El Camp Nou que podia ser i no serà: les set propostes descartades pel Barça
El projecte presentat per Nikken Sekkei arriba a la seva fase final de construcció, però aquesta iniciativa no va ser l'única que va estar sobre la taula per remodelar el temple culer
Notícies relacionades
- Els preus astronòmics de les entrades per veure el retorn a l'Spotify Camp Nou: 1.500 euros la més cara
- Els requisits de la NFL per jugar al Camp Nou a partir del 2027: de Madrid a Barcelona
- Laporta, Rafa Yuste, Sala Martín i Joan Oliver seran investigats per una altra estafa vinculada al Reus
- La reforma d'un estadi mític de Primera Divisió costa 160 milions: el nou Camp Nou marca tendència
- Laporta, eufòric amb el retorn del Barça al Camp Nou, llança un altre missatge a l'Ajuntament
- L'Athletic no tindrà entrades per als seus aficionats en el retorn del Barça al Camp Nou
- Les futures vies de negoci de Laporta amb el nou Espai Barça: permisos aprovats
Ja es veu la llum al final del túnel. El FC Barcelona va anunciar aquest dilluns el retorn definitiu del primer equip de Hansi Flick al Spotify Camp Nou, posant punt i final a un llarg procés d'espera que s'ha estès durant més de dos anys. Tanmateix, la demora és encara més llarga si posem com a punt de partida el dia que es va seleccionar la proposta final de remodelació: 10 de març de 2016. Aleshores, el projecte de Nikken Sekkei i Joan Pascual i Ramon Ausió va sortir com a guanyador, però hi va haver set opcions més sobre la taula. Els Camp Nou que podrien haver estat i mai seran.
La decisió final
Al setembre de 2015, el FC Barcelona va comunicar oficialment quins eren els projectes que passaven a la segona fase de selecció per ser escollits en la remodelació del Camp Nou. En concret van ser vuit les iniciatives i d'aquestes, quatre van acabar sent seleccionades per a la fase final, on, finalment, la proposta de Nikken Sekkei i Joan Pascual i Ramon Ausió es va alçar com la guanyadora.
Entrenament del primer equip del Barça al Camp Nou Barcelona
Les obres pendents del lateral del Camp Nou: el Barça té feina per fer per obtenir la llicència 1B CULEMANÍA
Tot i que el jurat es decantés per aquesta opció, la realitat és que una votació va canviar totalment el futur de l'entitat catalana. Què hauria passat si en comptes de decantar-se per una n'haguessin escollit una altra? Aquestes són les set realitats alternatives que podrien haver modificat la història del FC Barcelona.
Nikken Sekkei i Joan Pascual i Ramon Ausió
Abans d'endinsar-nos en les propostes descartades, és important analitzar la presentada per Nikken Sekkei i Joan Pascual i Ramon Ausió. La primera reforma plantejada combinava el respecte patrimonial pel que ja estava construït amb una veritable modernització integral. El seu enfocament apostava per preservar l'estructura històrica del Camp Nou mentre s'embolcallava l'estadi amb una pell permeable i un doble anell de circulacions obertes a Les Corts. El primer plantejament parlava d'un espai “mediterrani, lluminós i obert”, amb places perimetrals entre estadi i ciutat.
Les imatges de la primera proposta de Nikken Sekkei i Joan Pascual i Ramon Ausió Nikken Sekkei
Les imatges de la primera proposta de Nikken Sekkei i Joan Pascual i Ramon Ausió Nikken Sekkei
Les imatges de la primera proposta de Nikken Sekkei i Joan Pascual i Ramon Ausió Nikken Sekkei
Les imatges de la primera proposta de Nikken Sekkei i Joan Pascual i Ramon Ausió Nikken Sekkei
L'enginyeria del projecte es basava en fases constructives que permetien mantenir l'estadi operatiu, quelcom que el FC Barcelona buscava en primera instància, però finalment no va ser així. La coberta, lleugera i recolzada en punts estratègics, evitava sobrecarregar l'estructura original. El pla reorganitzava accessos, evacuacions i fluxos interiors per millorar l'experiència del públic, incorporant espais comercials i museístics a la corona exterior. A més, el pla inicial parla d'una "connexió natural" amb la resta de Les Corts. Cal destacar que el projecte inicial, evidentment, no ha acabat sent exactament igual al realitzat.
