Targeta groga: Ronald Araujo

El Barça va obrar el miracle a Lisboa. Va veure la llum, tot i que va tenir dos jugadors que van intentar boicotejar el seu propi equip. El més destacat, el que primer ve al cap, és Wojciech Szczesny pels seus errors de gruix. Però Ronald Araujo també va completar uns 90 minuts per oblidar. Va ser un colador.

Quan un equip, en aquest cas el Benfica, et fa quatre gols és culpa del porter, però també de la defensa. Araujo lluïa el braçalet de capità, en lloc de Raphinha amb un Iñigo Martínez lesionat, i no li va fer honor a l'Estadi da Luz. Era el primer a equivocar-se en traçar la línia de fora de joc i el primer a aixecar la mà per advertir de la suposada posició antireglamentària.

Al futbol, no hi ha manera més clara de delatar-se. Qui aixeca el braç, és qui l'ha pifiada. Amb Araujo no falla. Al segon gol del Benfica, en què Szczesny s'emporta Alejandro Balde per davant, és el central uruguaià qui trenca el fora de joc.

Si s'hagués posicionat bé, ni amb l'error còmic de Tek s'hauria validat el gol. I després, Araujo, es va fer un gol en pròpia. Pot passar, però no d'aquesta manera. El defensa uruguaià va perdre de vista la seva marca i, quan va voler reaccionar, ja el tenia a l'esquena. I aleshores va tapar el centre lisboeta però el va desviar cap a la seva pròpia porteria.

Just la setmana en què ha quedat certificada la continuïtat d'Araujo al Barça, almenys fins al juny, el defensa culer ha deixat dues actuacions per oblidar. Amb i sense pilota. La primera a Getafe i la segona, a Lisboa. Araujo és imponent físicament, però, de moment, no transmet la mateixa seguretat que Iñigo.