Pep Guardiola torna a orinar colònia al seu jardí favorit, el Bernabéu

Pep Guardiola ha volgut fer un petit, encara que cada cop menys, viatge enrere en el temps. Els anys no passen debades, si no que l'hi diguin al mític, emblemàtic i poeta Robe Iniesta, mort aquesta matinada als 63, víctima d'un tromboembolisme pulmonar. Se'n va una estrella del rock que ha marcat no només la música d'aquest país, sinó la cultura popular i la llengua espanyola. Guardiola, d'una altra manera, també va ser capaç de traspassar fronteres més enllà de l'esport per accedir al gran públic amb els seus missatges a les rodes de premsa. Una de les més mediàtiques la va protagonitzar al Santiago Bernabéu abans d'un Reial Madrid-Barça de Champions. 

El seu homòleg a la banqueta rival, d'estil antagònic al de Guardiola, era José Mourinho. Tan provocadores eren les seves rodes de premsa i tan constant el degoteig de missatges contra el Barça de Pep, que aquest no es va poder contenir més i va passar a l'atac: "Li regalo al senyor José la seva Champions particular. A les rodes de premsa, ell és el puto amo, és el puto cap, i jo no vull competir ni un instant amb ell". Aquell partit, l'anada d'unes semifinals, va acabar en victòria. A la fi, es va aixecar la tercera orelluda de la història del Barça. 

Avui, Guardiola torna a ser protagonista per les seves paraules, de nou, a la sala de premsa del Bernabéu. Mateix seient des d'on es va deixar anar la cabellera amb el "puto amo" a Mourinho, encara que diferent banqueta i 15 anys més d'experiència. Qui cregui que va ser improvisat, s'equivoca. Guardiola ho tenia molt meditat. Sabia què li preguntarien i va voler fer un gest a aquella època gloriosa que va acabar deixant perquè li costava la salut però que, d'alguna manera, encara enyora en una part del seu ésser. 

15 anys del "puto amo"

Workaholic i enamorat de la seva professió com pocs, anomenat obsessiu per molts, fins i tot insultat afectuosament pel seu amic Luis Enrique, que li deia Pepino al Barça i assegura que "era molt pesat" amb les instruccions constants que donava, també és un competidor nat. Un guanyador natural que encara té travessats alguns dels adjectius que va haver de sentir des de la caverna quan entrenava el Barça. L'acusaven d'orinar colònia i encara se'n recorda. Tant se'n recorda, que ho va recordar públicament en aquella sala de premsa que tan bé coneix i es va permetre jugar amb allò viril i escatològic per defensar un amic, Xabi Alonso. 

"Que orini amb la seva. Que orini amb la seva. I com que no orinarà colònia, li anirà bé", va dir Guardiola abans de presumir de facilitar la feina als periodistes: "Us ha agradat el titular, oi? Ja el teniu". Una frase que recull el testimoni d'una altra declaració seva emesa el setembre de 2010 que responia al periodista SiroLópez quan era assidu a Punto Pelota, abans de barallar-se amb Josep Pedrerol: "Potser és així, potser tenen raó i sóc irònic, i desafiant, i orino colònia". 

Orinar colònia

En el passat va utilitzar aquella sala de premsa per enfrontar-se a Mourinho, qui, curiosament, aleshores era entrenador de Xabi al Reial Madrid. Ara, Pep utilitza aquelles dependències per atiar el madridisme en defensa d'un amic que va ser deixeble i que serà el seu rival a la banqueta oposada.

Guardiola ha girat el focus, que estava totalment dirigit a la crisi de Xabi Alonso, i l'ha encarat cap a la seva figura. Amb l'afany de protegir Xabi, amb el de ser novament protagonista a la capital espanyola o, simplement, amb el de provocar una mica per divertir-se. Potser, una mica de tot abans d'una altra possible gran nit en aquell escenari que tant li agrada. El jardí de Pep, sempre amb permís de Messi, en què pot orinar, colònia o orina, no importa el què, quan així ho desitgi. El Bernabéu.