Yennifer, animadora 3D: "Amb més dones als equips, els problemes es resolen més fàcilment"

Yennifer Jaramillo va néixer a Cartago Valle, un petit poble de Colòmbia. Va estudiar Arts Visuals al seu país natal i posteriorment es va traslladar a Barcelona. La capital catalana li va canviar literalment la vida. Va conèixer el seu marit, també animador, i va ser precisament veure'l treballar el que va despertar la seva curiositat per aquesta professió. “Quan el veia treballar li deia: M'encanta el que fas! Crec que jo podria dedicar-m'hi. M'agradava moltíssim”, explica a Dones a Crònica.

Àurea Rodríguez (Eurecat): "La tecnologia avança més ràpid que la capacitat per entendre-la"

Dit i fet. Es va matricular a la Pepe School Land, de Daniel Martínez Lara, i des del 2021 es dedica “feliçment” a l'animació en una ciutat que li encanta i que es presta a moltes oportunitats laborals i de mercat d'un sector en auge. Tot i que reconeix que arribar a aquest punt no va ser un camí precisament fàcil. “Aprendre animació va ser una cosa que se'm va fer molt costeruda. Pensava que seria més intuïtiu i després t'adones que hi ha una exigència més enllà de la tècnica”.

A més de la part tècnica i creativa, per què cal controlar altres aspectes?

Més enllà de crear, és entendre com funciona el moviment. A vegades no ho pensem però en realitat hi ha un ordre per moure les coses. Un moviment en desencadena un altre, ha d'haver-hi un flux coordinat perquè es vegi natural. Aspectes invisibles però necessaris. Per mi, aprendre i interioritzar aquesta part del procés va ser el més difícil de tot l'aprenentatge.

Vas treballar a la sèrie animada Catwalk, premiada al Next Lab Generation 2024. Com recordes aquella experiència?

L'experiència de Catwalk va ser molt bonica perquè vam tenir la sort que la gent que vam treballar al projecte ens coneixíem. És un projecte independent que va néixer amb molt d'afecte. Tots volíem que quedés bonic més enllà que sortís, es pogués vendre o que fos premiat, hi havia un amor compartit per la creació. Tots els que vam estar-hi involucrats ens vam esforçar per aconseguir un bon resultat. És una de les experiències més boniques i ho vaig mencionar precisament a la Setmana del Talent Audiovisual organitzada pel Clúster Audiovisual de Catalunya.

En aquella trobada, vas participar precisament en unes jornades per visibilitzar el talent femení en una professió majoritàriament masculina. Hi ha moltes dones interessades?

Sí, és increïble, la veritat és que és molt encoratjador veure com les dones es van obrint pas en aquest mercat que, com dius, es considera majoritàriament masculí. Per exemple, a l'equip de Catwalk la majoria érem dones. No era la intenció, però va acabar passant. I és bonic trobar això.

Com també ho és veure com a les aules d'estudi hi ha cada vegada més dones. Això significa que en un futur, a les produccions, hi haurà cada vegada més equips amb un alt percentatge de dones. Això és una bona notícia. A més va ser molt gratificant veure tanta gent amb il·lusió que és una cosa molt fàcil de perdre durant la trajectòria laboral de qualsevol professió. D'alguna manera suposa una injecció d'il·lusió i optimisme per mi també.

S'aprecien moltes diferències en les produccions fetes majoritàriament per homes i per a homes i les produccions fetes per a dones o per dones.

Totalment. Sembla un discurs fàcil, però la veritat és que és així. Es nota no només per la cura que posem a les coses, sinó per l'equilibri que suposa comptar amb un equip majoritàriament femení. Des de com solucionar els problemes que sorgeixen durant la producció fins a com gestionar tot tipus de dificultats. Quan hi ha més dones als equips els problemes es resolen amb més facilitat, hi ha una altra energia. Personalment, tinc la sensació que hi ha menys lluita d'egos.

Estem acostumades a resoldre i a mediar.