AECOM i b720
A partir d'aquí, ja ens endinsem en la llista de set possibles estadis. La primera proposta a comentar és la d'AECOM i b720. La idea es construïa sobre un pensament clar: posar en valor el Camp Nou original. El seu plantejament passava per preservar la integritat de la construcció inicial del temple culer, alhora que incorporava una envoltant contemporània, pensada per "millorar el comportament climàtic, acústic i urbà". El projecte feia especial èmfasi en la transició entre el recinte esportiu i les illes de l'entorn, proposant "nodes per a vianants i espais d'estada".
Les imatges de la primera proposta d'AECOM i b720 b720
Les imatges de la primera proposta d'AECOM i b720 b720
Les imatges de la primera proposta d'AECOM i b720 b720
Les imatges de la primera proposta d'AECOM i b720 b720
Des del punt de vista tècnic, 'AECOM' va plantejar una reforma per etapes basada en anells estructurals prefabricats i solucions de coberta que permetien mantenir l'activitat de l'estadi. L'estratègia urbana es combinava amb una forta aposta per l'activació comercial del perímetre, dissenyada per "donar vida a l'entorn més enllà del calendari esportiu". En línies generals, 'AECOM' i 'b720' van proposar una idea similar a la que va acabar fent el Reial Madrid amb el Bernabéu: mantenir intacta l'estructura original i embolcallar-lo amb una anella modernitzada.
AFL i Mateo Arquitectura
Una altra alternativa va ser la d'AFL i Mateo Arquitectura. La seva proposta va optar per donar més protagonisme a la qualitat dels materials i --com amb 'AECOM'-- en la continuïtat del Camp Nou existent. El projecte buscava intervenir sense eclipsar l'obra original, proposant un anell exterior que actuava alhora "com a nova façana i com a filtre urbà". Igual que en el cas anterior, la relació amb Les Corts es resolia mitjançant places discretes i un perímetre que "evitava la monumentalitat excessiva".
Les imatges de la primera proposta d'AFL i Mateo Arquitectura Mateo Arquitectura
Les imatges de la primera proposta d'AFL i Mateo Arquitectura Mateo Arquitectura
Les imatges de la primera proposta d'AFL i Mateo Arquitectura Mateo Arquitectura
Les imatges de la primera proposta d'AFL i Mateo Arquitectura Mateo Arquitectura
L'estratègia constructiva apostava per "preservar la grada històrica i actuar mitjançant estructures adossades independents", minimitzant riscos sobre l'edifici original. S'introduïen millores en visibilitat, evacuacions i accessibilitat sense transformar l'essència espacial de l'estadi. A més, s'incorporaven "criteris de ventilació natural i eficiència energètica mitjançant buits i ombres controlades". El resultat buscava actualitzar el Camp Nou des d'un punt de vista molt més conservador que el presentat per Nikken Sekkei i molt proper al que s'ha explicat sobre AECOM.
Arup Sport i Ricardo Bofill
La col·laboració entre Arup Sport i Ricardo Bofill va presentar, potser, la proposta més atrevida visualment del concurs. El disseny imaginava "una envoltant poderosa", marcada per línies verticals i grans espais que "deixaven entrar la llum i l'aire". L'operació aspirava a dotar el Camp Nou d' "una presència icònica renovada".
Les imatges de la primera proposta d'Arup Sport i Ricardo Bofill Behance
Les imatges de la primera proposta d'Arup Sport i Ricardo Bofill Behance
Les imatges de la primera proposta d'Arup Sport i Ricardo Bofill Behance
Les imatges de la primera proposta d'Arup Sport i Ricardo Bofill Behance
La seva aposta tècnica se centrava en una coberta de "alt rendiment acústic i tèrmic", recolzada en una estructura de gran complexitat que prometia millorar sensacions interiors sense comprometre els nivells d'aforament. Arup va treballar l'enginyeria de fluxos, accessos i evacuacions sota "una lògica d'optimització intensiva". La proposta es presentava com una renovació contundent més disruptiva que les comentades anteriorment i que aspirava a transformar l'estadi de cap a peus.
BIG, IDOM i BAAS Arquitectes
Una de les propostes més virals a les xarxes socials va ser la de BIG, IDOM i BAAS Arquitectes. La seva idea, textualment, passava per aplicar "un tall diagonal que separava i alhora unia el Camp Nou històric amb l'ampliació moderna", quelcom que, com es pot observar als renders, generava un efecte lluminós impressionant que deixava veure l'esquelet del Camp Nou original des de fora.
