Periodisme degenerat

Empro el mot 'degenerat' en el sentit de l'accepció 3 del diccionari de l'IEC: "Mudar-se en pitjor, perdent en bones qualitats"; i en el sentit de l'accepció 1-3 del María Moliner: "Ser un individuo... de peor calidad que sus antecesores". L'antònim primer de 'degenerar' és 'millorar', i és a l'esperança de millora del periodisme a la que apunto.

Quanta culpa de la degeneració actual de la democràcia, de la desafecció envers la política i del grau d'anomia de la societat no s'hauria d'atribuir als mitjans de comunicació social?

Quanta culpa de la degeneració actual de la democràcia, de la desafecció envers la política i del grau d'anomia de la societat no s'hauria d'atribuir als mitjans de comunicació social? A més del que pugui haver-hi darrere dels mitjans (interessos econòmics i polítics, línies editorials carregades d'ideologia i de sectarisme...), el producte dels mitjans el fabriquen uns professionals: els periodistes. I no de tots es pot dir que el treball que fan té la qualitat requerida per complir la funció que els correspon.

Els periodistes no tenen cap missió sagrada ni constitueixen 'el quart poder' -qui els hauria elegit?, qui els controla?; elecció i control són pilars fonamentals de la democràcia-. Per sort, ja han quedat desposseïts d'aqueixes dues pretensions que se'ls hi havien atribuït (atribució propagada en bona part per ells mateixos).

No són més que uns professionals, llicenciats en comunicació, que han hagut de superar uns estudis, més o menys exigents segons l'època i la facultat. En la divisió del treball hi ha certament un rang entre professionals, no ocupa el mateix lloc en la jerarquia de la utilitat social, sigui dona o home, el metge que el futbolista, el mestre que el banquer, el periodista que el dissenyador...

El lloc del periodista en la societat és rellevant, no per ser el maleït missatger, allò que els agrada tant que se'ls consideri i que els permet una suposada exempció de responsabilitat -"ens limitem a portar la notícia produïda per la societat"-, sinó per aportar en llibertat informació i per formar opinió. I és en aquest punt que molts periodistes incompleixen la funció social que seria la seva: formar informant amb honestedat, rigor i perspicàcia en la tria de coneixements socialment útils.

Abunda més aviat el contrari: la trivialització de fets importants d'una banda i l'engrandiment de la banalitat de l'altra; la selecció de notícies intranscendents, que són, segons ells, les que demanaria el gran públic, i la ignorància o l'ocultació de les transcendents; la repetició de temes molt suats per tots els mitjans, principalment successos, tribunals, xafardeig i, ara, corrupció, molta corrupció però privada de condemna moral; la simplificació fins la insubstancialitat de la complexitat amb un titular, un lead, un joc de paraules; la descripció minuciosa dels efectes i el tractament superficial o l'oblit de les causes; la consideració de l'interès mediàtic, que defineixen ells, per damunt de l'interès social...

Abunda la trivialització de fets importants d'una banda i l'engrandiment de la banalitat de l'altra

Vulgarització agreujada quan el periodisme tracta de la política. Tot plegat erosiona la democràcia el vigor de la qual necessita de ciutadans ben informats i conscients de les dificultats d'un temps convuls, però també de les esperances en un futur que es construeix dia a dia.

Hem arribat en un extrem tal que des del propi sistema periodístic estan sorgint propòsits de regeneració i de recuperació de la qualitat. Set grans diaris europeus han decidit unir les seves forces per fomentar un periodisme de qualitat: Die Welt (Alemanya), La Repubblica (Itàlia), Le Figaro (França), Le Soir (Bèlgica), Tages-Anzeiger, Tribune de Genève (Suïssa) i El País -no hi són tots els que podrien ser-hi, però és de suposar que la iniciativa no és excloent-. Els mitjans cofundadors de l'aliança afirmen compartir "una sèrie de valors comuns relacionats amb la importància del periodisme de qualitat a l'hora d'estructurar societats obertes i democràtiques, amb un missatge de progrés econòmic i justícia social".

La reacció no pot ser més oportuna davant l'emergència d'un pretès nou 'quart poder': el de l'univers on line, més perillós que el vell poder periodístic per més incontrolable i més irresponsable.