Exacte, i també hi ha com un sentiment de comunitat, de tribu. El que volem és que el projecte surti entre totes més enllà que jo vulgui que el meu pla destaqui o que la meva feina destaqui per sobre del que fan els altres.

Treballes també en projectes personals?

Sí. Després no els distribueixo, no busco com monetitzar-los però sí que faig força coses per a mi pel que parlàvem abans de la il·lusió, crec que és important mantenir-la. Produir projectes personals és una eina molt poderosa per això perquè és aquí on tens tot el control sobre la teva peça, la idea que vols explicar. La supervisió de tot depèn únicament de tu, ningú vindrà a dir-te: “això no surt perquè al client no li agrada".

Per tant crec que és molt important embarcar-se en projectes propis per cuidar-se el cor en una indústria en què la teva feina depèn principalment d'un empresari i el teu esforç pot simplement desaparèixer perquè algú ho ha decidit així, perquè econòmicament és el més rendible. Els projectes personals et mantenen il·lusionada i inquieta per descobrir coses noves, noves eines.

Quins temes t'interessen com a autora independent?

Mira, estava pensant que, per exemple, quan feia peces per mostrar a les empreses la meva feina, creava peces que només eren de dones i no m'ho havia plantejat. No és que volgués fer peces on les protagonistes fossin dones, però quan volia explicar alguna cosa, els meus personatges eren femenins, ho tenia força clar. Dones de totes les edats, tenia dues nenes, una lluitadora, una dona trapezista, sempre eren dones i això em semblava curiós.

Ara m'agradaria fer alguna cosa d'animació ja més ambiciosa però crec que les idees s'han de reposar i treballar força. Per sort tinc companyes força curioses i inquietes i crec que aquí es pot gestar alguna cosa en un futur, ja veurem com. Perquè clar, com a creador tens unes exigències diferents que com a treballador. El primer mur amb què et pots trobar, per exemple, és l'econòmic. La professió del 3D és molt costosa a nivell de producció, es requereix molt de temps i això costa molt, cal buscar finançament, algú que et vulgui ajudar. Per tant, quan penso en mi mateixa com a creadora, s'obren molts camps, hi ha moltes coses que s'han de tenir en compte.

Les idees després s'han d'aterrar.

Jo sóc animadora i podria ser creadora, però l'animació no només necessita que s'animi, també es necessita un model, un ritme, professions que jo no controlo i que no podria fer sense el suport d'algú més. És a dir, necessitaria un equip. Aquesta és una professió en què sí o sí necessites un equip, i això es tradueix en diners. És clar, si volem que sigui una professió ben valorada i pagada si algú s'anima a ser creador el primer que ha de fer és pagar bé les persones que contracta per no devaluar la professió.

Natalia Castro Picón: "En cada crisi emergeixen els imaginaris apocalíptics"

Què pot fer l'art digital per la conscienciació mediambiental?

L'animació és un mitjà que es presta per explicar i reforçar el que vulguis. Clarament des de l'art digital ho podem fer, però és difícil perquè ha de venir d'una creadora o d'un creador que pugui impulsar financerament el projecte. Són temes que difícilment puguin sorgir des de l'àmbit empresarial perquè, a priori, no són rendibles.

A mi, particularment, m'interessaria molt crear o treballar en un projecte mediambiental, tant de bo!, però com et deia, com a creadora et trobes amb molts murs. Però poder, es pot. Afortunadament cada vegada hi ha més gent interessada en projectes que defensen causes socials, no només el medi ambient, sinó també el feminisme o el racisme. Això és molt bo.

A propòsit del feminisme, creus que falten més referents femenins en el món de l'animació 3D?

Sí, crec que en falten però també penso que el panorama està canviant. Per exemple, aquest any vaig estar en un esdeveniment important a Nova York i els grans ponents eren homes que van sortir de Disney a les dècades de 1970 i 1980. És clar, estem parlant de la indústria en aquella època i aquells eren els directors i els grans animadors d'aleshores, estem parlant del segle passat.

