Els errors del Bernabéu que no cometrà Laporta amb el nou Camp Nou: cinc punts febles

El FC Barcelona i el Reial Madrid són els dos clubs més mediàtics i importants del planeta. El seu impacte social i cultural està un esglaó --o dos-- per sobre de qualsevol altra entitat esportiva i tot el que els envolta ha de ser d'alt standing, incloent-hi els seus estadis. Justament per això, tant Joan Laporta com Florentino Pérez han impulsat la reforma dels seus dos temples, però una ha sortit --o sortirà-- millor que l'altra: els cinc punts febles del Bernabéu que no tindrà el Camp Nou.

L'acústica

El primer d'aquests és una de les mancances més evidents i desastroses del feu madridista: l'acústica. Des de l'anunci del projecte del Nou Bernabéu, 'Floren' va treure pit que la seva nova llar seria una veritable casa multiús, ja que pretenia utilitzar la seva gran creació per acollir concerts, esdeveniments i milers d'idees que, de moment, no han vist la llum.

El Bernabéu i el Camp Nou del futur FOTOMUNTATGE CULEMANÍA

Després dels primers concerts a Chamartín, les queixes van començar a florir. La concentració del so i la seva projecció cap a l'exterior van provocar conflictes i restriccions d'ús, cosa que continua afectant el Reial Madrid, que va veure com nombrosos dels esdeveniments que tenia preparats es traslladaven a l'altre costat del Manzanares: el Riyadh Air Metropolitano.

Aquest problema no existirà amb el Spotify Camp Nou. El disseny culer prioritza una acústica específica per al futbol, amb una coberta fixa més lleugera i oberta, pensada per amplificar l'ambient de l'estadi sense generar impactes sonors excessius a l'entorn urbà. Això no vol dir que el FC Barcelona no cedeixi les seves instal·lacions per a esdeveniments, sinó que aquests també gaudiran d'una bona acústica.

Els accessos

Un dels flancs més problemàtics del nou Bernabéu ha estat la gestió d'accessos i la relació amb el veïnat. La celebració de partits i, sobretot, d'esdeveniments extradeportius ha tensionat la mobilitat a l'eix de la Castellana, amb carrers col·lapsats, dificultats per a vianants i queixes recurrents per soroll i massificació. Associacions veïnals han denunciat una manca de previsió estructural i una sensació de saturació permanent, agreujada per un estadi que ha ampliat el seu ús sense una transformació urbanística profunda del seu entorn immediat.

El projector del nou Santiago Bernabéu fent les seves primeres proves XARXES

Imatge virtual del futur Espai Barça que contempla un hotel i oficines al costat del Camp Nou FCB

El Barça ha volgut anticipar-se a aquest escenari amb l'Espai Barça, un projecte que no es limita a l'estadi, sinó que redefineix tota la zona de Les Corts. La creació de nous espais oberts, la reordenació d'accessos per a vianants, la millora del transport públic i la reducció de l'impacte del trànsit són eixos clau del pla. Laporta ha defensat que el nou Camp Nou ha de conviure amb el barri, no imposar-s'hi. La intenció és clara: un estadi integrat urbanísticament, que minimitzi conflictes veïnals i converteixi els dies de partit en una experiència més fluida i sostenible per a tothom

La coberta i la gespa

La tercera feblesa del Bernabéu és una de les causes de la mala sonoritat dins de l'estadi: la coberta. La coberta retràctil del Bernabéu va ser venuda com una de les seves grans innovacions, una solució tècnica que permetria protegir els espectadors i acollir esdeveniments en qualsevol condició meteorològica. No obstant això, la seva complexitat ha derivat en un manteniment costós i en una eficiència operativa menor de l'esperada: obrir i tancar l'estructura requereix temps i recursos, cosa que ha portat a usos limitats i a una percepció crítica entre seguidors i experts.

