Manual per aturar DUIs

D’un temps ençà alguns contribuents, particulars i també administracions locals, residents fiscalment a la comunitat autònoma espanyola de Catalunya han iniciat accions del que ells mateixos anomenen “sobirania fiscal”. La iniciativa consisteix en pagar els impostos deguts a la Hisenda del Govern central a través de l’Agència Tributària Catalana (ATC en endavant).

La creença que, tot ingressant els impostos a l’ATC, els diners romandran fora de l’abast de la Hisenda nacional és d’una ingenuïtat tal que només pot engendrar tendresa

En realitat es tracta d’un espectacle merament simbòlic, ja que l’ATC s’encarrega a continuació de transferir aquests ingressos tributaris a la Hisenda nacional. En un dels pamflets on encoratjava la “sobirania fiscal”, la mateixa Assemblea Nacional de Catalunya ho admetia: “Cal tenir en compte que, actualment, l’Agència Tributària Catalana està transferint els diners a l’Agencia Tributaria Española. De les persones i empreses que han pagat els seus impostos a l’ATC, ningú ha rebut sanció ni cap tipus de conseqüència per aquest acte!” Del que es tracta, no obstant, almenys així ho afirmen al consistori de Pardines, és d’”estar ben preparats per quan arribi el moment de la desconnexió”.

Ara que a Catalunya s’està covant una DUI, quelcom que qualsevol Estat que tingui una mínima autoestima hauria d’aturar, i en això, cal ser clars, tant hi fa que les candidatures que donaran suport a la DUI tinguin o no majoria d’escons o vots, ara que es cova una DUI, deia, informa Abc que una de les primeres mesures que la seguiran serà instar als contribuents residents fiscalment a la comunitat autònoma de Catalunya a pagar els seus impostos a l’ATC.

La creença que, tot ingressant els impostos a l’ATC, els diners romandran fora de l’abast de la Hisenda nacional és d’una ingenuïtat tal que només pot engendrar tendresa. I no pas perquè pensi que a l’ATC li mancarà voluntat de quedar-se els diners, sinó perquè aquesta voluntat serà irrellevant. Tota aquesta estratègia té dos talons d’Aquil·les: per una banda la Hisenda nacional pot retenir pagaments a la Generalitat per un import igual a les transferències no efectuades per l’ATC; per altra banda trobem aquest número: 0049 1886 79 2610711018 i similars, que són els números de compte corrent de l’ATC. Doncs efectivament, l’ATC té els seus diners al banc.

Naturalment el banc que rebi l’ordre de bloquejar aquests comptes pot fer-se el suec o negar-se a complir-la

Si ha d’arribar el moment de dir prou, ja sigui mitjançant l’assumpció pel Govern central de les competències autonòmiques sobre Hisenda (a través de l’art.37 de la Grundgesetzt, perdó, de l’art. 34 de la Constitució brasilera, perdó, de l’art.155 de la Constitució espanyola), sigui mitjançant l’estat d’excepció (que no de setge) o en el marc d’una instrucció judicial per un delicte de sedició o rebel·lió, els comptes bancaris de l’ATC i de la Generalitat estaran en el punt de mira.

Naturalment el banc que rebi l’ordre de bloquejar aquests comptes pot fer-se el suec o negar-se a complir-la. Sigui quin sigui, aquest o aquests bancs és ben segur que estaran supervisats pel Banc d’Espanya i pel Banc Central Europeu, de la liquiditat proveïda pels quals en depenen, i que els seus depositants estaran protegits pel Fons de Garantia de Depòsits. Vaja, que més enllà que els seus dirigents, accionistes o dipositants tinguin simpaties per la DUI, aniran amb molt de compte. Fins i tot la Caixa d’Enginyers, que sembla que guanyarà clients, també li devia diners al Banc Central Europeu a finals de 2014. Tenir un banc amic probablement era una de les motivacions del projecte de convertir l’Institut Català de Finances (ICF en endavant) en un banc públic. El problema és que la sol·licitud de fitxa bancària ha de passar pel Banc d’Espanya.

Naturalment, després de la DUI es podria intentar organitzar un sistema bancari paral·lel, és a dir, un sistema amb nous bancs públics i/o privats, un banc central, un fons de garantia de dipòsits, etc... però això no és quelcom que es pugui improvisar ni tampoc està predestinat a guanyar-se la confiança del públic en qüestió de dies. En particular poca confiança es podrà generar si als bancs del sistema paral·lel s’hi dipositen euros, ja que aquests bancs no tindran accés a la liquiditat del Banc Central Europeu.

Recordar que els comptes bancaris de la Generalitat es poden embargar en qüestió de segons no és el que per aquí Catalunya erròniament s’anomena discurs de la por. És informar als votants

Recordar que els comptes bancaris de la Generalitat es poden embargar en qüestió de segons no és el que per aquí Catalunya erròniament s’anomena discurs de la por. És informar als votants. El que fa de debò feredat és el que ve després d’una DUI i també esfereeix constatar que qui aspira a desmuntar-lo ignori els instruments que, de manera més notòria, un Estat té l’abast. “Quienes buscan la secesión no saben lo que hacen porque no saben lo que deshacen”, la famosa frase de José Luís Feito, director de l’Instituto de Estudios Económicos, adquireix una nova dimensió.

I també val la pena mencionar que si no és el Regne Espanya, en cas que els seus dirigents siguin víctimes d’un atac de pusil·lanimitat, serà la Unió Europea qui no permetrà que triomfi una DUI al seu si. Fins i tot si alguns dirigents europeus hi simpatitzen, que és molt suposar, cap Estat pot atrevir-se a convalidar el mètode, una DUI, perquè estarà invitant a les seves administracions regionals a saltar-se les lleis quan els hi convingui, tot esdevenint Europa ingovernable.

Per aturar la DUI avui en dia hi ha molts mitjans a l’abast que fan superflus l’ús de la força. Ho lamento pels que esperen amb deler les tropes de Yagüe per la Diagonal. Fan 76 anys tard.