El municipi més barat per comprar una casa a Catalunya, segons Idealista: menys de 750 euros el metre quadrat
La localitat, situada a la vora del Delta de l'Ebre, va viure un dels episodis més durs de la Guerra Civil
Altres notícies: Por a l'Empordà: un poble de 200 habitants pateix vuit robatoris en un mes
Notícies relacionades
És la batalla de sempre: trobar un poble o ciutat on comprar una casa sense hipotecar-se per a tota la vida. Una cosa complicada a bona part de Catalunya, tot i que sempre hi ha excepcions.
Com sol ser habitual, el portal immobiliari Idealista ha tornat a publicar el seu llistat dels municipis més barats d'Espanya i, per a sorpresa de ningú, cap localitat catalana està entre les 20 primeres.
S'ha de baixar molt a la llista per trobar el municipi més barat de Catalunya. Al rànquing nacional i dins de la comunitat autònoma, perquè la ciutat més econòmica es troba al sud de Tarragona.
No és gaire coneguda. La mencionen de tant en tant a la previsió meteorològica de TV3, tot i que els catalans i la majoria de turistes no hi paren atenció. Potser perquè no en coneixen els atractius.
La ciutat catalana més econòmica
Móra d’Ebre és una d’aquelles localitats que s’aixequen a la vora del riu Ebre. Ho fa obrint-se pas entre turons suaus i passos naturals.
Es troba entre el pas de l'Ase i el de Barrufemes, al cor de l’anomenada cubeta de Móra. La vila combina història, paisatge i serveis i, a més, un preu de l’habitatge més o menys assequible.
L’últim informe d’Idealista avança que Móra d’Ebre és el municipi més barat de Catalunya, amb un preu de 747 euros el metre quadrat. Molt lluny del més econòmic d’Espanya, Almadén (Ciudad Real), on només costa 335 €/m².
El preu del sòl d’aquesta ciutat tarragonina, de totes maneres, està un 73 % per sota de la mitjana catalana, que arriba als 2.739 euros el metre quadrat.
Móra d'Ebre, de nit TURISME CATALUNYA
Què veure a Móra d’Ebre
Més enllà d’això, Móra d’Ebre té molts altres atractius: des d’una bona connexió amb les principals ciutats catalanes fins a un passat i un patrimoni únics. N’hi ha prou d’apropar-s’hi per comprovar-ho.
De lluny, ja es distingeix la silueta del castell de Móra dalt d’un petit turó. Només en queden les muralles exteriors i dues torres circulars escapçades, però reflecteixen la importància que sempre ha tingut aquest lloc.
Castell de Móra d'Ebre Viquipèdia
L’accés històric per ponent, al costat de l’actual ermita del Calvari, recorda que aquesta elevació va ser clau per controlar el territori.
Avui, el recinte, que ocupa un perímetre irregular d’uns 350 metres, acull espais interpretatius que ajuden a comprendre el paper del castell i de la població durant la Batalla de l’Ebre, un dels episodis més decisius de la Guerra Civil espanyola.
Molt a prop hi ha la torre fusellera, una construcció d’època carlina que completa el relat històric d’una vila marcada pels conflictes.
Als peus del castell s’estén el nucli antic, un entramat de carrerons estrets i carregats de memòria, on es barregen habitatges tradicionals i edificis religiosos.
Aquí s’alça l’església prioral de Sant Joan Baptista, l’estructura de la qual reflecteix l’evolució arquitectònica del municipi: del romànic al gòtic, passant pel Renaixement i el Barroc.
Ermites, miradors i espiritualitat
El poble és també un territori d’ermites, moltes de les quals ubicades en punts elevats que ofereixen vistes privilegiades del riu i de la comarca.
L’esmentada ermita del Calvari, molt propera al castell, és un dels millors miradors naturals de l’Ebre i dels pobles de la Ribera.
Més allunyades del nucli urbà, però connectades per passejades tranquil·les, es troben les ermites de Santa Madrona i Sant Jeroni.
Aquesta última, d’estil barroc, presenta una singularitat poc comuna: l’altar es disposa de forma perpendicular a la pedra d’on brolla l’aigua, canalitzada cap a una font, integrant l’element natural a l’espai de culte.
Entre ambdues discorre un passeig flanquejat per xiprers centenaris declarats arbres monumentals.
Dalt d’una muntanya, a 395 metres d’altitud, s’aixeca una altra: l’ermita de Santa Magdalena, un petit edifici del segle XIII que vigila l’antic camí natural entre la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.
Vista aèria de Móra d'Ebre TURISME CATALUNYA
Un patrimoni urbà amb identitat pròpia
Lluny dels edificis militars i religiosos, un passeig pel centre condueix fins a la plaça de Dalt, on es troben alguns dels edificis més emblemàtics.
La Casa Montagut de l’Era, amb la seva portalada de pedra treballada i l’escut familiar entre balcons, és un exemple destacat de l’arquitectura civil tradicional.
En aquesta mateixa plaça s’alça el monument dedicat a Julio Antonio, escultor nascut a Móra d’Ebre i una de les figures més rellevants de l’art espanyol de principis del segle XX.
Un altre punt destacat és el convent de les Mínimes i l’església del Sagrat Cor, primer temple expiatori de la península. D’estil neogòtic, es va construir al llarg del segle XIX, convertint-se en un dels edificis religiosos més singulars de la població.
Una capital comarcal viva i ben equipada
Pel que fa als serveis, indispensables per anar-hi a viure, Móra d’Ebre exerceix plenament el seu paper de capital comarcal. Acull l’Hospital de Móra d’Ebre, d’àmbit intercomarcal, i una àmplia xarxa de serveis administratius, culturals i socials.
Compta també amb biblioteca i arxiu comarcal, teatre, centres educatius i una completa oferta esportiva que inclou piscines, instal·lacions cobertes, pistes de tennis i una àmplia zona recreativa al costat del riu.
Per als aficionats al motor, la localitat disposa a més de dos circuits, un d’urbà i un altre de kàrting. Un al·licient més, a banda del preu relativament barat del metre quadrat.