Les imatges de la primera proposta de BIG, IDOM i BAAS Arquitectes Afasia
Les imatges de la primera proposta de BIG, IDOM i BAAS Arquitectes Afasia
Les imatges de la primera proposta de BIG, IDOM i BAAS Arquitectes Afasia
Les imatges de la primera proposta de BIG, IDOM i BAAS Arquitectes Afasia
En matèria tècnica, la proposta apostava per "un anell estructural independent" que suportava les noves grades i la coberta. Els accessos eren esglaonats i hi havia espais polivalents que "connectaven activitat esportiva, comercial i cultural". Més que pràctica, el projecte estava pensat per ser fotogènic i reconeixible, tot i que no difuminava totalment la imatge original del Camp Nou. Una proposta centralista en la lluita entre la conservació i la modernitat.
Gensler Sport i OAB
La sisena proposta va ser la de Gensler Sport i OAB. Tal com van esmentar ells en el seu propi projecte, la seva idea es basava purament en la funcionalitat. És a dir, prioritzava la experiència de l'aficionat per sobre de la remodelació estilística. "Accessos clars, circulacions ordenades i serveis reconfigurats". L'estratègia urbana tractava de cosir el Camp Nou amb Les Corts "mitjançant places i recorreguts de proximitat", buscant una integritat absoluta.
Les imatges de la primera proposta de Gensler Sport i OAB OAB
Les imatges de la primera proposta de Gensler Sport i OAB OAB
Les imatges de la primera proposta de Gensler Sport i OAB OAB
Les imatges de la primera proposta de Gensler Sport i OAB OAB
A nivell tècnic, van apostar per plantejar fases d'obra compatibles amb la continuïtat esportiva del FC Barcelona. Tant la reorganització de la grada com l'accessibilitat i l'optimització energètica es basaven en buscar la practicitat i el rendiment funcional total. Tot i que la proposta era de les menys espectaculars visualment, el seu plantejament va ser, de llarg, el més pràctic.
HKS, COX i Batlle i Roig
La penúltima de les iniciatives a analitzar va ser la de HKS, COX i Batlle i Roig. El seu disseny compactava la grada per generar més proximitat al camp de joc i "reforçar la intensitat ambiental". Tal com descriuen en la seva proposta, tractaven de buscar "un equilibri entre una presència icònica i la integració al paisatge urbà". A més, 'Batlle i Roig' va incorporar criteris de sostenibilitat i renaturalització exterior, quelcom pel que es caracteritza aquest estudi.
Les imatges de la primera proposta d'HKS, COX i Batlle i Roig Batlle i Roig
Les imatges de la primera proposta d'HKS, COX i Batlle i Roig Batlle i Roig
Les imatges de la primera proposta d'HKS, COX i Batlle i Roig Batlle i Roig
Les imatges de la primera proposta d'HKS, COX i Batlle i Roig Batlle i Roig
Pel que fa a la coberta, aquesta atresorava grans llums amb anells prefabricats que pretenien facilitar el muntatge per fases. Com en tots els projectes esmentats anteriorment, es redefinien accessos, evacuacions i espais complementaris.
Populous, Mias Arquitectes i RCR
Finalment, la setena proposta va ser la de Populous, Mias Arquitectes i RCR. Aquesta es va centrar en l'adaptació a la vida urbana. És a dir, Les Corts. La seva façana, "lleugera i gairebé tèxtil", deixava "entreveure la vibració interior de l'estadi". La iniciativa projectava un Camp Nou ple a vessar de terrasses i miradors, pensats perquè funcionés com a "un centre cívic".
Les imatges de la primera proposta de Populous, Mias Arquitectes i RCR Afasia
Populous, Mias Arquitectes i RCR Afasia
Populous, Mias Arquitectes i RCR Afasia
Populous, Mias Arquitectes i RCR Afasia
En l'aspecte tècnic, 'Populous' va apostar per la visibilitat i el confort de l'espectador. La coberta es dissenyava per "maximitzar la il·luminació i la ventilació controlada", mentre que el perímetre "s'activava amb comerços, museografia i espais públics". D'aquesta manera, aquesta proposta va apostar per una idea molt similar a la de Gensler Sport: menys espectacular, però més integrada a Les Corts.
