3R i 1F

Antoni Tàpies el 1975 va fer un gravat a l’aiguafort i a l’aiguatinta catalogat com 3R. És un homenatge conjunt del pintor a Ramon Llull (1232-1316), Ramon Penyafort (1185-1275) i Ramon Sibiuda (1385-1436), tres catalans enciclopedistes i universals que irradiaren una influència vasta i decisiva sobre Occident en matèria de mestratge moral i legal.

Els 3R de l’actualitat, Romeva, Rovira i Rull, han comparegut junts i intercanviables per anunciar a Occident i al conjunt de la comunitat internacional una sedició de cartró pedra

Els 3R de l’actualitat, Romeva, Rovira i Rull, han comparegut junts i intercanviables per anunciar a Occident (l’Estat espanyol i la Unió Europea) i al conjunt de la comunitat internacional (el món sencer) una sedició (declarar-se en contra de l’autoritat establida) de cartró pedra (falsa, artificial). La distància entre un 3R i l’altre és tan sideral com la que separa l’objectiu pretès, “la creació de l’Estat català independent en forma de república”, i els mitjans que es proposen per arribar-hi, d’una crassa ignorància moral i legal.

Els 3R, Romeva, Rovira i Rull, han estat precedits per 1F (Forcadell, Carme), presidenta sectària (qualitat relativa a un conjunt de persones que professen una doctrina particular, el sobiranisme en aquest cas) del Parlament de Catalunya, que intentarà que sigui un Parlament de tots i que sigui una legislatura curta, com a màxim de 18 mesos, d’acord amb el full de ruta que professa. La contradicció flagrant entre els dos intents anunciats no la desvia gens ni mica de l’ objectiu proclamat en el discurs d’investidura.

Els aclariments terminològics entre parèntesi resulten obligats quan del recordatori de la legalitat escarnida se’n diu “amenaça” i de l’amenaça pròpia “llibertat d’expressió”. La declaració anunciada és un compendi de la novaparla del partit sobiranista: “l’engany és veritat”, “el populisme és democràcia”, “la independència és llibertat”. Mai d’ençà la Constitució i l’Estatut els termes veritat, democràcia i llibertat no havien estat tan masegats a Catalunya. Perverteix les paraules a la teva conveniència i embadaliràs els teus i desconcertaràs l’adversari. No són els únics, però són els més eficients en la tasca.

Mai d’ençà la Constitució i l’Estatut els termes veritat, democràcia i llibertat no havien estat tan masegats a Catalunya

La combinació 3R i 1F ha fet un salt qualitatiu. Esgotada la imaginació dels flautistes i desbordada la credulitat del públic, la independència ja no és qüestió de continguts (pensions millors, hospitals i escoles arreu, feina per a tothom, infraestructures que faran créixer l’economia...), sinó d’anunci, de procés de paper, d’anar tirant i de tesar la corda a veure què passa, mentre es reconfigura el Partit i s’esmorteeix el soroll del 3%.

Quan arribi la desfeta anunciada i la frustració dels creients de bona fe s’haurà de reconstruir l’autoestima col·lectiva a partir de l’exemple del 3R d’Antoni Tàpies i de la superació política dels 3R, Romeva, Rovira i Rull.