L'intercanvi de favors entre Laporta i Collboni que va accelerar el retorn del Barça al Camp Nou

El retorn del Barça al Camp Nou ha disparat la felicitat de l'afició barcelonista i del seu president, Joan Laporta. Més de 45.000 espectadors van presenciar el partit de Lliga contra l'Athletic, molt emotiu pel retorn a casa. L'arribada a l'estadi va ser esglaonada i molt més lenta va ser l'evacuació, amb espais molt reduïts, sobretot a la zona de Lateral.

El dilluns 17 de novembre, el Barça va anunciar que el partit contra l'Athletic es disputaria al Camp Nou. L'Ajuntament de Barcelona, liderat pel socialista Jaume Collboni, va concedir la tan esperada llicència 1B que permetia obrir la graderia de Lateral. L'aforament de l'estadi era de 45.401 aficionats i Laporta va posar uns preus estratosfèrics. L'entrada més barata costava 199 euros, amb un descompte de només el 20% per als socis.

Els obstacles

Els tècnics municipals, molestos els darrers mesos per les constants pressions del Barça, van aprovar l'última petició del Barça amb una celeritat inusual. A alguns aficionats els va sorprendre la seva decisió, pels molts obstacles que es van trobar dissabte passat per accedir als seus seients.

Grues, sots, tanques i més tanques. L'aspecte exterior del Camp Nou no era l'ideal per disputar un partit oficial. Tanmateix, Laporta va obtenir el permís de l'Ajuntament que facilitava el seu retorn definitiu a l'estadi barcelonista.

Catalunya contra Palestina

La llicència 1B va arribar, curiosament, un dia abans que Catalunya s'enfrontés a Palestina a l'Olímpic Lluís Companys. El Barça es va desmarcar d'aquest partit; no volia que es vinculés el club amb un estadi que havia estat casa seva els dos darrers anys.

El Catalunya-Palestina a Montjuïc era un amistós incòmode pel Barça, econòmicament en mans de Goldman Sachs. Aquest poderós grup de banca d'inversió, amb capital jueu, va facilitar que el club presidit per Joan Laporta pogués abordar la transformació del Camp Nou, en liderar una aportació de 1.450 milions d'euros.

Spotify i el PSOE

El patrocinador principal del Barça, Spotify, també manté una estreta relació amb el Govern d'Israel. El conflicte amb Palestina ha esquitxat el Barça, la postura del qual contrasta amb el rebuig frontal de l'Ajuntament de Barcelona a la política exterior d'Israel.

Collboni, com altres dirigents del PSC i del PSOE, ha denunciat "el genocidi d'Israel amb el poble palestí". L'alcalde de Barcelona es va posicionar a favor que el partit amistós de Catalunya contra Palestina es jugués a Montjuïc, amb una capacitat màxima per a 55.000 espectadors. La trobada va reunir una mica més de 30.000 aficionats.

Collboni i Ceferin

Laporta, segons algunes fonts, va aprofitar la conjuntura per pressionar l'Ajuntament de Barcelona per obtenir la llicència 1B que permetés jugar al Barça al Camp Nou davant 45.401 espectadors. Curiosament, el president barcelonista també va rebre el vistiplau de la UEFA per tornar a casa seva.

Els darrers mesos, Laporta va passar de defensar la Superlliga, el torneig que amenaça "el monopoli" de la UEFA en el futbol europeu, a flirtejar amb el seu president, Aleksander Ceferin. Amb aquesta maniobra, i la seva pressió a l'Ajuntament de Barcelona, el Barça ja s'ha instal·lat al Camp Nou, un estadi que està en obres des de l'estiu de 2023 i que no estarà totalment acabat fins a finals de 2027 o principis de 2028. A partir de llavors, l'entitat espera ingressar 400 milions d'euros anuals per l'explotació del camp, una xifra molt interessant per a un club que viu amb la corda al coll per culpa d'una economia de guerra.