Marica l'últim (que convoqui eleccions?)

Érem pocs i la iaia va convocar eleccions. La setmana passada l’Artur Mas ja arronsava obertament el morro quan li demanaven pel 27S i ell amenaçava de saltar-se’l si ERC li feia la punyeta al Parlament. Com a excusa està prou bé. És com amenaçar de divorciar-te del marit si ell segueix deixant aixecada la tapa del vàter: faves comptades.

A la vida real, escoltin, a en Rajoy el plebiscit o el que sigui que volen muntar el 27S li treu tant la son com la hi deu treure a l’Elton John o a l’Stephen Hawking

Menys d’una setmana després, l’excusa muta i es fa córrer la brama que la convocatoria plebiscitària podria saltar pels aires pel perill que en Mariano Rajoy la contraprogrami des de Madrid, avançant eleccions per a fer-les coincidir precisament amb el 27S. Com a argument d’un episodi de Polònia o com a fantasia eròtica del Miquimoto no està malament. Però a la vida real, escoltin, a en Rajoy el plebiscit o el que sigui que volen muntar el 27S li treu tant la son com la hi deu treure a l’Elton John o a l’Stephen Hawking.

Una altra cosa és que en Mas i en Rajoy s’assemblin cada vegada més en el seu fastigueig davant d’un calendari electoral que per desgràcia no és de goma. A en Mas li convindria allargar, si pot ser, indefinidament. Retardar com més millor el dramàtic moment del recompte. A en Rajoy en canvi li convé avançar, frenar quan abans es pugui la sagnia de vot a Ciutadans i les clatellades que comença a rebre ni més ni menys que de l’Església, i això en plena negociació sobre la concessió de llicències televisives…

Ell presumeix de que pensa aguantar fins a finals d’any i pot ser veritat que tingui aquesta intenció. La de mantenir invariable el romb i el propòsit de fiar-ho tot a aque algun dia s’evidencïin indicis irreversibles de recuperació econòmica. El drama és que l’economia es refà a ritme de strip-tease dels anys quaranta mentre el cabreig i la decepció de la gent creixen a ritme de tot déu en pilotes, que això és Supervivientes. La gent ja no es que no s’adoni que se surt de la crisi. La gent el que li passa és que està farta de sortir-ne com n’estem sortint. Amb quant sofriment. I de qui.

Té una bona patata calenta el presidente i una altra que crema igual el president. Mira per on ja tornen a tenir alguna cosa en comú, a més de l’assistència al funeral per les víctimes de Germanwings.

A qui se li acudirà primer convocar un referèndum per veure si es poden no convocar eleccions mai més?