Gelida, 24 hores després: l'escena de l'accident segueix sota custòdia
El lloc on va ocórrer el sinistre roman igual mentre Mossos i Bombers supervisen la zona zero
Contingut relacionat: La gran incògnita de Gelida: el mur va cedir abans o després del pas del tren?
Notícies relacionades
El matí després de la tragèdia, a Gelida, el silenci pesa força més que la pluja. Un helicòpter sobrevola la zona de forma intermitent, però a terra ja no hi ha sirenes ni corredisses.
El tren de la R4 segueix allà. Buit. Aturat exactament al mateix punt on la nit anterior va descarrilar després de l'esfondrament d'un mur de contenció sobre la via.
Ningú toca el comboi. No es mou res. L'escena es preserva. S'inspecciona. Es supervisa. És el temps de les preguntes.
El primer vagó del tren descarrilat a Gelida Barcelona
Han passat menys de 24 hores des que l'accident va sacsejar la línia de Rodalies entre Gelida i Sant Sadurní d’Anoia.
El balanç ja és conegut: un maquinista en formació mort i 37 persones ferides, cinc d'elles de gravetat (ja fora de perill).
La xarxa de Rodalies va quedar suspesa a tot Catalunya, el servei es reprendrà aquest dijous al matí i els maquinistes, encara commocionats, han anunciat una vaga. La sensació general és d'alarma. I de fragilitat.
Del rescat a la investigació
Al lloc del sinistre, però, el clima és un altre. Bombers de la Generalitat i Mossos d’Esquadra mantenen un desplegament actiu, però sense urgències.
L'accés a les vies es fa per fases: primer entren els bombers, que realitzen tasques de seguretat i determinen fins on es pot arribar sense risc. Només després hi accedeixen els Mossos, encarregats de la investigació.
Els bombers inspeccionen el primer comboi del tren que ha descarrilat a Gelida Barcelona
La nit fatídica no es van poder prendre imatges. La prioritat era atendre les víctimes i estabilitzar l'entorn. Avui, la consigna és la prudència.
N'hi ha prou amb observar el terreny per entendre per què. El fang ho envaeix tot: les cunetes, els marges de la via, els camins d'accés.
L'única entrada
La masia de la família Torelló, envoltada de vinyes perfectament alineades, va ser l'única porta possible per arribar al lloc de l'accident.
Per ella hi van entrar ambulàncies, bombers i Mossos d’Esquadra. Dins, cafè calent, mantes i ferits lleus en xoc.
Descarrilament a Gelida Barcelona
Oberta en plena nit
La nit de l'accident, aquella finca es va convertir en un hospital improvisat. Ernestina Torelló Llopart, de 83 anys, presidenta de Caves Torelló i hereva d'una saga vinícola documentada des de 1395, era a casa quan va sentir un cop sec.
Va pensar que era la roda d'un camió a l'autopista propera. Minuts després, Bombers i Mossos ja havien accedit a la propietat. Abans fins i tot que obrís la porta. En uns deu minuts, recorda, el desplegament d'emergències era total.
![Ernestina Torelló](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/01\/21\/actualitat\/1003742725274_15625648_320x180.jpg"])
La família va obrir la masia per resguardar-se de la pluja i el fred. Dins, sobretot, van atendre ferits lleus. "Almenys estaven dins de casa i calents", explica l'Ernestina.
L'organització va ser ràpida i meticulosa. Tres zones diferenciades dins la finca: ferits greus, urgències menys greus i atenció psicològica. "Hi havia molta gent espantada", recorda.
Els seus fills, en Paco i en Toni, van retirar mobles per facilitar l'atenció. "En deu minuts ja no hi havia mobles a casa", expliquen.
Esfondrament imprevisible
Des de la finca, l'Ernestina observa el punt exacte on el mur va cedir. Insisteix en un detall que introdueix una esquerda en el relat de l'"imponderable": no es tractava d'una estructura centenària, sinó d'un mur relativament nou, revisat amb freqüència.
"Per aquí passaven tècnics d'Adif cada dos per tres", afirma. La pluja, sosté, va ser el detonant, però no un fenomen excepcional.
Una imatge de l'accident del tren de Rodalies R4 a Gelida la nit del 20 de gener EFE
No acusa. No assenyala responsables. Considera l'accident un imponderable provocat per la pluja. Però el seu testimoni obre una esquerda incòmoda: si el mur no era vell, per què va cedir?
El principal sospitós
A Gelida han caigut prop de 90 litres per metre quadrat en els últims cinc dies, segons dades del Meteocat.
No és una xifra excepcional, però sí poc habitual per al gener, un mes generalment sec a Catalunya. No ha plogut amb violència torrencial. Ha plogut sense parar, això sí. Dia rere dia.
Aquest context és propici per a despreniments i esllavissades de terra. És, a dia d'avui, la principal hipòtesi amb què treballen els Mossos d’Esquadra, tot i que insisteixen que determinar les causes exactes portarà temps.
El mur de ningú
El descarrilament es va produir en un punt on la línia de Rodalies i l'AP-7 discorren pràcticament una sobre l'altra, separades per un mur de contenció la titularitat i manteniment del qual ara estan sota la lupa.
Determinar si correspon a Adif o a la concessionària de l'autopista no és un detall menor: d'això dependrà establir responsabilitats i, sobretot, avaluar si els protocols de vigilància van ser suficients en un context de pluges prolongades.
![Descarrilamiento Gelida](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/01\/21\/vida\/1003742725270_15625562_320x180.jpg"])
Preguntes obertes
Els Mossos d’Esquadra han assumit la investigació i adverteixen que no hi haurà conclusions ràpides.
Caldrà determinar si el mur de contenció va caure sobre el tren en el mateix instant del seu pas o si el despreniment s'havia produït amb anterioritat; esclarir, evidentment, de qui és la titularitat exacta de l'estructura; i analitzar si el manteniment va ser l'adequat en un context de pluges persistents.
Recreació gràfica de l'accident ferroviari a Gelida
La preocupació va més enllà del ferrocarril. Part del mur segueix recolzat sobre el comboi i existeix el risc que, en retirar-lo, el despreniment pugui afectar l'autopista AP-7, que discorre just per sobre.
Per ara, el sentit sud roman tallat a l'altura de Martorell mentre es estabilitza el terreny.
La versió del Ministeri
El ministre de Transports, Óscar Puente, ha defensat que el maquinista no va tenir cap possibilitat d'evitar l'accident i que no van fallar els sistemes de seguretat.
Segons la seva versió, el mur va caure parcialment sobre la cabina en el moment exacte en què passava el comboi.
El tren circulava a 60 quilòmetres per hora per una limitació temporal per obres, molt per sota dels 140 habituals en aquell tram. De no haver estat així, ha advertit, les conseqüències podrien haver estat encara més greus.
El que queda
A Gelida, l'escena segueix continguda. Els agents observen el terreny, prenen notes, supervisen cada pas. Entre vinyes centenàries, una masia oberta de matinada i una infraestructura que ha fallat, la investigació tot just acaba de començar.
