Artur Mas, sectari

No hi ha ànim injuriós en la paraula sectari, ni és despectiva, sinó que és la paraula escaient per a la descripció d'una determinada actitud política. En un temps en què les paraules s'usen amb tanta lleugeresa que acaben perdent el seu significat original, convé, si en situacions delicades volem veure-hi clar, repensar-les i acotar-les per reduir-ne l'ambigüitat i superar la desconfiança que poden desvetllar, com ha deixat escrit Václav Havel en aquell extraordinari opuscle, 'Paraules sobre la paraula', concebut com a discurs de recepció del Premi de la Pau, que li fou atorgat pels llibreters alemanys el 1989.

Els diccionaris etimològics coincideixen en un contingut precís, essencial, del significat de sectari: fanàtic, i fanàtic es qui sustenta una creença o una opinió amb intemperància i sense sentit crític.

Artur Mas mai no serà mereixedor d'un Premi de la Pau, aqueix honor que hauria de ser la màxima aspiració del bon governant

Artur Mas va ser el cap de llista d'una opció electoral en el programa i propaganda de la qual no hi figurava la independència de Catalunya. Després, ja nomenat President de la Generalitat, amb el suport d'un estrany cap de l'oposició, Oriol Junqueras, i d'unes entitats vaporosament espontànies ha deixat de fer de president de tots els ciutadans catalans -com relativament es pot exigir d'un mandatari honest en democràcia- per dedicar-se, exclusivament, fanàticament, a la propagació d'un discurs separador i il·lusori sobre la independència de Catalunya i a l'execució, astuta i també inútil, d'accions per assolir-la contra tota sensatesa i legalitat.

Ell és el responsable, en última instància, de l'erosió de les llibertats, començant per la del dret a una informació no manipulada per part dels mitjans públics de comunicació social que en cada espai de notícies perverteixen les paraules fins a fer-les irreconciliables amb la veracitat; de la desestabilització dels partits polítics, el PSC ahir, ICV-Verds més endavant, avui Unió Democràtica i el seu propi partit, Convergència; de la deterioració de la cohesió social pel mal govern i per les destralades a l'estat del benestar i a la cultura. Artur Mas mai no serà mereixedor d'un Premi de la Pau, aqueix honor que hauria de ser la màxima aspiració del bon governant.

I tot en nom d'una opinió sostinguda amb paraules enlluernadores i alhora capcioses sobre el que li convé a Catalunya, opinió convertida en creença que s'aparta del sentiment majoritari de convivència i solidaritat. Per tot això, li escau tan bé el significat contingut en la paraula sectari.