Amb l'himne del Barça i desenes de bengales, els Boixos Nois van acomiadar el seu president. Manel Homar, líder carismàtic del grup, va morir divendres passat als 62 anys, víctima d'una llarga malaltia, i el tanatori de Sancho de Ávila va congregar familiars i desenes d'aficionats que li van retre l'últim tribut.
La història dels Boixos es pot explicar a través de Manel Homar, el carismàtic home del bombo, apassionat barcelonista, qui sempre deia que es faria del Reial Madrid poc abans de morir perquè cap amic plorés la seva mort.
Al final no va canviar de club, però els aficionats més passionals del Barça el van recordar amb un somriure i molts càntics.
El naixement
Els Boixos Nois es van crear el 1981, com a grup d'animació inspirat en els supporters anglesos i els tiffosi italians.
D'ideologia nacionalista i d'esquerres en els seus inicis, va evolucionar cap a postulats molt més heterogenis amb el pas dels anys. També es van radicalitzar els seus comportaments, especialment als 90, quan part del col·lectiu es va convertir en un grup molt tancat i violent.
Manel Homar, president dels Boixos Nois mort
Boixos històrics, dels anys 80, 90 i de la primera dècada del segle XXI, van acomiadar en Manel en una cerimònia on no hi van faltar samarretes del Barça, del grup radical, bufandes ni el seu famós tambor.
El Madrid i l'Espanyol
Anna, la neboda de Manel, es va emocionar en recordar la seva figura. El seu llegat. Va recordar que mai va ser pare, però a vegades sí que ho va ser per a ella.
Va reivindicar el seu amor pel Barça i el seu odi al Reial Madrid i a l'Espanyol. També va dir que el seu oncle s'havia equivocat moltes vegades, però que eren els seus errors.
Després de l'Anna va parlar David, el Malas, perquè d'ell es deia al Camp Nou que sempre donava males notícies. Amb un enorme escut del Barça tatuat a la cara, va recordar el llegat de Manel, l'autèntic president dels Boixos, qui un dia es va enfrontar físicament a Laporta.
L'himne del Barça
La cerimònia va començar i va acabar amb l'himne del Barça. També es va interpretar el Virolai i els aplaudiments es van allargar durant, almenys, un minut.
L'homenatge, amb altres líders dels Boixos, va continuar al carrer, amb desenes de bengales i alguna pota de fum en honor de Manel.
Aficionats del FC Barcelona acomiadant Manel Homar a Barcelona
Durant almenys 10 o 15 minuts, l'afició va tallar un dels carrers laterals del tanatori. Van encendre bengales, van aixecar fum vermell i van corejar càntics per acomiadar l'home que durant dècades va ser la referència emocional i simbòlica del grup.
Roses blaugrana, bufandes i una intensa olor a pólvora van acompanyar durant uns minuts el cotxe fúnebre, que es va obrir pas entre la multitud abans de marxar cap al cementiri.
Vetats per Joan Laporta
Amb l'arribada de Joan Laporta a la presidència del FC Barcelona el 2003, el club va decidir prohibir-los l'entrada al Camp Nou per la seva perillositat i el seu historial de violència.
Tot i que des de llavors no poden accedir com a grup organitzat, alguns simpatitzants (de perfil més moderat) han continuat entrant de manera individual a la grada d'animació. El 2019, la Comissió Antiviolència de l'Esport els va declarar oficialment “grup violent”.
Els Boixos Nois, a Sevilla, durant la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Reial Madrid
El fenomen skinhead
Als anys 90, part del grup es va descontrolar sota la influència del fenomen skinhead, generant una convivència explosiva: nacionalistes independentistes, nazis espanyolistes i militants d'extrema dreta compartint grada, codis i violència.
El Gol Sud, bressol dels primers hooligans blaugrana, va viure aleshores un relleu generacional amb joves com Ricardo Mateo i Antonio Torn, àlies Antoñito, que van assumir nous galons de lideratge.
En aquella etapa, els Boixos van protagonitzar algunes de les caçaries més violentes viscudes al centre de Barcelona, enfrontaments de carrer que encara figuren als informes històrics de la policia.
Mirall per als més joves
Avui, el grup manté un perfil molt més discret que als 90. No són ni l'ombra de la banda que va marcar una època a cop de bengala, cop de puny i simbologia extremista.
Tanmateix, el seu esperit, els seus emblemes i la seva estètica han continuat irradiant cap avall, inspirant generacions més joves i, en alguns casos, altres grups ultres.
Aquesta influència ha arribat fins i tot a les categories més baixes del futbol: Primera i Segona RFEF, i fins i tot el futbol territorial, on gairebé no hi ha mesures de seguretat, però les rivalitats continuen sent intenses.
Experts en informació i intel·ligència policial dels Mossos d'Esquadra, que fa anys que analitzen aquesta mutació, ho resumeixen de manera clara: “Els grups petits s'estan reflectint, inspirant i, en alguns casos, copiant directament els codis, l'estètica i l'estructura dels antics grups ultres”.