Gaspart acusa Tebas de "corrupció moral" després de proclamar el seu madridisme als quatre vents

La relació a tres bandes entre el Barça, el Reial Madrid i la Lliga és complexa des de fa molts anys. Sigui qui sigui qui estigui al capdavant d'aquests organismes, les discussions, polèmiques i retrets sempre hi són presents i l'actualitat s'encarrega de demostrar-ho. Javier Tebas, Florentino Pérez i Joan Laporta es troben enzarzats en una lluita política en què sembla que el màxim mandatari del FC Barcelona no té gaire a dir i canvia de bàndol segons li convé a la recerca del millor aliat per a cada moment.

Joan Gaspart, en canvi, no es mossega la llengua. Qui va ser màxim mandatari del club blaugrana entre els anys 2000 i 2003, també vicepresident amb Núñez durant 22 anys, va concedir una entrevista a Culemanía on no es va tallar a l'hora de titllar de "corrupció moral" les darreres declaracions de Tebas sobre el seu madridisme radical: "És una cosa increïble, no entenc res".

Tebas és "hooligan" del Reial Madrid

"Soc madridista des dels sis anys". Sis paraules. Amb aquestes sis paraules, Javier Tebas va intentar expressar la seva gran "tristesa" en ser declarat persona non grata dins del Santiago Bernabéu. Així li ho va voler fer saber Florentino Pérez a l'assemblea de compromissaris del club blanc, on també va aprofitar per llançar un dard a la gestió de Laporta amb el Barça i treure draps bruts amb l'assumpte Negreira.

El resum general és complicat de sintetitzar, però Gaspart té clar com definir-ho en dues paraules: "Corrupció moral". Per analitzar-ho, posa èmfasi en una oració molt concreta dels tuits publicats per Tebas a X. "Fixi's bé en la frase; 'El madridisme està en milions d'aficionats anònims que pateixen i gaudeixen'. Què està dient el senyor Tebas? Que ell, que és madridista, pateix quan el Madrid perd i és feliç quan el Madrid guanya".

"No pot ser president de la Lliga"

"Només aquesta frase el converteix en algú que no pot ser president de la Lliga. Això, sens dubte, no ho havia sentit mai. El senyor Tebas, que és molt intel·ligent, segur que s'ha penedit d'haver dit aquestes barbaritats", va etzibar Gaspart, que també va titllar de "hooligan" l'actual president de la màxima competició domèstica espanyola.

És per aquesta raó que l'exmandatari blaugrana critica la seva ètica professional. "És que és una cosa increïble. Jo em sorprenc cada dia més, però avui ja és el màxim. Aquestes declaracions són corrupció moral. Existeix la corrupció econòmica, jo hi estic en contra; no et pots creure el que no et correspon. Però la [corrupció] moral és més important gairebé que l'econòmica. Qui diu això i s'atreveix a continuar sent president de tot el futbol espanyol comet corrupció moral", va expressar.

"100 anys" de mà blanca

Gaspart tampoc es va oblidar del seu vell enemic Florentino Pérez, qui va iniciar la guerra oberta en què es troben enzarzats tant Barça com Reial Madrid i la Lliga. En concret, l'expresident culer va voler respondre a les crítiques de 'Floren' sobre el cas Negreira.

"El Negreira del futbol espanyol és el senyor Florentino, millor dit és el Reial Madrid. Però des de fa 100 anys, eh? Des de fa 100 anys amb el Negreira del futbol espanyol i el senyor Florentino ho és des de fa 25 anys. Ell ho ha de dissimular i llavors parla del Barça i Negreira, perquè això pugui d'alguna manera confondre la gent quan ell sap perfectament que amb el Barça no té res a veure la corrupció que ell pot insinuar. En canvi, la del Madrid, 100 anys".

El Bernabéu es va tenyir de blaugrana

La realitat és que Joan Gaspart no va deixar cap tema sense abordar. Va parlar de la seva relació amb Florentino i el Reial Madrid, dels motius que li van reportar el non grato al Santiago Bernabéu i, també, va explicar una anècdota molt bizarra de quan va fer sonar l'himne del Barça al temple merengue "tres o quatre vegades".

Per posar-nos en context ens hem de remuntar al 28 de juny de 1997. Aleshores, Joan Gaspart era vicepresident del FC Barcelona i es trobava a la capital madrilenya per presenciar la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Reial Betis. Fins aquí tot normal, res d'estrany. Els problemes van arribar després del xiulet final.

Un gol de Figo al minut 114 de la pròrroga va donar la victòria als de Bobby Robson. Els culers van haver de remuntar el partit després que Alfonso obrís la llauna al minut 11. El mateix Figo al 45 i Pizzi al 85 van completar el 'sorpasso', però un gol bètic de Finidi al 81 va completar l'empat. D'aquesta manera es va arribar al temps d'extensió, que va premiar el FC Barcelona amb una victòria somiada al Santiago Bernabéu.

"El Rei es va quedar per escoltar l'himne del Barça"

Per norma, el guanyador de la Copa del Rei feia sonar el seu himne a l'estadi durant una ocasió. Era una cosa irrefutable. No obstant això, Gaspart va voler fer llenya de l'arbre caigut i va aprofitar el moment per burlar-se del Reial Madrid. Ell mateix ho explica.

"Jo, en aquell moment, era vicepresident. Vaig portar al Santiago Bernabéu el disquet de l'himne del Barça i amb un pernil vaig aconseguir que qui havia de posar el disquet no el posés una vegada, sinó que el posés tres vegades. L'anècdota és molt simpàtica. Sa Majestat el Rei [Joan Carles I] estava al meu costat. Quan va sonar per primera vegada es va aixecar tot el palco, però ell no es va moure. Jo li vaig dir: 'Majestat, crec que s'ha de quedar. Estan tocant l'himne del Barça'. I es va quedar. La segona vegada ja em va mirar a la cara i em va dir: 'Joan, això no és normal, jo me'n vaig'. I se'n va anar".

"Ja es va adonar que allò no funcionava de manera normal. Jo em vaig quedar, i després de la tercera vaig saltar al camp, vaig posar la bufanda del Barça damunt de l'escut del Reial Madrid i vaig anar a saludar la grada. Estava embogida després d'haver sentit tres vegades l'himne del Barça al Santiago Bernabéu. Els vaig anar a saludar i molts d'ells encara avui, després de tants anys, quan em veuen em recorden que és una de les nits més felices de la seva vida. No perquè vam guanyar, sinó per la manera com vam celebrar després del partit al Santiago Bernabéu".