Mendizorrotza és la casa de l'Alabès des del 27 d'abril de 1924. Amb més de 100 anys d'història, només El Molinón (Gijón) i Mestalla (València) són els únics estadis més antics del futbol professional espanyol. Amb una capacitat màxima per a 19.840 espectadors, segueix pendent de la major transformació de la seva història. El seu cas és semblant al del Barça amb el Camp Nou, que inverteix 960 milions d'euros per reformar el seu camp.
Mendizorrotza és un camp de propietat municipal. L'Alabès va projectar el 2016 una espectacular ampliació. El seu propietari, Josean Querejeta, apostava per un estadi per a 32.000 espectadors, amb zones d'oci i restauració a les cantonades.
L'Ajuntament de Vitòria
L'Ajuntament de Vitòria va posar molts impediments al projecte de Querejeta, que va modificar el pla inicial i, posteriorment, va apostar per un estadi per a 27.000 espectadors. Tots, òbviament, coberts.
Josean Querejeta
La reforma de Mendizorrotza estava pressupostada en 55 milions d'euros. En l'acord amb l'Ajuntament de Vitòria, l'Alabès assumia el pagament de 33 milions d'euros, mentre que els 22 milions restants eren aportats per les administracions públiques.
Un projecte de ciutat
L'Ajuntament de Vitòria assumia el pagament de vuit milions d'euros, mentre que la Diputació d'Àlaba i el Govern basc aportaven set milions d'euros, cadascun.
Projecte per reformar Mendizorrotza
"És un projecte de club i de ciutat", deixa anar Querejeta, propietari de l'Alabès. "L'Alabès mai serà una entitat sòlida si no té infraestructures", afegeix l'accionista majoritari del club. El seu president és Alfonso Fernández de Trocóniz.
Els abonats
L'Alabès assumeix el pagament dels 33 milions d'euros que costaria la reforma de Mendizorrotza a canvi del seu ús durant 75 anys. El projecte, però, es va aturar durant la pandèmia i segueix estancat.
La coberta de l'Estadi San Mamés
Querejeta manté la seva pressió a l'Ajuntament, convençut que l'actual Mendizorrotza frena el creixement del club. El'Alabès compta amb 16.500 abonats i podria superar els 20.000 en un estadi amb més aforament.
Reial Societat i Athletic
L'Alabès, curiosament, és l'únic club basc de Primera Divisió que no ha renovat el seu estadi al segle XXI. La Reial Societat va eliminar la pista d'atletisme d'Anoeta i va ampliar l'aforament de l'estadi dels 32.000 seients fins als 40.000 actuals. El club donostiarra compta ara amb 38.000 abonats.
Anoeta
L'Athletic va enderrocar l'antic San Mamés i va construir el nou, amb capacitat per a una mica més de 53.000 espectadors. L'actual estadi va permetre que l'entitat biscaïna ampliés el nombre d'abonats i els ingressos actuals per l'explotació del seu estadi.
Osasuna i El Sadar
A Navarra, Osasuna també va apostar per una reforma a gran escala d'El Sadar. L'estadi vermell té una mica més de 23.500 seients i va ser escollit millor camp del món el 2021 per la web Stadium Database, per la seva espectacular transformació.
El Sadar, el camp d'Osasuna
Mendizorrotza es prepara per a un canvi radical, per convertir-se en un estadi del segle XXI, amb zones Vip i més serveis. Querejeta, ambiciós, vol que sigui l'orgull de Vitòria, com ho serà el Camp Nou, a Barcelona, quan estigui totalment acabat. Els nous temps exigeixen camps més còmodes i sostenibles.