La Generalitat al teu costat

És un dels eslògans governamentals més repetits en els mitjans audiovisuals  de la Generalitat. Per això, i per la fal·làcia que conté, irrita tant la distància existent entre el que es proclama i la realitat. No estem davant d’una publicitat institucional, d’una informació dirigida al ciutadà --l’oportunitat de la qual seria molt discutible, sigui quin sigui el nivell de govern que en faci ús posant-se a l’altura d’una marca comercial--, sinó davant d’un acte descarnat de propaganda política.

No estem davant d’una publicitat institucional, d’una informació dirigida al ciutadà, sinó davant d’un acte descarnat de propaganda política

L’article 2.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya --norma fonamental ignorada pels governants independentistes-- estableix que la Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions incloses en el capítol V del títol II, entre les quals el Consell de Garanties Estatutàries, que vetlla (que hauria de vetllar) per l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat, i el Consell de l’Audiovisual, que és (que hauria de ser) l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada.

Aturem-nos a fer un breu repàs d’algunes de les contradiccions entre l’eslògan embafador i la pràctica de les institucions de la Generalitat. El 9N la majoria parlamentària, JxSí, ERC i CUP --obtinguda amb una llei electoral notòriament favorable als districtes rurals-- va aprovar una resolució que “declara solemnement l’inici del procés de creació de l’Estat català independent en forma de república”, resolució que fou anul·lada pel Tribunal Constitucional i que l’abril passat en fou ratificada la vigència amb contumàcia pel Parlament amb la mateixa suma de vots. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que ve de l’agitació del carrer de l’ANC, constantment frega la il·legalitat reglamentària o infringeix el que calgui, imposant decisions en la línia de l’execució del “full de ruta”  secessionista. Dies enrere amb gran deferència i publicitat va rebre oficialment Arnaldo Otegi, contra el parer de tots els grups de l’oposició i el sentiment de molts catalans.

El president de la Generalitat no s’està de proclamar tant com li rota que és independentista i que tirarà endavant el “procés”. El Govern, que tan poc governa els afers socials, fa de braç executor del programa independentista de la majoria parlamentària i del President. Neus Munté ho recalca cada cop que intervé en la seva funció de portaveu del Govern.

La Generalitat de Catalunya no està al costat de tots els catalans, està manifestament i exclusiva al costat dels que malden per la secessió i està segrestada pels grups polítics que la propugnen. Diuen que tenen un “mandat democràtic” per iniciar el procés de creació de l’Estat independent , com si això tan prenyat de conseqüències derivés nítidament del resultat de les eleccions del 27S, en què els partits que de manera inconcreta, fantasiosa o “light” proposaven una independència vaporosa obtingueren un meritori, però perdedor, 48,7% dels vots. I diuen que aquest procés, per a meravella del món sencer, és “pacífic i democràtic”. Només faltaria! Si fos violent  estaríem ja en plena sedició, i pel que fa a “democràtic”, la democràcia és un dia i un altre, a més de trepitjada, escarnida  amb decisions que vulneren la Constitució i l’Estatut.

La Generalitat de Catalunya no està al costat de tots els catalans, està manifestament i exclusiva al costat dels que malden per la secessió i està segrestada pels grups polítics que la propugnen

Els independentistes detenen a Catalunya tots els ressorts del poder institucional i controlen descaradament els mitjans audiovisuals  de la Generalitat, a més de la influència que tenen en els mitjans subvencionats. Han creat --això sí ja-- un clima d’ofec amb el sectarisme independentista que brolla pertot arreu. L’aprofitament fragorós de l’episodi de les banderes estelades, banderes de facció i no símbol d’identitat col·lectiva, ha estat opressiu. Francesc Homs, el cap de llista de CDC (o com es digui), pensava comparèixer a la citació del Tribunal Suprem amb una insígnia estelada a la solapa, la insígnia dels que volen fer-li la pell políticament. Patètic! La gravetat del sectarisme rau no tant en el domini polític, que  es pot contrarestar en democràcia, com en la derrota del pensament lliure i de la capacitat crítica.

Especialment greu resulta el sectarisme dels mitjans audiovisuals de la Generalitat, Catalunya Ràdio i TV3 --a tota hora “al costat” dels independentistes--, que fan de la destil·lació subliminal o la propagació grollera de l’independentisme l’eix de la seva programació, en particular els noticiaris.

Els votants del binomi JxSí-CUP, obnubilats per tanta propaganda i per tenir “La Generalitat al seu costat” estan perdent la part de raó que podien invocar. Costarà molts d’afanys redreçar l’autogovern de Catalunya, superar el desprestigi de les seves institucions i fer que realment la Generalitat estigui al teu costat, al nostre costat, al costat de tots.