Referèndum, 17A i identitat: Àlex Lora aborda la bretxa social d'una societat dividida des de 2017

2017 va ser, potser, l'any més convuls de Catalunya. El 17 d'agost, Barcelona i Cambrils van viure el primer atemptat gihadista de la seva història, un atac que va acabar amb la vida de 16 persones i va deixar més de 130 ferits.

Mentre tot això passava, Younes Tisghiti, un adolescent de 12 anys originari de Vic, estava de viatge al país de la seva família, el Marroc. Quan va tornar, la seva família, en un intent de protegir-lo, va intentar no donar-li tota la informació i, molt menys, mostrar-li certes imatges.

Pocs mesos després, quan Les Rambles, la Costa Daurada i la població catalana en general encara no s'havien refet d'aquest dur cop, l'1 d'octubre se celebrava el referèndum independentista.

Després arribaria una declaració unilateral d'independència de 7 segons i la intervenció de la Generalitat per part de l'Estat amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Mal any per ser un adolescent a la recerca d'identitat. Això va pensar el director de cinema Àlex Lora, candidat a l'Oscar per La gran obra.

El realitzador català, establert a Nova York des de fa anys, també era a Catalunya aquell 2017. Va anar a visitar la seva mare a l'estiu i va viure tot això.

No va ser un any més. Tot i que el temps passés i ell seguís fent pel·lícules, aquell any i tot el viscut durant aquells pocs mesos seguien al seu cap. Vuit anys després, ho ha convertit en un film.

Fa tot just unes setmanes, el realitzador donava per finalitzat el rodatge de L’escletxa, el seu segon llargmetratge després de Unicornios. La cinta aborda aquells convulsos i tràgics dies de 2017 des d'una altra banda, es podria dir que gairebé des de la perspectiva d'en Younes.

No és la seva història, però podria ser la de qualsevol adolescent o jove de Catalunya, especialment migrant o de família migrada, que, en ple procés de trobar la seva identitat, és sacsejat pel 2017.

Un atemptat i un referèndum independentista, en què allò identitari es posa sobre la taula amb postures molt polaritzades, compliquen encara més la pregunta clau d'aquesta etapa vital.

Origen, pell i catalanitat

"Fins a certa edat, tots som nens", recorda Lora, "però en un moment, depenent de com parlis, del teu físic, del color de la teva pell i moltes altres coses, t'has d'enfrontar a una realitat de la qual, fins llavors, potser no eres del tot conscient", prossegueix. "Encara que potser també passava", sentencia.

Especialment, per a alguns. "En aquest cas, és el fill d'un pare marroquí i de mare catalana, que és català. Però potser la seva pell diu que no és català? Per a qui no és català o espanyol?", es pregunta. "Tot això és molt relatiu i és una cosa que a mi m'interessa, perquè, al final, té molt a veure amb la percepció i els prejudicis", conclou

Passat i present

Per això, més enllà del 17A i de l'1O, el tema de L'escletxa és la identitat. Han passat vuit anys d'aquell moment. Tot sembla passat. Ja no hi ha atemptats, l'independentisme està en hores baixes, però el factor identitari ha tornat a ressorgir.

L'aparició de nous partits d'extrema dreta ha fet que la identitat catalana, espanyola, francesa, alemanya i de molts països es posi a debat. I la immigració torna a ser objecte de totes les mirades.

De Nova York a Ripoll

L’escletxa, és a dir, la bretxa entre la població, s'ha tornat a obrir. Lora ho ha notat. Tot i viure als Estats Units, cada any puja a Ripoll a veure la seva mare, igual que va fer el 2017. Les coses han canviat.

“Entre 2021 i 2023 vaig viure dos anys i mig a Ripoll, i allà vaig veure que la ferida no s'havia curat, tot el contrari. Potser, a partir d'alguns fets, es va fer cert populisme per arribar a determinats llocs”, confessa.

El director no dona noms, només deixa caure que “si mires les estadístiques, potser la situació no és com diuen”. En qualsevol cas, no té cap dubte que “el poble està molt dividit i no hi ha ningú que no conegui algú que conegui algú” de les persones que van estar involucrades en aquells atemptats.

D'aquí el títol del film i la història que relata. Confessa que “no va sobre els atemptats ni sobre el referèndum”, només és el marc perfecte d'uns fets que van succeir i que és el context ideal per parlar del que li interessa: la identitat.

La trama de L'escletxa

La trama gira entorn de Pol Khaled (Younes), un jove nascut a Ripoll que, el 2017, es veu sacsejat per aquests dos fets que van sacsejar Catalunya. De pare marroquí i mare catalana, l'adolescent sent aquesta bretxa del títol: al seu país, a la seva ciutat i en ell mateix.

L'actriu Anna Alarcón, que dona vida a la progenitora d'en Pol, dona més pistes de què passa. Montse, com es diu el seu personatge, “representa la identitat catalana”.

La mare “té un dolor des de la ruptura amb el pare d'en Pol” i, quan veu que el seu fill s'acosta a certs cercles, comença a estirar d'ell. Ella mateixa reconeix que ha “construït el personatge des de la por”.

“Ella sent que el seu fill sent una crida i intenta que no vagi cap allà”, avança. El problema és que el seu intent “pot generar un efecte rebot”.

En qualsevol cas, ni ella, ni el debutant Younes, ni Lora volen donar gaires dades més. Crónica Global parla amb ells en les últimes jornades del rodatge de L’escletxa.

Ha durat sis setmanes. S'ha produït entre Ripoll, Cardedeu i Cornellà. No ha estat fàcil. I no precisament pels permisos del municipi on va passar tot, matisa el director. Tampoc pel seu actor principal.

Tot i que és la primera vegada que Younes Tisghiti es posa davant de les càmeres, el seu director no pot estar més content amb ell. “Té una intuïció que no tothom té”, revela; només ha hagut de “potenciar” allò que ja porta de sèrie, assegura.

L'actor novell ho considera un repte, però admet que li ha resultat menys difícil del que li semblava al principi. Sobretot, perquè confessa que la seva experiència personal ha estat "semblant" a la del personatge que interpreta.

En el seu cas, els seus dos pares són magribins, i ell no deixa de ser un català amb família immigrant que veu i ha viscut circumstàncies similars a les que viu el personatge, en què es jutja la catalanitat pel color de la pell.

Al marge d'això, recorda que ha hagut d'estudiar per al paper. Younes, en realitat, va estudiar un grau d'administració de finques i ha estat model, però mai havia estat davant de les càmeres. “Al final, vaig conviure amb un molt bon equip i totes les directrius han estat molt bones”, agraeix.

També han estat exigents. El dia que Crónica Global acudeix al rodatge a Cornellà, les escenes del matí es demoren més d'una hora a acabar. A més, la localització no era fàcil.

Un equip de més de 20 persones es troba en un pis de poc més de 50 metres quadrats. Al menjador, on es roda l'escena, hi ha un mínim de 8 persones, a les quals cal sumar il·luminació, càmeres i micròfons.

A l'habitació contigua es troba l'equip de maquillatge. A la cuina s'elaboren i s'escalfen els plats que es mengen a l'escena. I, davant d'ella, en una altra sala, hi ha entre dues i tres persones de l'equip.

L'equip de L’escletxa ha ocupat tot l'habitatge i part de l'escala de l'edifici. Allà es troba el monitor gran per veure l'escena i altres quatre tècnics. Un equip que ha dut a terme una feina àrdua per explicar una història que no deixarà indiferent a ningú.