Els èxits del Barça de Laporta el 2025: del triplet nacional al retorn al Camp Nou

El FC Barcelona tanca un any per al record més feliç dels culers. El club blaugrana torna a enamorar l’afició al camp, il·luminat per un profeta anomenat Hansi Flick. El tècnic alemany només va necessitar uns mesos per fer un cop de puny sobre la taula. L’aposta del director de l’àrea de futbol, Deco, va aixecar el triplet nacional de títols en la seva primera temporada. Lliga, Copa del Rei i Supercopa van fer vibrar el barcelonisme com no havia gaudit en l’últim lustre. Oxigen per al president, Joan Laporta, en el millor any esportiu des que va guanyar les eleccions el 2021.

La Masia liderava un equip que evocava la màgia del Barça de Pep Guardiola. Prodigis de la talla de Lamine Yamal o Pau Cubarsí, tot just majors d’edat, van dominar el Reial Madrid amb cinc victòries en els cinc clàssics disputats durant el curs. A més d’èxits esportius, Laporta també presumeix d’haver tornat al Camp Nou després de dos anys i mig de reforma, i dos anys d’exili a Montjuïc. Amb matisos, ja que la reobertura va tenir lloc el 22 de novembre, un any després de la celebració del 125 de l’entitat. Finalment, malgrat el descontentament d’un sector de l’afició pel retard en la remodelació, la tornada al temple culer ha posat el fermall d’or a l’any 2025. 

Primer retorn fallit

Molt han hagut de remar els obrers de Limak Construction, empresa responsable de les obres, per ajustar-se a les exigències dels tècnics municipals per a la concessió de la llicència de primera ocupació. La institució catalana pretenia començar la campanya 24-25 ja a Les Corts i abandonar definitivament Montjuïc. Fins i tot, es va anunciar el retorn per al Trofeu Joan Gamper, disputat el 10 d’agost. Amb un emotiu espot, el club publicitava la reobertura un 25 de juny.

Campanya del Barça sobre retorn al Camp Nou FCB

Joan Laporta, a l'espot promocional del retorn al nou Camp Nou FCB

No obstant això, les instal·lacions encara no estaven llestes, ni tan sols, per emprendre la fase 1A de reobertura, amb 26.000 espectadors. Setmanes més tard, un 18 de juliol, l’entitat va haver d’empassar-se les paraules i fer marxa enrere mitjançant un comunicat. La festa culer va tenir lloc a l’Estadi Johan Cruyff, davant 6.000 aficionats. Les tres primeres jornades de la Lliga es van celebrar fora de casa amb l’objectiu de tornar al setembre, però tampoc va ser possible. 

La festa de la reobertura

L’Ajuntament de Barcelona va donar el permís per allotjar els esmentats 26.000 barcelonistes a mitjans d’octubre. Amb això, aquest aforament tampoc era suficient, ja que es perdrien milions d’euros respecte a la recaptació a Montjuïc. A l’Estadi Olímpic Lluís Companys, l’afluència mitjana havia fregat els 46.000 culers en el curs 24-25. La junta dirigida per Laporta va triar esperar a la concessió dels permisos corresponents a la fase 1B, amb 45.400 espectadors. La bona nova va arribar a mitjans de novembre, i el Barça va tornar al Camp Nou el dia 22. Una festa completa, saldada amb un triomf contundent sobre l’Athletic Club (4-0).

Fermín López i Robert Lewandowski celebren un gol durant el Barça-Athletic en el retorn al Camp Nou Simón Sánchez CULEMANIA Barcelona

Des de llavors, el recinte de Les Corts ha assistit a cinc victòries en els cinc partits allotjats. Entre mitjans de desembre i el 25 de gener, el Nou Camp tanca les portes i els obrers aprofitaran la pausa de Nadal per donar l’empenta definitiva. El club català ja ha enviat la documentació al consistori per rebre la llicència 1C al gener. El Barça-Real Oviedo del dia 25 hauria de tenir lloc, segons els plans, davant 62.000 persones repartides entre Gol Sud, Nord, Tribuna i Lateral, és a dir, les dues primeres graderies completes.

