Menú Buscar

El ridícul somni de victòria de Mas

El castell de cartes del pujolisme, continuat fidelment per Mas, comença a trontollar. Però malgrat la pèrdua de l'Ajuntament de Barcelona, Mas vol fer creure que CDC ha guanyat les eleccions. La realitat és que ha començat la seva anada vers la porta de sortida o de fugida.

26.05.2015 04:00 h.
11 min
Artur Mas y Xavier Trias, durante la comparecencia para valorar los resultados de las elecciones municipales del 24M
Alfons Quintà

"Hem guanyat les eleccions (municipals)", va dir Mas diumenge passat a la nit. Ho vaig veure a la televisió, junt amb un alt dirigent de CDC. Aquest s'exclamà: "Ara que està a l'Estació del Nord, Mas podria agafar un dels autobusos que des d'allí van a França i exiliar-s'hi". Aquest amic meu el va tractar molt i sap de què parla. A CDC hi ha poca fraternitat, la qual, a més, com el vot per CDC, està en davallada, malgrat que Mas parli de "victòria". No és ni una victòria pírrica.

Diumenge al vespre, Mas tenia una altra veu discordant ben prop seu. Era la de Xavier Trias, que, renoi, no feia pas cara de guanyador. Abans que Mas, Trias havia dit que "el partit (CDC) hauria de fer una reflexió". Mas no va dir res de semblant. Per què reflexionar si Mas deia creure en una "victòria"?

Fent riure

Així estan: fent riure. Com a l'endemà, estaven rient la majoria de metges que vaig veure, en un gran hospital de Barcelona, encara públic, és a dir amb personal sanitari mal pagat, plantes tancades i serveis d'urgència que fan por. No és el Congo, sinó, segons Mas, una Arcàdia feliç que lògicament ell creu que ha votat al seu partit, malgrat ser responsable d'aquest i de molts altres desastres. Seríem tots plegats masoquistes?

Ara entrem en un període en el qual CDC no comptava. Creia que podia perdre però no tant com ho ha fet. CDC i el seu món mediàtic omnipotent, estaran uns pocs dies una mica noquejats. Després tornaran a imposar la seva agenda informativa. En tenen mitjans de sobres. El primer hauria de ser la composició del consell de la Diputació de Barcelona. CiU i ERC hi freguen la majoria, cosa que vol dir que hi ha diverses possibilitats. Serà un primer moment en que s'hauran d'ensenyar les cartes.

CDC diu no voler endarrerir el 27S

De moment tot està molt barrejat. CDC nega que pugui decidir anul·lar la convocatòria d'eleccions pel 27S. Però Mas sap que si les convoca deixarà de tenir cap arma a les mans. També ha de saber que les eleccions municipals van mostrar que ell i la Generalitat són els que generen més rebuig. Precisament Trias va mostrar-se poc lligat a la cosa independentista perquè veia, justament, que li feia perdre vots.

L'ANC considera la possibilitat de l'endarreriment electoral per part de Mas. Està preparada per a respondre-hi tot seguit. Una font molt bona em diu que ja estan preparats per a concentrar-se a la Plaça de Sant Jaume, demanant la dimissió de Mas, a les poques hores de que aquest decidís un ajornament electoral.

En realitat, Mas té al cap com plegar de manera que quedi bé. Ve a ser com la quadratura del cercle. Un aspecte oblidat de la seva retirada, avui clarament part de l'agenda, hauria de ser trobar un substitut. Els que ell voldria, com Rull, han entrat en una espiral de ridícul. Veu que el encara no candidat Lluís Recoder és qui millor podria intentar una molt difícil refundació de CDC. Però tem que Recoder recordi com ell el va tractar.

L'articulació de Barcelona en Comú

Una font de CDC em diu: "A Mas l'atabala molt que Barcelona en Comú tingui moltes facetes, respecte a Catalunya. Això és veritat perquè està pendent d'una articulació de les seves corrents internes. Li fa molta por que, a l'Ajuntament de Barcelona, trobi alguns 'cadàvers als armaris' que l'afectin, en tant que president de la Generalitat. Finalment està començant a constatar que els votants són finalment sensibles als temes de corrupció, com s'ha provat diumenge. Potser ara no faria el número políticament suïcida que va dur a terme a Reus, volent donar la volta al greu tema de les pròtesis caducades".

Una altra font, també de CDC em diu: "Mas està convençut de que el 14 de juny, a l'endemà del límit per a constituir els nous ajuntaments, UDC pot declarar la fi de CiU. Aleshores també veurà que el seu gran somni secret no existeix. Consistia en imaginar un PSOE favorable al seu sobiranisme, una espècie de Zapatero però encara més accentuat. Ja veu que això no serà així, definitivament".

Dades electorals inèdites

Poc després de deixar l'hospital al·ludit i ja davant el meu ordinador, aprofito de la nota que m'ha elaborat un estimat amic que entén molt de dades electorals. Em destaca que CiU s'ha quedat sense cap regidor a Cornellà, Santa Coloma de Gramanet, Viladecans, Barberà del Vallès, Ciutat Badia, Santa Perpètua de la Mogoda i Montmeló.

