Patir per patir

Es va aplicar el Barcelona per tirar endavant sense èpiques el primer partit de la mitja dotzena que es perd Pedri, paraules importants, contra un Elx assegut a Europa amb una atreviment que va ser la meitat de la seva perdiu. L'altra meitat la van galvanitzar entre Lamine Yamal, Fermín i Balde, tres futbolistes elèctrics que, quan les lesions els respecten, converteixen el Barça de Flick en un equip d'alta tensió. Dos llampegades que van travessar d'alt a baix el pobre Iñaki Peña abans del minut 12 van servir de desfibril·lador a tots els culers, agraïts de comprovar que no era un infart sinó ansietat el que constrenyia des feia un parell de larguíssimes setmanes les artèries del seu tricampió.

Amb el partit tan de cara i els atacants blaugranes apretant en busca del tercer, Casadó va poder concentrar-se a resoldre amb celeritat tots els problemes de circulació i cobertura del seu equip al costat d'un Frenkie que, com de costum, va tenir de pulcre i pràctic tot el que li va faltar d'incisiu. El Barça no va encertar a dominar la pilota i el partit va acabar sent digne d'aquest nom perquè la defensa blaugrana va donar de nou preocupants mostres d'hemiplègia: la intensitat i el coratge d'Éric i Balde van tenir la seva contrapartida en la notable paràlisi d'Araújo i Koundé.

En altres temps, l'uruguaià hauria corregit l'hàbil fugida de Rafa Mir forçant-lo a ballar un tanguito abans que arribés al vora de l'àrea. Ahir, però, es va conformar amb intentar col·locar-se torpament en la seva línia de tir i, després del gol en contra, demanar fora de joc tot i que el 10 de l'Elx havia sortit amb claredat de camp propi. El realitzador televisiu, amant de l'ortodòxia, va enfocar a Cubarsí a la banqueta com a rúbrica del sainet. 

El visitants ja havien olorat l'esglaó dèbil local i, amb una mica d'espurna, es van apañar molt bé per adjudicar-se diverses ocasions clares. Però el Barça no va donar peu al tremoleque i, ja entrada la segona part, Fermín va enviar un d'aquests passis de migcampista d'època que no s'han vist a De Jong en sis anys per deixar a Rashford un contra un al vora de l'àrea. L'anglès és un especialista en llançar-se a l'estil kamikaze contra les defenses rivals, però com sis gols i sis assistències el contemplen, demanar-li que millori en la presa de decisions sembla més un caprici de Panenkita que res més. Especialment, en aquest Barça de urgències, ruptures i ruptures, on ja estem tan inquiets per un post d'Instagram com per veure un jugador agafar-se a la part posterior del múscul. És el signe dels temps, igual que el d'aquest segon Barça de Hansi Flick: una mica de patir per patir.

P. D.: Ens veiem a Twitter: @juanblaugrana 

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial