Goldman Sachs posa en risc el model de governança del Barça: el deute de 1.950 milions que té lligat de mans a Laporta

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, rebutja la conversió del Barça en societat anònima esportiva (SAD) en cada parlament davant l'afició culer. L'advocat català assegura per activa i per passiva que la propietat del club pertany als socis. Així serà, fins que la present junta directiva abandoni l'entitat. No obstant això, un sector de l'oposició considera que la institució ja travessa un procés de transformació silenciosa en SAD.

La prova més gran es troba en Goldman Sachs, principal prestador de l'entitat barcelonista i assessor financer en la recerca d'inversors per a l'Espai Barça. El club deu 1.950 milions d'euros al grup d'inversió novaiorquès: 1.450 milions del crèdit, sense comptar interessos, per a la remodelació del Camp Nou i els voltants, i 500 milions procedents d'un préstec aprovat pel gegant nord-americà de les finances a l'agost de 2021.

Préstec de 2021

El capital injectat per a la reforma faraònica i el salvavides llençat a la junta de Laporta en aquell moment han donat a l'entitat bancària un paper en la presa de decisions equiparable al de la pròpia cúpula del club. Laporta ha recorregut pràcticament a Goldman des del seu retorn a Can Barça el 2021. En aquell moment, el deute brut del FC Barcelona a curt termini arribava als 1.350 milions d'euros. A tresoreria ni tan sols hi havia liquiditat per pagar les nòmines dels jugadors. Per més inri, la massa salarial es trobava sobredimensionada i acaparava el 98% dels ingressos de l'exercici 2020-21.

En aquesta tessitura, Laporta i els seus companys es van encomanar a Goldman Sachs, que ja havia perdonat l'impagament de 90 milions pertanyents a un préstec per a la construcció de l'Estadi Johan Cruyff. El banc nord-americà va concedir 595 milions en una operació validada per l'assemblea de socis compromissaris al juny de 2021. L'emissió de quatre sèries de bons, denominats Senior Secured Notes, va permetre saldar deutes que comprometien el futur immediat de l'entitat, i reestructurar la resta de passius.

Els drets televisius de la Lliga

La devolució de l'import generava un interès fix del 1,98% i estava garantida amb la comercialització dels drets audiovisuals del club, segons reflecteix la pròpia Memòria Anual. Per això, la cessió del 25% dels drets televisius de la Lliga al fons Sixth Street el 2022 va obligar a amortitzar de cop 125 milions.

El passiu va descendir fins als 471 milions el 2023, i va disminuir fins als 444 milions el 2024, amb un altre pagament anual. No obstant això, el Barça va fer una cinquena emissió de bons per valor de 84,3 milions que va tornar a disparar la quantitat de les obligacions. A tancament de l'exercici 2024-25, l'entitat de la capital catalana deu 499,6 milions al seu prestador per excel·lència. 

Venda descartada de Barça Corporate

Quan el FC Barcelona jeia a la UCI, Goldman va irrompre amb el desfibril·lador a la mà i va donar un fil de vida i esperança a l'entitat. En qualitat d'assessor financer, la junta de Laporta també els va encarregar trobar inversors per a la venda de Barça Corporate, un paquet de societats que incloïa quatre filials: Barça Academies, Barça Innovation Hub, Barça Studios i Barça Licensing & Merchandising.

La banca radicada a Nova York ja havia participat activament en una decisió transcendental per al futur econòmic de l'entitat. En consens, tant la cúpula com la institució financera van rebutjar totes les propostes sobre la taula. El club tenia 450 milions de fons propis negatius i les ofertes amb prou feines arribaven als 200 milions.

La presa de decisions

"Hem estat avaluant les cartes de propostes que es van enviar a Goldman Sachs, qui tenia mandat d'aconseguir aquests inversors. I hem arribat a la conclusió, tant nosaltres com Goldman Sachs, que cap de les propostes era acceptable", va explicar Laporta en una compareixença a l'agost de 2021.

