enginyer de telecomunicacions i consultor estratègic, va desenvolupar bona part de la seva carrera en firmes internacionals com Boston Consulting Group.