Menú Buscar

Sofismes i sobiranies

Mireia Esteva
6 min

Hannah Arendt -filósofa alemanya d'origen jueu, estudiosa del nacionalisme i exiliada als Estats Units a causa de la Segona Guerra Mundial- quan se li preguntava si estimava a Israel, sorprenentment, contestava que no. I afegia: "Jo estimo a les persones".

Establir la secessió territorial d'un territori més gran per establir un estat independent més petit no fa més lliures als ciutadans

Això em fa reflexionar sobre el fet mateix del nacionalisme, el qual fa una identificació falaciosa entre territori, exercici del poder, poble com un ens abstracte de caràcter transcendent i el dret ciutadà. Es parla de sobirania nacional i se'ns tracta de convèncer que serem més sobirans si ens independitzem com a territori i, d'aquí s'estableix la conseqüència, que si som més sobirans com a territori, els ciutadans serem més lliures i tindrem més drets. Però la sobirania es defineix al diccionari com una qualitat del poder polític que no se sotmet a cap altre. A Grècia Antiga existien els sofistes i entre nosaltres tenim els nacionalistes, perquè establir la secessió territorial d'un territori més gran per establir un estat independent més petit no fa més lliures als ciutadans. Als únics que podria fer més lliures i sobirans és als que remenen les cireres a Catalunya, perquè l'efecte immediat és que deixarien d'estar sotmesos a cap altre poder (llegiu, Espanya, Unió Europea, organismes internacionals …).

Però aquest és el sofisma: el territori no fa més lliures als ciutadans. Més aviat, una mida petita del territori ens debilita davant els poders financers, multinacionals, i conflictes internacionals. En general, els països petits tenen menys capacitat d'influència global per resoldre els problemes globals.

La realitat és que som més lliures com a persones quan tenim Estats democràtics que miren pel benestar de la gent i quan els recursos que els ciutadans posem en mans dels polítics perquè els gestionin, s'utilitzen efectivament a aquesta finalitat i no amb cap altre. Els ciutadans som més lliures en una societat que ens ofereix, en igualtat de condicions i concurrència, un ventall de possibilitats d'elecció més ample. Els ciutadans som més lliures quan més ben informats estem i quan més capacitat tenim de controlar els que ostenten el poder.

Si el senyor Mas, o qualsevol altre president de Catalunya, té més capacitat per manipular els mitjans de comunicació o tancar la sanitat, sense cap tipus de control per sobre d'ell, a mi no em fa més lliure. En canvi, sí que em fa més lliure viure en un Estat de dret on les regles del joc són pactades, clares i iguals per a tothom, i on hi ha mecanismes per assegurar que es compleixen.

Amb l'excusa del seu amor per Catalunya -que no sabem si es refereixen al territori o les banderes- a alguns els justifica saltar-se la llei, amagar corruptes i vendre la sanitat amb una absoluta falta de transparència. Pitjor encara: en un territori tan divers en persones que l'habiten com en paisatges, es distingeix els bons dels dolents catalans per la seva voluntat d'identificar-se amb alguns símbols. I si hi ha catalans de primera i catalans de segona, vol dir que hi ha moltes probabilitats que alguns catalans gaudeixin tàcitament de menys drets que els altres, ja que aquest ens transcendent que no sabem que és, es troba per sobre dels drets dels ciutadans.

Una mida petita del territori ens debilita davant els poders financers, multinacionals, i conflictes internacionals

No som millors ni pitjors catalans, per dir que estimem conceptes abstractes, difícils de encaixar en la realitat. Aquests conceptes funcionen com "trampes", les quals pretenen una homogeneïtzació aparent de la societat a través de la identificació amb conceptes que veritablement signifiquen diferents coses per a cada persona. Aquesta homogeneïtzació aparent, nega en si mateixa la riquesa de la nostra societat i per tant l’empobreix.

El realment important és que volem el millor per a la nostra societat i per a les que ens envolten. Volem lleis justes i llibertat per expressar-nos sense coaccions; governs que garanteixin la convivència i gestionin amb responsabilitat els recursos públics que tenen l'obligació d'administrar. Volem una societat oberta a l'intercanvi, que sàpiga sumar. Volem que la política es demostri a través dels valors democràtics i que les institucions serveixin per garantir-los. No volem "poders sobirans" que ni tan sols creuen en el compliment de la llei.

Ara comença la campanya electoral a Catalunya. De moment és il·legal perquè no està convocada i l'únic que sap si es farà és el president. És igual, ell va a la seva.

Els ciutadans, més que mai, hem d'exigir que la imaginació serveixi per resoldre els problemes de la gent i no per aventures èpiques de difícil encaix amb la realitat. Més que mai, cal exigir polítics amb valentia per negociar, ja que tots ens mereixem respecte i capacitat per canviar les regles del joc, si com a ciutadans lliures creiem que ho hem de fer per millorar la nostra convivència. Més que mai, la llibertat del ciutadà mai s'ha mesurat a través de la llibertat sobirana ni del dret de cuixa, sinó a través de la capacitat efectiva del control del poder i això és el que cal exigir als polítics encarregats de gestionar els nostres recursos.

Artículos anteriores
¿Quién es... Mireia Esteva?
Mireia Esteva

Escritora y licenciada en Biología. Ex consultora de la OPS en Washington. Desempeña responsabilidades de dirección en la Administración pública catalana.

Comentar
Marino 25/08/2015 - 11:12h
Gracias. Es de perogrullo. Y menos mal que Hanna Arendt tenía las cosas claras en este asunto y como sabía distinguir Israel de las personas no es sospechosa de fascista o antisemita. Que a estas alturas haya que recordar lo evidente... ¡Ciudadanos del mundo! Vuestra libertad está en los miniestados: ¡Es la mejor defensa contra los organizados trust, cárteles, poderes financieros, corrupciones y demás organizaciones supranacionales! ¡Votad por la independencia de los Pueblos! Independientemente de cuándo y cómo yo quiera preguntaros y qué sea a lo que llamo Pueblo.
Mateos 25/08/2015 - 11:12h
Muy buen artículo. Una pequeña correción, sin embargo, quiero hacer: El señor Mas no es presidente de Cataluña; es el presidente de la Generalidad (Generalitat en catalán) de Cataluña. A veces nos influye en exceso el "entorno nacionalista y su lenguaje", pero las cosas son como son.
¿Quiere hacer un comentario?