N'ha aconseguit un, només un de sol, a L'Hospitalet de Llobregat (segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants), El Prat de Llobregat, Sant Boi, Sant Joan Despí, Sant Adrià del Besòs, Ripollet, La Llagosta, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç dels Horts, Canovelles, Montornès, Parets i segur que a altres municipis, atès que aquesta llista, com l'anterior, no és exhaustiva, sinó centrada en el hinterland, aquí dit àrea metropolitana de Barcelona.

D'origen alemany, el mot hinterland no té només un sentit geogràfic, sinó també sociològic. Hauria de correspondre a una identitat pròpia, de base certament geogràfica, cultural i econòmica. Amb les dades exposades ja es veu que això no va així. Com tantes coses, hi ha una negativa afectació política de tipus identitari, que calia haver evitat, o atenuat. No podia ser altrament: Mas ha jugat a fomentar enfrontaments de tota mena.

Barcelona, "poble de Potemkin"

Entenc que Trias no parlés del hinterland de Barcelona, malgrat ser l'únic lloc per on es pot expandir la capital de Catalunya, la ciutat de la qual dintre de pocs dies ell deixarà de ser alcalde, després de quatre anys de no haver fet res de bo. Només ha pensat en les zones on ell viu o passa.

Trias es va trobar una ciutat sanejada econòmicament. Hereu no va ser un gran alcalde, però si que va estar amatent als diners. Trias ha preferit tenir al cap la creació d'un "poble de Potemkin", nom donat a falses poblacions de cartró pedra que aquell polític rus, amant de Caterina II La Gran (1729-1796), feu construir per fer veure que la Rússia on encara era vigent el servatge era el que, en realitat, no era.

En tot i per a tot, Catalunya s'ha empobrit culturalment. Se'ns ha volgut fer creure que estàvem vivint un moment històric respecte als drets de les nacions, sense que ningú n'exposés mai res. Els silencis o la pobresa intel·lectual ho afecta tot. Sobre urbanisme tenim només el que en anglès se'n diu "coffee table books", llibres que es deixen sobre una taula on es pren cafè, perquè llueixen. Amb moltes fotos, ningú llegeix el seu text, tan escàs que pot ser en tres o més llengües.

L'Estat del benestar

En el terreny de l'Estat del benestar i de la seva variada organització, en particular quant a assistència mèdica, tampoc no hi ha ni un borrall. Com podria Mas voler dir res de seriós sobre aquell tipus d'Estat, quan ell se'n ha declarat, cínicament el seu principal valedor? Alguna petita cosa escrita sota el franquisme tardà, per antifranquistes honestos, ha passat a pertànyer a la Prehistòria. Però, això si, sovint hi ha algun ximple que gosa dir que tenim el millor sistema sanitari del món. Resulta fàcil dir-ho, quan no es coneix ni el que agònicament perdura aquí.

En realitat, es calla tot. M'ha costat temps copsar el gran i nefast paper que jugà, durant dotze llargs anys, Xavier Trias en l'articulació política concreta del que avui és el desastre sanitari. Hi ha jugat i hi juga un paper crucial "el sector de negocis sanitaris de CDC", respecte al qual Trias sempre hi va estar més que servicial. No va ser el continuador de Ramon Espasa i de Josep Laporte, sinó una branca torçada. A Trias se'l pot compara amb altres, inclòs el desaparegut Boi Ruiz.

Poder mèdic i polític a Amposta

Precisament en aquest ordre de personatges nefastos, les recents eleccions han representat la fi de la seva trajectòria com alcalde CDC d'Amposta de Manuel Ferré Montañés. Va ser elegit per primera vegada el 2007. És membre del Consell Nacional de CDC des del 2011, any en que també assumí el càrrec, en realitat més important, de president del Consorci de Salut i Social de Catalunya, una patronal abans anomenada Consorci Hospitalari de Catalunya, si bé fou coneguda pel "conxorxi". Totes les malifetes del sector sanitari concertat van passar per aquest "conxorxi".

Des del 1989, Ferré és president del Consell d'Administració de l'Hospital Comarcal d'Amposta, en el qual el passat febrer s'hi haurien trobat contractes irregulars, així com adjudicacions per valor de 4,1 milions que podrien ser il·lícites.

Fa poques setmanes hi hagué un registre judicial tant en aquest hospital com a l'Ajuntament d'Amposta, ordenat pel jutge competent en l'escandalós tema Innova, centrat a Reus, però amb una gran extensió geogràfica.

Sempre reapareix Innova

Ferré també va ser vicepresident del Grup Sagessa, l'organització sanitària pura ubicada dins del Holding Innova. Ferré encarna un poder fàctic, polític i sanitari, tan corrent a les comarques de l'Ebre. És un element de control polític i social, per part de CDC, figura fàctica molt corrent en les aquelles terres, on el mot caciquisme està farcit de sentit.

Creure que tot això es començarà a moure en quatre dies no resulta creïble. Però s'hauria de fer algun primer pas. A l'Ajuntament de Barcelona goso pensar en una bona auditoria de gestió. Algun dia també arribarà a l'altra banda de la Plaça de Sant Jaume. Que sigui aviat.

¿Quiere hacer un comentario?