Targeta vermella: Joan Peñarroya

Dos anys sense títols, en un club com el Barça, són inadmissibles. Després de la derrota davant Unicaja de Màlaga en el tercer partit dels quarts de final de l'ACB (97-95), l'equip blaugrana va completar una nova temporada sense cap trofeu al caseller. L'aposta per Roger Grimau va sortir rana. La següent, per Joan Peñarroya, més del mateix.

Al Martín Carpena, l'estratègia del Barça en atac va passar per enviar totes les pilotes a Kevin Punter, que estava on fire. Tanmateix, un equip campió necessita molt més que dipositar tota la responsabilitat en el seu jugador més en ratxa. Va quedar demostrat. La victòria se la van endur els andalusos a la pròrroga tot i que el Barça va remuntar un mal inici i arribava amb certa avantatge al tram final.

L'estil NBA que ha volgut implantar Peñarroya no ha donat els seus fruits. El Barça ha estat molt inconsistent en la parcel·la ofensiva, on depèn excessivament del talent i de les situacions d'u contra u, i indigne a l'hora d'arremangar-se i defensar enrere.

Pascual, el desitjat

Si bé és cert que les lesions han suposat un punt d'inflexió --quedar-se sense Chimezie Metu, Jan Vesely i Nico Laprovittola és perdre tres possibles titulars--, el joc del Barça ha deixat molt a desitjar. Molts suposats entesos aplaudeixen la tasca de Peñarroya, però un any sense títols en un club com el Barça és un fracàs. No són només dos anys en blanc, és que ni tan sols s'ha arribat a la final de l'ACB en aquestes dues últimes temporades. Tampoc a la Final Four. 

La idea, segons va afirmar públicament Juan Carlos Navarro, és que el tècnic català compleixi el seu contracte, que acaba el 2026. Però el manager general valora altres opcions. El favorit de Joan Laporta és Xavi Pascual. El problema per portar de tornada el de Gavà és el de sempre: els diners.