El català està ple d'expressions i frases fetes que poden resultar difícils d'entendre per a qui no coneix l'idioma. Igual que passa en castellà, moltes d'aquestes fórmules tenen un fort sentit figurat i s'utilitzen per descriure situacions concretes que poc tenen a veure amb el seu significat literal.
Aquest tipus de girs lingüístics formen part de l'ús quotidià i reflecteixen la riquesa cultural i expressiva de la llengua catalana.
Una d'aquestes expressions és 'fer-ne cinc cèntims', una frase molt habitual que, malgrat el que pugui semblar, no està relacionada amb els diners. El seu significat s'acosta més a una petició de síntesi, una cosa així com 'fes-me un petit resum'. A simple vista, és fàcil pensar que té a veure amb la fabricació o el maneig de monedes, però res més lluny de la realitat.
Origen de l'expressió
L'origen d'aquesta expressió es remunta a l'època de la pesseta. Actualment, estem acostumats a les monedes de cinc cèntims d'euro, però en aquell moment els cinc cèntims de pesseta representaven una part molt petita del valor total de la moneda.
Aquesta idea d'alguna cosa reduïda o mínima va acabar traslladant-se al llenguatge popular. Amb el pas del temps, l'ús de 'fer-ne cinc cèntims' es va estendre per tot Catalunya. Encara que la seva traducció literal seria 'fer cinc cèntims', el seu sentit real és el de resumir una explicació.
S'empra, sobretot, quan algú s'està allargant massa explicant una història o donant una informació i se li demana que vagi al gra. Frases com 'Em podries fer cinc cèntims?' equivalen en castellà a un: 'És clar, em podries fer un resum?'
Paraules complexes
Més enllà de les expressions idiomàtiques, el català pot resultar un idioma complex, fins i tot per a qui té el castellà com a llengua materna, malgrat les similituds entre ambdues i amb altres llengües romàniques. Els accents oberts i tancats, l'entonació de determinats sons o la diversitat dialectal --no es parla igual a Barcelona que a Lleida o Girona-- suposen un repte afegit per al seu aprenentatge i pronunciació.
Dins d'aquesta complexitat, hi ha paraules que destaquen especialment per la seva dificultat. Una de les més citades és 'bugenvíl·lea', considerada per molts com una de les paraules més complicades de pronunciar fins i tot per als propis catalanoparlants. Es tracta del nom d'un gènere de plantes que creix en zones humides o tropicals com el Brasil, el Perú o el nord de l'Argentina.
Aquesta planta és coneguda popularment per altres noms com veranera, trinitària, buganvilla, buganvília o bugambília, i pertany a la família de les Nyctaginaceae. La presència del punt volat i la combinació de sons fan que la seva pronunciació sigui tot un desafiament.
Altres expressions
Aquestes expressions, també curioses, semblen el que no són:
- 'Campi qui pugui': És habitual utilitzar-la quan hem de sortir corrents o fugint d'algun lloc i en castellà podríem associar-la a 'Tonto el último'.
- 'Fer un poti poti': S'utilitza quan tenim una barreja de coses que, de vegades, té mal aspecte o sense gaire sentit.
- 'Estar tocat de l'ala': S'utilitza quan algú no entén o no té enteniment d'alguna cosa de manera despectiva. En castellà podem associar-li el paral·lelisme de 'li falta un cargol'.
- 'Fer mans i mànigues': Consisteix a 'fer l'impossible' per poder dur a terme una acció i la seva traducció literal seria 'fer mans i mànigues'.
- 'Pixar fora del test': Vindria a ser com equivocar-se en alguna cosa o dir alguna cosa que no toca en aquell moment i tenim la mateixa expressió en castellà, que és la de 'pixar fora de test' o, una semblant, 'ficar la pota'.