Una assemblea extraordinària de socis hauria dictat sentència sobre una hipotètica transacció que mai no ha tingut lloc, però el cert és que la presa de decisió va recaure tant en la junta com en Goldman. La banca ha assumit un paper privilegiat, tot i que es tracta d'una entitat esportiva privada, on no existeix formalment un consell d'administració a l'ús ni una junta d'accionistes.

L'elecció de Limak

L'abril de 2023, el millor soci financer de Laporta, aquell que havia acudit a les dures i a les madures, va encapçalar el finançament de les obres de l'Espai Barça. Goldman hauria aportat 500 milions d'un total de 1.450 milions juntament amb JP Morgan. A més, exerceix d'assessor financer de l'operació i s'ha encarregat de negociar amb la resta d'inversors la refinançament del capital.

Com a principal font de finançament de la remodelació, Goldman va tenir l'última paraula sobre l'elecció de Limak Construction com a responsable de les obres a l'estadi. En una entrevista amb El Periódico, el tresorer del club, Ferran Olivé, va reconèixer que el banc nord-americà havia tingut un paper "transcendental". La "part econòmica" va resultar "definitiva" per a la decisió. El mateix directiu va reconèixer que la decisió final va recaure en el "responsable dels inversors": "La va prendre el club amb Goldman. Però qui va prendre la decisió, al final, va ser Goldman".

El club guardava reticències respecte a l'elecció d'una empresa turca per davant de grans constructores espanyoles que oposaven a la concessió: "Hi havia un tema que ens preocupava a nosaltres. El paper de les grans constructores espanyoles respecte a una constructora turca... I ens deien: 'Escolteu, us esteu equivocant. La que té més valor de mercat és Limak respecte a aquestes'. La capacitat que ha tingut de fer obres Limak en un món que no coneixem, que és el món més tipus Orient, té molt més valor. I, a més, Goldman també els tenia com a clients".

Refinançament

L'estructura del finançament es va dividir en tres trams, després de cinc anys de carència: un primer període de venciments per valor de 583 milions als cinc anys, altres 477 milions entre els set i els nou anys, i altres 390 milions entre els 20 i els 24 anys, fins a retornar els 1.450 milions de capital. 

No obstant això, aquesta composició amuntegava una llosa de venciments al juny de 2028. A més dels 583 milions del capital pròpiament ingressat, la institució catalana hauria d'abonar altres 208 milions en interessos entre desembre de 2025 i 2027. Fins ara, els primers terminis han anat a càrrec del Fons de Titulització, el vehicle financer de l'operació. Amb això, els pròxims 44,7 milions que expiren al desembre de 2025 ja hauran d'anar a càrrec del club, igual que altres 49,5 milions deguts per al juny de 2026, i 45 quilos més al desembre de 2026.

El pacte de les llotges

La porció de 234 milions relativa a interessos segueix intacta, però Goldman Sachs ja ha intermediat per refinançar 424 milions que caducaven el 2028. Al juny de 2025, els inversors van accedir a una renegociació dels venciments. L'interès mitjà de la devolució es va reduir del 5,53% al 5,19%, i la quantitat esmentada es va ajornar al tram de 2033 a 2050. El primer terç del passiu s'ha desplomat dels 615 milions als 208, i el tercer terç ha crescut dels 362,8 milions als 786,8.

No es descarten properes refinançaments. Amb això, els prestadors, inclòs Goldman, han apressat el Barça aquest 2025 amb un retorn al Camp Nou que s'ha endarrerit un any. De fet, van pactar amb el club blaugrana la construcció de les llotges Vip entre la segona i la tercera graderia abans de l'1 de gener de 2026. Un compromís que es presenta com una quimera. La tercera platea, aixecada sobre un edifici a part de les dues primeres, no estarà llesta per aleshores.