Luis i Emilio, els pastissers del Barça
Els dos germans van arribar a jugar al conjunt blaugrana, tot i que els seus interessos eren uns altres molt diferents
Més informació: Els germans que van jugar al Barça i van comprar una flota de taxis
Fa més de 100 anys, al Barça hi van jugar dos germans, Luis i Emilio, de família pastissera: els Reñé.
Els Reñé eren una família pagesa de Vilanova de Bellpuig, a Lleida, fins que, el 1892 –abans de néixer el Barça–, un dels membres, Antonio, va marxar a Barcelona per obrir una fàbrica de confiteria i bomboneria: la Suiza-Reñé.
Un rebesnét pastisser
Antonio va tenir 11 fills, 11! Un equip de futbol complet. I tots van aprendre l’ofici –fins i tot el seu rebesnét Víctor Ceano-Vivas Savall es dedica a la pastisseria al Vietnam–. Tot i així, ni Luis ni Emilio tenien gaire passió per la xocolata.
En Luis sempre va voler ser artista. Li apassionava la pintura. Però l’èxit en aquest camp li va arribar de gran. No va ser fins al 1950, amunt o avall, quan va començar a exposar les seves obres d’imatges urbanes de Barcelona. Molt abans va provar el futbol.
Victòria... i derrota als despatxos
Als seus inicis era defensa, però una lesió de genoll el va obligar a posar-se de porter, com explica L’arbre del Barça (Círculo Rojo). En aquesta posició va arribar al Barça, el 1911, equip amb el qual va debutar als quarts de final de la Copa d’Espanya d’aquell any.
Els blaugranes es van imposar sense problemes a la Sociedad Gimnástica Española (4-0), però van perdre l’eliminatòria als despatxos. El motiu: alineació indeguda del mateix Luis Reñé… que ja havia participat en un torneig oficial amb el seu anterior equip, l’Espanya, aquella mateixa temporada. No es podia.
Luis Reñé amb una de les seves obres
Campió de llançament de disc
En Luis va estar al club fins al 1913, després de 86 partits i cinc títols, sense oblidar que, mentrestant, es va convertir en campió de Catalunya de llançament de disc (1912). Però el seu pare el va reclamar per a la bomboneria i va haver de penjar les botes… fins que es va poder dedicar a l’art.
Per contra, gairebé no hi ha informació del seu germà Emilio. El poc que va jugar al Barcelona ho va fer en un combinat del primer i el segon equip –al qual va pertànyer– el 1912, per la qual cosa va coincidir amb, per exemple, Paulino Alcántara. I ho va fer a la davantera.
