Molta política i poc futbol al Catalunya-Palestina: el partit més reivindicatiu a Montjuïc
L'Estadi Lluís Companys va ser seu de la trobada entre la selecció catalana i la palestina, que es van enfrontar a la gespa, tot i que el veritable focus d'atenció va estar a la graderia
Notícies relacionades
- Juliano Belletti li roba una perla a Hansi Flick per al Barça B: només 30 minuts en 13 partits
- Hansi Flick rep el fitxatge més esperat per revitalitzar el Barça i guanyar a l'Athletic i el Chelsea
- La declaració més dolorosa de Pep Guardiola: "Jo no rebutjo el Barça, però..."
- La joia de la Masia nascuda el 2008 i beneïda per Pedri per triomfar al Barça: "És el canterà que més m'agrada"
- El emotiu missatge de Pep Guardiola abans del Catalunya-Palestina: record als esportistes assassinats a Gaza
L'Estadi Lluís Companys es va vestir de gala per rebre les seleccions de futbol de Palestina i Catalunya (2-1). Tots dos combinats es van enfrontar a la gespa, però la veritable lluita no va succeir al verd, sinó a la graderia. Montjuïc es va convertir en un calder d'emocions i queixes per part d'aquells que reivindiquen el caràcter del conflicte obert entre Israel i Palestina com un genocidi. Molta política i poc futbol.
Més pancartes que pilotes
El tret de sortida de la trobada va ser un gran mirall del que estava per venir. Tots dos equips van saltar al camp de la mà de nens refugiats palestins i van anar avançant lentament fins arribar al cercle central. Allà, al costat d'una gran pancarta amb el lema Football for Peace -- Futbol per la Pau--, van sonar els himnes de les dues seleccions i Montjuïc va aplaudir sense parar després del final de la música.
L'Estadi Lluís Companys al Catalunya-Palestina Culemanía
Els jugadors de Palestina i Catalunya salten a la gespa de l'Estadi Lluís Companys FCF
A més, al Gol Sud i el Gol Nord, es van alçar dos castells en què les anxenetes van acabar hissat dues banderes: una de Catalunya i una altra de Palestina. Entre aplaudiments i crits, els aficionats a la graderia no van dubtar a mostrar les seves pancartes amb el lema 'Free Palestine' i, evidentment, es van veure moltes estelades.
Un Montjuïc entregat
La festa reivindicativa no va cessar després del xiulet inicial, que va haver d'esperar a ser realitzat per la celebració d'un minut de silenci per les víctimes del conflicte entre Israel i Palestina. La graderia va opacar totalment el que succeïa damunt la gespa de Montjuïc. Els 30.018 aficionats que van acudir a l'Estadi Lluís Companys es van fer sentir i, alguns d'ells, van aprofitar el minut 17 per llançar els ja tradicionals crits a favor de la independència de Catalunya.
Els jugadors de Palestina i Catalunya en el minut de silenci sobre la gespa de l'Estadi Lluís Companys FCF
Així mateix, l'apogeu reivindicatiu va tenir lloc després del xiulet final de la trobada. Instats pels animadors i speakers de l'Estadi Lluís Companys, els aficionats van acomiadar els jugadors de les dues seleccions del camp amb crits de "Palestina Llibertat". Els futbolistes van acabar de fer una volta d'honor per tota la gespa i, posteriorment, es va procedir al lliurament del trofeu.