Rècord d’ingressos a Montjuïc

Queden nombroses reformes pendents, i aquest 2026 haurien d’obrir tant el nou Museu com la nova Botiga, així com la tercera graderia, encara en plena construcció. Però Laporta sempre podrà anotar-se l’assoliment d’haver emprès la faraònica remodelació, tot i la recessió financera que travessava l’entitat quan va agafar el timó. 

Raphinha celebra un dels seus gols al Reial Madrid a Montjuïc, que va facturar un rècord de 13,8 milions en ticketing EFE

El trasllat a Montjuïc no va llastrar tant en termes econòmics, perquè la plana major barcelonista va aconseguir optimitzar els ingressos a la muntanya màgica, esperonada per l’hegemonia del primer equip. En el clàssic que va decidir la Lliga contra el Reial Madrid, es va superar la facturació rècord del Camp Nou en un sol dia de partit: 13,8 milions. En tot el curs, la collita per ticketing havia augmentat un 57% respecte a la temporada 2023-24 fins als 91,7 milions. 

Hegemonia recuperada

Els èxits esportius no només van compensar en matèria d’ingressos per la Champions League, sinó també amb una grada de Montjuïc entregada fins a l’últim sospir del curs. A l’abril del 2024, el Barça s’acomiadava de la màxima competició continental i de la glòria a la Lliga, després de perdre un clàssic decisiu a mans del Reial Madrid (3-2). No hi ha color en l’avenç esportiu d’un any a l’altre. El primer equip domina amb mà de ferro a Espanya, sense la necessitat de grans fitxatges, tal com defensava Laporta davant les limitacions financeres. En conseqüència, la resta de les fonts d’ingrés creixen.

El Barça alça la Copa del Rei a La Cartuja FCB

Flick va implementar el sistema innovador de la defensa avançada pràcticament fins a la línia del mig del camp, i una trampa del fora de joc que va desesperar els rivals, sobretot, a l’inici de la campanya 24-25. Cinc vegades va sucumbir el Reial Madrid, dues d’elles, en finals que van valer títols. A la final de la Supercopa, amb una superioritat incontestable, reflectida al marcador amb una maneta (2-5). A la final de la Copa del Rei, va caldre remuntar als últims minuts per forçar una pròrroga i trobar el premi del gol per mitjà de Jules Koundé (3-2). Finalment, Montjuïc va assistir al clàssic que va deixar pràcticament sentenciat el títol (4-3).

Laporta aixeca el títol de Lliga amb els jugadors del primer equip FCB

Aquesta campanya 25-26 ha començat més dubitativa, però Flick ha tornat a trobar la tecla per posar la velocitat de creuer. Des del primer clàssic perdut al Santiago Bernabéu (2-1), el Barça ha encadenat vuit victòries en competició domèstica i ha transformat el desavantatge de cinc punts respecte a l’etern rival en un còmode coixí de quatre punts en el lideratge. El primer equip encara no coneix la derrota ni l’empat al Camp Nou, amb cinc triomfs.

L’apartat econòmic

Als despatxos, la millor notícia va arribar de Barça Licensing & Merchandising (BLM), joia de la corona de la branca d’ingressos comercials. La línia de negoci de retail va tornar a batre un nou rècord de facturació de 170 milions, impulsada per un e-commerce internacional sense les restriccions geogràfiques de Nike. El nou contracte de patrocini amb la multinacional d’Oregon fins al 2038 va catapultar la facturació de màrqueting a l’exercici 2024-25 fins a la plusmarca de 446 milions, dels quals, 260 milions corresponen a esponsorització. 

Nike, BLM i Joan Laporta en un fotomuntatge amb una Barça Store de fons MONTAJE CULEMANIA

El negoci ordinari va tornar a números positius amb 994 milions d’ingressos i dos milions de beneficis, tot i que un nou deteriorament de Bridgeburg Invest va malmetre els comptes després d’impostos. Si bé la massa salarial va augmentar dels 505 als 534 milions, el cost esportiu se situa en un 54% respecte als ingressos. El llast no és tan pesat com anys enrere. Laporta ha redreçat la nau, la pilota entra i el nou Camp Nou meravella. Molta feina pendent, just quan comença a tornar-se el deute contret pel préstec de l’Espai Barça, però el club ha sortit de l’UCI.