El doctor Quiroga: “La salut mental no es pot entendre com una cosa aïllada del cos”

Al desembre de l'any passat, el Servei de Psiquiatria de l'Hospital Vall d'Hebron complia 25 anys. En la seva trajectòria ja ha atès més de 100.000 urgències, 400.000 consultes ambulatòries i 19.000 hospitalitzacions.

El doctor Josep Antoni Ramos Quiroga encapçala el servei des de 2016. Tanmateix, va ser un dels primers especialistes que, acompanyant el doctor Miquel Casas, reconegut psiquiatre, van fer la residència a l'hospital.

En una entrevista amb aquest mitjà, Quiroga explica com ha evolucionat el servei en els 25 anys que porta operatiu i els nous reptes de futur que es planteja la unitat.

Vostè ha viscut pràcticament tota la història del Servei de Psiquiatria de la Vall d’Hebron des dels seus inicis. Com descriuria la transformació del servei i del propi abordatge de la salut mental en aquests 25 anys?

Aquests 25 anys del Servei de Psiquiatria de la Vall d’Hebron reflecteixen molt bé com ha evolucionat el coneixement en salut mental. El simple fet que fins a l'any 2000 l'hospital més gran de Catalunya no tingués un servei de psiquiatria respon a una concepció ja superada, que situava l'atenció psiquiàtrica fora dels hospitals generals.

El gran canvi va ser entendre que els pacients amb trastorns mentals greus que necessiten atenció aguda han d'estar integrats en un hospital general, on es pugui abordar la seva complexitat clínica. A partir d'aquí, el servei ha crescut incorporant la psiquiatria en la infància i l'adolescència, els trastorns del neurodesenvolupament al llarg de la vida, la recerca i la tecnologia, avançant cap a un model integral i multidisciplinari.

La psiquiatria ha reforçat en els darrers anys el seu vincle amb la neurociència. Com ha canviat aquesta relació la manera d'entendre i tractar els trastorns mentals?

La psiquiatria és una part més de la neurociència, al mateix nivell que la neurologia o la neurocirurgia. Els avenços de les últimes dècades ens han permès comprendre molt millor les bases biològiques dels trastorns mentals, que afecten una part molt important de la població: sabem que al llarg de la vida un 25% de les persones presentarà algun trastorn mental.

Avui entenem la salut mental com un fenomen integrat en el cos, no com una cosa aïllada del cervell. Aquest enfocament ha canviat radicalment la nostra manera de diagnosticar, investigar i tractar els trastorns mentals.

Quin paper està tenint la recerca genètica en els trastorns mentals?

La recerca genètica ha estat clau per avançar en el coneixement dels trastorns mentals. Des de la Vall d’Hebron formem part del Psychiatric Genomics Consortium, un consorci internacional que estudia les bases genètiques de trastorns com l'esquizofrènia, el trastorn bipolar, la depressió o el TDAH en mostres de centenars de milers de persones.

Això ens ha permès identificar factors genètics de risc i entendre millor per què algunes persones són més vulnerables. En un futur immediat, aquestes puntuacions genètiques ens permetran no només estimar el risc, sinó també personalitzar els tractaments i anticipar-nos al desenvolupament de determinats trastorns.

Des del servei han impulsat programes d'immunopsiquiatria. Què aporta aquesta mirada al tractament de pacients que no responen als abordatges convencionals?

L'immunopsiquiatria parteix de la idea que, en alguns pacients, existeixen alteracions del sistema immunològic que influeixen en l'inici o l'evolució del trastorn mental. Hem desenvolupat un programa específic per a persones que no responen adequadament als tractaments habituals.

En molts casos, els processos inflamatoris estan interferint en la resposta terapèutica. Identificar-los ens permet obrir noves vies de tractament i millorar l'evolució clínica de pacients especialment complexos.

Cada vegada es parla més de l'eix cervell-intestí. Què sabem avui sobre l'impacte de la microbiota en la salut mental?

Avui és innegable la relació entre el cervell i l'intestí, fins al punt que ja es parla de l'eix cervell-intestí com un sistema integrat. Un exemple clar és la serotonina, un neurotransmissor clau en l'ansietat i la depressió, que es troba majoritàriament a la sang i a l'intestí, no al cervell.

A més de la serotonina, existeixen altres neurotransmissors intestinals que influeixen en el funcionament cerebral, i tot això està estretament vinculat al sistema inflamatori.

Quines línies de recerca estan desenvolupant a la Vall d’Hebron en aquest àmbit i amb quins objectius terapèutics?

Estem desenvolupant estudis pioners sobre la microbiota en població adulta amb TDAH. Aquest any hem rebut una beca important per ampliar aquesta recerca i estudiar no només bacteris, sinó també virus i fongs intestinals.

L'objectiu no és només comprendre millor l'origen i l'evolució d'aquests trastorns, sinó també obrir noves opcions terapèutiques, ja que la microbiota pot modular-se mitjançant probiòtics, simbiòtics o canvis en la dieta.

