El Barça de bàsquet gasta 20 milions d'euros menys que el Reial Madrid en salaris de jugadors: les retallades de Laporta passen factura

El Barça de bàsquet viu al dia, perdut en un desert de ciclotímia i manca d'identitat en el joc. Joan Peñarroya ho va provar tot, però no va trobar la fórmula perquè l'equip respongués amb contundència a la pista. A l'Eurolliga, les individualitats aguantaven el tipus, i fins i tot permetien mantenir un balanç positiu. A la Lliga Endesa, han tingut lloc les derrotes més sonrojants. Precisament, una debacle a Fontajau contra el Bàsquet Girona (96-78) va sentenciar el tècnic egarenc. 

La inversió en la secció més deficitària s'ha desplomat. El president, Joan Laporta, i el directiu responsable del bàsquet, Josep Cubells, han tallat l'aixeta. Xavi Pascual va meditar seriosament si acceptava l'oferta per tornar al Palau Blaugrana davant la política de retallades. L'estrateg de Gavà volia garanties d'estabilitat a mitjà termini. Quan l'advocat català va aterrar a les oficines d'Arístides Maillol la temporada 2020-21, es destinaven 39,4 milions d'euros a despeses de personal i el pressupost arribava als 43,7 milions. Quatre anys més tard, la massa salarial s'ha retallat 10,6 milions, fins als 28,75, segons les xifres desvetllades pel director d'esports professionals, Xavier O'Callaghan.

Dinàmiques oposades

Les partides han retrocedit 5,3 milions, i se situen en els 38,4 milions pel curs 2025-26. En contrast, al Reial Madrid, sense problemes de Fair Play financer, han augmentat el pressupost en el bàsquet uns altres 15 kilos, fins als 60,6 milions. La inversió en la plantilla ha fet un salt del 26%, dels 37 milions als 49,6. La massa salarial del Barça és uns 20 milions més baixa, i entre la inversió total d'ambdues seccions hi ha un abisme de 22 milions. 

El bàsquet d'elit a l'Eurolliga és deficitari, ja que els ingressos publicitaris, de màrqueting i ticketing no arriben per cobrir una despesa inflada. L'èxode d'estrelles de l'NBA cap a Europa i l'aposta emergent de gegants com Panathinaikos i Olympiacos ha disparat els sous de jugador franquícia al vell continent. 

La meitat de pèrdues

El transatlàntic madridista, sostingut per un estadi Santiago Bernabéu encara a mig gas, va formular els comptes de l'exercici 2024-25 amb un rècord de 1.185 milions d'ingressos i 24 milions de beneficis. Per això, es poden permetre una secció de bàsquet amb números negatius. En el darrer tancament, el bàsquet blanc va registrar 19,5 milions de pèrdues netes. Per a la temporada 2025-26, es doblaran fins als 38 milions.

A Can Barça, el Fair Play de la Lliga estreny amb més restriccions que afecten la massa salarial, on les seccions computen com la porció no inscriptible. En els darrers anys, la plana major dirigida per Laporta ha hagut d'abaixar la despesa en els esports professionals per evitar unes restriccions en la despesa en traspassos que ha patit igualment. Sense anar més lluny, la desviació de set milions en els comptes de les seccions de la campanya 24-25, va obligar la junta directiva a presentar un aval per l'esmentada quantitat davant la Lliga.

Al Palau Blaugrana, minimitzar les pèrdues del bàsquet és imperatiu. Tot i així, en el curs 24-25, el Barça es va deixar 20,6 milions de pèrdues, i en el pressupost 25-26 s'han previst altres 19 milions en negatiu, la meitat que el Reial Madrid. Els dos gegants de la Lliga ACB mantenen el bàsquet per orgull, a l'espera de majors fonts d'ingressos.

NBA i Palau

Ambdós equips abandonaran l'Eurolliga, després d'expirar els respectius contractes amb la màxima competició continental. L'objectiu passa per esperar l'aterratge de la NBA a Europa per a la campanya 2027-28. Fins aleshores, competiran en un any de transició a la Champions League de la FIBA. El holding nord-americà arribarà amb contractes inflats per impulsar els ingressos de les seves franquícies. De moment, s'han confirmat 12 ciutats europees amb plaça fixa, entre les quals figuren Barcelona i Madrid. Altres quatre equips es classificaran per mèrits esportius.

En el pressupost 25-26, els ingressos per publicitat encapçalen una facturació total de 21,1 milions. La branca comercial aportarà 10 kilos, pràcticament la meitat de la collita prevista. Assistència Sanitària, patrocinador de les seccions fins al juny de 2026, paga uns 4,5 milions anuals, xifra que el club blaugrana prefereix millorar amb el proper patrocinador dels esports professionals. En segon lloc, les retransmissions i drets televisius suposaran 5,4 milions, a l'espera que l'NBA incrementi la recaptació per la branca audiovisual.

En tercer lloc, les competicions integren altres 4,8 milions del pastís. En quart i últim lloc, s'ingressaran 913.000 euros per abonats i socis. El nou Palau Blaugrana hauria de donar l'impuls definitiu a la facturació de ticketing, que ha batut rècord de 5,27 milions en la temporada 24-25. El futur feu del bàsquet culer encara no té data, tot i que apunta a després de les obres del Camp Nou i acollirà un aforament de 15.000 espectadors, el doble que els 7.500 actuals. La junta directiva també pretén catapultar el nombre d'abonats per sobre dels 10.000.