Ara hi ha tota una generació de dones esforçant-se per ser creadores, directores. Cada vegada hi ha més referents tant fora com aquí. A Espanya tenim, per exemple, la Carmen Córdoba que va començar fent curts i ara està fent llargmetratges. Anem guanyant referents femenins com a directores i això ens anima a ser no només productores, sinó també creadores. Jo estic veient un canvi molt positiu. No tenim tants referents femenins com hauríem però penso que d'aquí deu o vint anys el panorama serà completament diferent.

I pel que fa a personatges femenins que solen estar força estereotipats?

Això és cert, però passa el mateix, com que cada vegada hi ha més dones creadores tenim com a missió crear personatges femenins allunyats dels estereotips. A mesura que en siguem més tindrem una versió sobre les dones explicada des de la nostra mirada. Les nostres pròpies vivències i com travessem l'experiència de la vida, s'explica de manera diferent. Es nota molt quan un personatge femení està escrit per un home o per una dona, no té res a veure. És molt necessari anar-nos desprenent dels estereotips.

Què creus que aporteu les dones al món de l'animació?

Sempre es pensa, i això passa tant al cinema com al món de l'animació, que la majoria de les dones s'interessen molt per la vida romàntica, és com si sempre estiguéssim pensant en la vida romàntica: quan ens casem i amb qui, en per què aquest home m'estima o no. Però nosaltres tenim una gran sensibilitat i un gran interès pel desenvolupament propi.

I des d'aquesta sensibilitat travessem experiències vitals com la infància, la maternitat i moltes altres. No ens interessa només com travessem l'experiència romàntica, sinó com afrontem l'experiència individual de la vida amb tots els desafiaments que això suposa.

A quins desafiaments t'enfrontes com a creadora en un camp en constant evolució?

Ara, vivim una època de molta incertesa. La IA és aquí i encara no està molt clar de quina manera s'integrarà en els processos de producció i fins a quin punt pot abastar i què no. Hi ha tanta incertesa que moltes empreses han decidit estalviar econòmicament i no contractar persones perquè no saben fins a quin punt d'aquest equip podran sostenir o no i quan el podran, tristament, “substituir” per IA.

Crec que a llarg termini el que acabarà passant és que la IA s'acabarà utilitzant en el procés de producció. Però també crec que s'ha de regular. No podem passar per alt l'esforç de moltes persones que durant anys han desenvolupat estils i una firma pròpia i que la IA s'alimenti i s'apropiï de tot això. Això s'ha de regular. Però tampoc crec que la IA vagi a substituir completament les persones, els animadors en si o altres professionals vinculats a les produccions 3D.

Penso que s'interioritzarà i s'utilitzarà. Cal trobar la manera d'incloure-la a les produccions, no et pots simplement negar-hi. Cal estar alerta, veure què es fa, què s'està desenvolupant, perquè sempre sorgeixen coses noves. En un món tan canviant on passen tantes coses cal mantenir-se sempre atents. Veure com puc incorporar els avenços als meus processos de producció, en la manera en què treballo.

Crec que això és el que et manté al dia i fa que no estiguis tan desesperançat, perquè si et poses en els pitjors escenaris, la baixada pot ser molt gran. Personalment procuro ser optimista i veure com puc beneficiar-me de tots aquests canvis que estan passant en el meu sector dins dels meus processos de producció i creació. És clar, sense passar per sobre de cap altre artista i sense que sigui un procés destructiu amb la feina d'un altre.

Al final la intel·ligència artificial afecta pràcticament totes les professions.

Sí, sens dubte. Per això és molt important un ús responsable. I per això es necessita urgentment una regulació. Crec que és responsabilitat de tothom exigir regulacions perquè la teva producció sigui honesta i no tinguis una sensació que estàs fent una feina deshonesta ni que estàs passant per sobre de la feina de ningú.