El Bernabéu, totalment cobert Xarxes

Així serà la nova coberta i el 'skywalk' del Spotify Camp Nou reformat Captura FCB

El projecte de l'Espai Barça va apostar des del principi per una coberta fixa de 48.000 metres quadrats que protegeixi totes les localitats sense recórrer a mecanismes retràctils. Aquesta decisió no només redueix els costos futurs de manteniment, sinó que també simplifica l'estructura, aporta seguretat i manté un disseny visual coherent amb la identitat del club. Per a Joan Laporta i la seva junta, aquesta és una manera de garantir funcionalitat i eficiència sense renunciar a una imatge potent.

A més, entre els grans atractius tecnològics del Bernabéu hi ha la seva gespa mòbil: un sistema que permet deslizar el terreny de joc fora de l'estadi per al seu cuidat especial. En teoria, això optimitza la qualitat de la gespa, però a la pràctica ha resultat altament costós i complex de gestionar, amb riscos de fallades mecàniques i un impacte econòmic difícil de justificar davant d'altres prioritats del club. De fet, fins i tot es rumoreja que el club blanc pinta amb pintura verda el camp perquè es vegi millor.

Jude Bellingham, sobre la gespa del Santiago Bernabéu en el Madrid-Villarreal EFE

La graderia del Camp Nou, durant el Barça-Osasuna de Lliga Artur López CULEMANIA

En canvi, el Camp Nou ha optat per una solució més tradicional i robusta: una gespa fixa amb sistemes avançats de manteniment que prioritzen la durabilitat i una superfície òptima sense necessitat de recórrer a trasllats mecànics. Aquesta elecció respon a un equilibri conscient entre rendiment esportiu, sostenibilitat i cost: mentre el club blanc aposta per la sofisticació tècnica, Barcelona aposta per la fiabilitat operativa. Per a la directiva culer, és preferible garantir un camp excel·lent amb mínima complexitat abans que innovar amb elements de difícil retorn.

El videomarcador

Una de les decisions més comentades en el projecte del Camp Nou ha estat la “renúncia” al videomarcador 360º que va popularitzar el Bernabéu, optant en el seu lloc per tres grans pantalles distribuïdes estratègicament. A Chamartín, el videomarcador circular suposava una experiència immersiva per a aficionats i patrocinadors, amb més de 18 pantalles LED i un sistema de so envoltant, diferenciant l'estadi de la resta en termes tècnics i comercials.

El videomarcador de 360 graus del nou Santiago Bernabéu XARXES

Un render del nou Camp Nou amb els tres videomarcadors FCB

Però a Barcelona l'aposta va ser diferent. El club va descartar una instal·lació similar després d'estimar que la qualitat d'imatge i la viabilitat tecnològica no complien amb les seves expectatives, i a més es va voler evitar inversions especulatives que no aportessin un valor directe a l'experiència del soci. Això ha generat debat: alguns culers creuen que prescindir d'un marcador 360º pot restar atractiu audiovisual davant de rivals europeus; altres veuen positiu un enfocament més eficient i funcional que prioritza visibilitat i retorn.

Les llotges VIP

Finalment, la darrera feblesa del Bernabéu és la de les llotges VIP. El Bernabéu ha multiplicat les seves zones VIP, llotges i hospitality en nom de la modernització i l'explotació comercial. El resultat és un increment significatiu d'ingressos potencials, però també una sensació que s'ha desplaçat l'aficionat tradicional cap a zones menys cèntriques, encarint l'experiència de partit. Això ha resultat en crítiques internes que assenyalen que l'estadi està més orientat a l'espectacle i als esdeveniments que a l'essència futbolística. A més, el nombre de localitats és molt menor al proposat pel FC Barcelona, que, en canvi, tindrà pitjor visibilitat en les seves.

L'estadi Santiago Bernabéu, durant un partit de la NFL EFE

Render de les llotges VIP del nou Camp Nou FCB

A la Ciutat Comtal, Laporta va voler ajustar aquesta fórmula amb un enfocament més equilibrat, mantenint espais premium, sí, però sense sacrificar massa localitats populars ni la identitat social del Camp Nou. La idea de Laporta és que l'estadi continuï sent un lloc on el soci de sempre tingui protagonisme, evitant un excés d'exclusivitat que pugui alienar la base d'aficionats. Així, el nou Camp Nou busca ser modern i rendible, però sense perdre l'esperit comunitari que caracteritza el barcelonisme.