Les grans promeses incomplertes de Laporta en el seu programa electoral per a les eleccions del Barça

Al març de 2021, Joan Laporta va recuperar el tron de la presidència del FC Barcelona. Amb la seva victòria a les eleccions, l'entitat culer va deixar enrere uns anys molt complicats en l'àmbit esportiu, institucional i, sobretot, econòmic. El llegat de Josep Maria Bartomeu era colossalment negatiu i Jan va aprofitar la mala situació per prometre al barcelonisme una recuperació completa del club. Ara, després de quatre anys, la realitat és molt diferent. El Barça ha sortit del pou en què es trobava i, encara que les seqüeles financeres segueixen presents en tots els aspectes, ja es veu la llum al final del túnel.

Tanmateix, no tot és positiu. En el programa electoral d'Estimem el Barça, el grup que liderava Laporta per als comicis blaugrana, hi ha diversos punts conflictius que encara no tenen solució. En les 16 pàgines de l'escrit hi ha moltes propostes que s'han complert fil per randa, d'això no hi ha cap dubte, però, com sempre, hi ha excepcions.

Democràcia i solidaritat

El primer i, potser, el més important, és un doble compromís trencat. Es tracta de dos punts molt concrets de la primera secció del programa electoral d'Estimem el Barça: els punts 1 i 3 de l'apartat anomenat 'El Barça, un club de Catalunya obert al món. Som més que un club. El primer d'ells s'anomena Compromís amb la societat i els valors constructius i es defineix de la següent manera".

"Som un club solidari, que és al costat de les persones en moments de màxima dificultat, que no està exempt de les problemàtiques globals com la fam, la vulneració de drets i d'oportunitats dels infants, els conflictes humanitaris, el canvi climàtic o la igualtat".

En línies generals, des que Jan va arribar al tron culer el 2021, la majoria dels assumptes citats s'han respectat, però si posem el focus d'atenció en els termes de "la vulneració dels drets", les coses es compliquen. Però abans de mostrar el motiu que fa que aquesta afirmació no s'hagi complert, fixem-nos també en el punt 3, anomenat "Compromís amb la democràcia".

"Només entenem el llenguatge de la democràcia, de la llibertat individual i col·lectiva. Serem inflexibles amb aquells països on es vulneren drets bàsics, on hi ha discriminació racial, de gènere o per raons d'identitat sexual. I, com sempre, tolerància zero amb la violència i amb les expressions autoritàries i els autoritarismes".

El Congo aixeca la catifa

Democràcia, respecte dels drets bàsics i tolerància zero amb els autoritarismes. Cap de les tres característiques coincideix amb la realitat actual de la República Democràtica del Congo (RDC) i, igualment, és un patrocinador del FC Barcelona. Al juliol de 2025, el club culer va signar un acord de patrocini amb aquest país africà i la recepció de l'afició blaugrana no va ser la millor.

No pas perquè no impliqui una gran injecció de diners --44 milions d'euros en quatre anys--, sinó perquè no quadra amb els valors del FC Barcelona. D'això no hi ha dubte. La RDC és un dels països més corruptes del món segons els professionals i el seu ministre d'Esports, Didier Budimbu, amb qui el Barça va pactar, no és precisament un bon jan.

Un país trencat i corrupte

En aquests mateixos instants es troba embolicat en una gran polèmica. Els treballadors del Ministeri d'Esports es troben en una vaga per unes condicions salarials humiliants. Segons informa el mitjà digital Mbote.cd, alguns reben només 60.000 francs congolesos mensuals, que són gairebé 18 euros, una quantitat "molt per sota del llindar de la pobresa".

Aquesta i moltes altres circumstàncies evidencien la situació en què es troba la República Democràtica del Congo actualment. Almenys en l'àmbit esportiu. El periodista congolès Luc M. Kalamba, denuncia una precarietat extrema en les instal·lacions i infraestructures estatals. "És difícil d'entendre que un Estat incapaç de garantir el manteniment bàsic de la seva infraestructura esportiva, o d'organitzar regularment el seu propi campionat nacional, pugui destinar sumes considerables al patrocini internacional de clubs europeus" explica Kalamba en unes declaracions per a El Confidencial.

Tothom qui estima el Barça

El tercer i últim punt conflictiu dins el programa electoral d'Estimem el Barça és el punt 5, que s'anomena: Compromís amb el Barcelonisme. En ell, Joan Laporta va intentar personificar el FC Barcelona com un ens global i de tots els seus aficionats.

"El Barça és un motor d'optimisme per a milions de persones que estimen el Club des de qualsevol racó del món. Des del Club, el president i la junta directiva tenen com a missió principal treballar incansablement per tornar l'alegria als culers dels cinc continents i recuperar l'orgull de ser del Barça i formar part d'un projecte col·lectiu únic al món. Al nostre Barça hi cap tothom, tothom que aprecia el Barça, i és un deure i un compromís del president del Club integrar, defensar i respectar totes les formes de pensar dels milions de seguidors i seguidores que tenim al món. Tal com ens recorda el nostre Cant, “tant se val d'on venim, una bandera ens agermana”. Units per un sentiment, és el moment de tornar a anar tots junts per empènyer l'equip cap a la victòria, cap als èxits, cap a la glòria".

La Grada d'Animació

En el punt, Jan parla de defensar i respectar totes les formes de pensar dels aficionats culers, una cosa que no s'ha complert al 100% amb el conflicte latent contra la Grada d'Animació. Aquesta pugna es va gestar durant la temporada 2023-24, quan el club blaugrana va començar a acumular sancions econòmiques per càntics considerats ofensius o inapropiats a l'estadi. La directiva, emparant-se en els acords signats amb els grups d'animació, va reclamar a aquests el pagament d'unes multes que rondaven els 21.000 euros. Des del primer moment, la relació es va tensar: advertiments interns, reunions fallides i un clima de desconfiança creixent van marcar l'inici d'una ruptura anunciada.

La situació va esclatar definitivament al novembre de 2024, quan el Barça va decidir tancar de manera indefinida la Grada d’Animació a Montjuïc. El FC Barcelona va argumentar incompliments reiterats i l'impagament de les sancions, mentre que els grups afectats van denunciar una decisió desproporcionada i col·lectiva, que castigava tothom per accions individuals. En paral·lel, la polèmica es va contaminar amb un rerefons polític: consignes com “Barça sí, Laporta no” van reforçar la percepció que el conflicte anava més enllà del simple ordre públic. Des de llavors, la Grada d’Animació roman clausurada i l'ambient a l'estadi se n'ha ressentit.