El treball multidisciplinari és un dels pilars del servei. Què aporta aquesta manera de treballar a la prevenció i a l'abordatge integral dels trastorns mentals?

La prevenció és un dels grans reptes actuals en psiquiatria, i només es pot abordar des d'una visió integral. Avui sabem que podem prevenir l'inici d'alguns trastorns o, almenys, minimitzar-ne l'impacte si intervenim de manera precoç i coordinada.

Al servei hi treballem psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials, educadors socials i personal d'infermeria. Aquesta integració permet aplicar diferents teràpies de manera complementària i reduir, per exemple, el risc de recaiguda en les addiccions.

Per què és important no separar el tractament dels trastorns mentals i les addiccions en circuits assistencials diferents?

Separar els trastorns mentals de les addiccions és un error. Moltes persones presenten ambdues problemàtiques de manera simultània, i tractar-les en dispositius diferents fragmenta l'atenció.

A la Vall d’Hebron tenim integrat el tractament de les addiccions dins del mateix servei de psiquiatria, de manera que els programes de TDAH, autisme o depressió poden abordar també les conductes addictives de manera conjunta.

Quan es pensa en psiquiatria, persisteixen molts estereotips. Com és realment el dia a dia en un servei hospitalari com el de la Vall d’Hebron?

Sofàs, pràcticament, no en tenim. El nostre dia a dia està molt lluny d'aquesta imatge de la consulta clàssica. Atendrem urgències psiquiàtriques, tant d'adults com de nens i adolescents, per a situacions crítiques i emergències.

A més, comptem amb unitats d'aguts, que serien l'equivalent a una UCI en psiquiatria, on ingressen persones amb intents de suïcidi, recaigudes greus d'esquizofrènia o trastorn bipolar que no es poden gestionar de manera ambulatòria.

Ara es parla de la possibilitat de tractar episodis depressius greus en molt poc temps. Què hi ha de cert en la idea de “curar una depressió en dues setmanes”?

No és una cosa exclusiva de la Vall d’Hebron, sinó una possibilitat real avui dia en molts països d'Europa. Parlem de nous tractaments amb fàrmacs glutamatèrgics, com l'esquetamina, que poden produir respostes en hores o fins i tot en menys de 24 hores.

Això és fonamental en episodis depressius greus, ja que redueix la necessitat d'hospitalització i, sobretot, disminueix el patiment i el risc de suïcidi.

En una ciutat tan diversa com Barcelona, quina importància té la psiquiatria transcultural en el diagnòstic i tractament?

Els trastorns mentals són els mateixos a qualsevol lloc del món, però la manera com s'expressen pot variar segons la cultura. Si no es té en compte aquesta perspectiva, es poden cometre errors diagnòstics importants.

A més, existeixen diferències en la metabolització dels fàrmacs segons l'origen ètnic, cosa que obliga a ajustar dosis. Per això comptem des de 2002 amb un programa específic de psiquiatria transcultural.

El gènere pateix un biaix similar, quin impacte té en el diagnòstic d'alguns trastorns?

En el cas del TDAH, per exemple, a la infància el 75% dels diagnòstics corresponen a nens i només el 25% a nenes. Tanmateix, en l'edat adulta la proporció és pràcticament del 50%. Això indica un retard clar en el diagnòstic de les dones.

Estem treballant activament per corregir aquest biaix tant en la recerca com en la pràctica clínica.

Més enllà del diagnòstic, quins altres aspectes de la salut mental femenina estan abordant des del servei?

L'any 2017 vam desenvolupar un programa ambulatori específic per a dones embarassades amb problemes de salut mental. La salut mental perinatal és clau, ja que una de les principals causes de mort després del part és el suïcidi.

Quin paper juga la docència i la formació continuada en la millora del diagnòstic i la reducció de biaixos en psiquiatria?

La docència és fonamental. Formem metges residents, psicòlegs i personal d'infermeria en salut mental amb aquesta perspectiva integrada des de l'inici. A més, organitzem cursos de formació continuada oberts a professionals a nivell nacional i internacional.

Això ens permet traslladar el coneixement científic a la pràctica clínica i reduir biaixos diagnòstics.

Després de 25 anys de trajectòria, quin diria que és el gran repte del Servei de Psiquiatria de la Vall d’Hebron per als pròxims anys?

El gran repte és avançar cap a una psiquiatria cada vegada més personalitzada, incorporant a la pràctica clínica tot el coneixement generat per la recerca. Aspirem que la farmacogenètica i la psiquiatria de precisió formin part de l'assistència quotidiana.

També volem continuar sent un referent en salut mental perinatal, en la introducció de noves tecnologies com la intel·ligència artificial i en el desenvolupament de tractaments innovadors per reduir el risc de suïcidi després d'episodis greus.