No són amenaces

Jordi Garcia-Petit
4 min

Ells -els ideòlegs, polítics i activistes de l’independentisme- es permeten dir no importa què, per gruixut que sigui (“Espanya ens roba”, “enganyarem l’Estat”, “això no ho para ni Déu”...), i converteixen les declaracions i les crítiques contràries a la seva actitud en una suposada manca de respecte a la democràcia (a la seva interpretació de la democràcia) o les titllen d’amenaça.

Consideren normal tot el que ells pretenguin: celebrar una paròdia de referèndum el 9-N, planificar i posar data a una secessió, muntar imitacions d’estructures d’Estat, declarar plebiscitàries unes eleccions autonòmiques..., i anormal que se’ls recordi l’obligació del compliment de les lleis en democràcia. Artur Mas, instal·lat definitivament en el cim de l’alienació política, vanant-se d’una pregonada “astúcia” i amb aquell petit somriure esbossat a les comissures dels llavis, diu que no incompleix la llei i que no se sent al·ludit per les advertències d’incompliment.

Però, què s’havien cregut? Que de festa en festa, d’astúcia en astúcia, d’engany en engany obtindrien la independència de Catalunya? Que l’Estat permetria la secessió de Catalunya sense fer res?

Fan com si Catalunya estigués oprimida, vexada, sagnada, sotmesa a una dictadura insuportable que justificaria la desobediència, la revolta, la sedició i la secessió. Quina desmemoria envers la dictadura real de 40 anys encara tan propera! Quina deslleialtat envers la democràcia, la Constitució i l’Estatut que els han permès fins ara dir el que diuen i fer el que fan, amb una tolerància i llibertat tan generoses que no les trobareu fàcilment als Estats del nostre entorn, ni en els més avançats!

Ara, quan el sac de la paciència de les institucions de l’Estat és a punt de rebentar i s’ha apuntat “per memoriam” l’existència de l’article 155 de la Constitució (desacatament de la Comunitat Autònoma i intervenció del Govern de l’Estat per reconduir la situació a la legalitat constitucional) es fan els ofesos, ho tenen per una amenaça i, a sobre, gallegen: “no ens fan por”, “hi hauria una resposta adequada”. Inconscients?, a hores d’ara poc probable. Irresponsables?, segur. Catalunya no són només ells i els seus seguidors. Les conseqüències de l’aplicació de l’article 155 del signe i de l’abast que fossin recaurien damunt de tots els catalans.

Però, què s’havien cregut? Que de festa en festa, d’astúcia en astúcia, d’engany en engany obtindrien la independència de Catalunya? Que l’Estat permetria la secessió de Catalunya sense fer res? Que la Unió Europea la beneiria i acolliria Catalunya com un “nou Estat d’Europa”? Que la comunitat internacional aplaudiria la desintegració de l’Estat espanyol? Que els mercats i les institucions financeres internacionals sostindrien una Catalunya independent aportant-li els recursos necessaris?

Es pot ser il·lús un temps i fins a un cert punt. Passats aquests límits es deixa de ser il·lús per esdevenir un gran i maligne irresponsable, que pel bé de tots, dels independentistes de sentiment inclosos, cal bandejar de les institucions. El 27-S, “la seva oportunitat”, ha de ser la nostra, la de tots per recuperar la normalitat i el bon govern.

Artículos anteriores
¿Quién es... Jordi Garcia-Petit?
Jordi Garcia-Petit

Doctor en derecho.

Comentar
Mateos 25/08/2015 - 11:10h
Alguna discrepancia que otra he tenido, ¿eh Jordi?, a cuenta de otros artículos suyos. De este suscribo hasta las comas. Felicidades Jordi.
leborgne 25/08/2015 - 11:10h
Estupendo artículo. El que suscribe se ha planteado en numerosas ocasiones, las mismas preguntas (retóricas) que se hace el sr. García-Petit en el penúltimo párrafo, y no acaba de entender que una sociedad tan culta e informada como la catalana (aunque bien claro está que en ella hay de todo: no hay mas que oír a los cupaires) pueda creer que alguna de esas preguntas tiene respuestas fáciles o convenientes para Cataluña y su futuro...
Roberto 25/08/2015 - 11:10h
Este artículo merece un 10
ViejoCaminante 25/08/2015 - 11:10h
Disiento en el concepto de una Cataluña oprimida. La libertad es patrimonio del Hombre, de todos y cada uno. Solo el Hombre es capaz de tomar decisiones para acertar o equivocarse. Y los Hombres somos algo tangible, algo que se puede palpar, ver, oler, saborear. Conceptos como Pueblo, Nación son ideas que nacen de la mente de los Hombres intentando explicar, organizar o compactar nuestro grupo, comunidad o colectividad. La pregunta a hacer es: ¿los ciudadanos, todos y cada uno, somos libres? Ese padre de familia que tiene que aceptar un puesto de trabajo malsano por un salario misero no lo ha aceptado libremente, tiene una familia que alimentar y coge lo que sea. Es hay donde hay que trabajar y considero que tenemos un sistema democrático, no democracia (sobre el tema otro día), que nos permite caminar hacia un horizonte de libertad al que lógicamente nunca llegaremos. Pero ni con nuestro sistema democrático ni con ninguno. Eso si con el nuestro llegaremos mas lejos, antes y mas solidamente. Vendedores de arcadias, flautistas de Amelin, rebaños, van precisamente contra el camino que nos muestra la Democracia que hemos de seguir.
Marino 25/08/2015 - 11:10h
Nadie se cree lo de la opresión ni las demás mentiras. El problema es que la izquierda ha aceptado que el PP es franquista lo que sería igual que decir que IU es estalinista. Entonces creen que no es democrático acatar las leyes de la Transición por ser leyes de "ellos". Han manipulado a los jóvenes hasta hacerles creer que la sociedad de entonces era como la de ahora y que todos querían la República. Una parte de su discurso, la social, la mezclan con lo mas retrógrado: el secesionismo. Savater ha dejado clara la manipulación hacia los jóvenes del nazismo y el respaldo que consiguió de ellos. El espíritu de la izquierda durante la República ha sido traicionado por aliarse con el nacionalismo incitador de odios y defensor de desigualdades "en nombre de los Pueblos".
¿Quiere hacer un comentario?