Javier porta 35 anys al volant d'un camió. Ha recorregut de dalt a baix la província de Barcelona, ha vist canviar el sector, endurir-se els temps i estrènyer-se els marges.
Però si hi ha alguna cosa que, assegura, ha anat a pitjor en els últims anys és la sensació de inseguretat. "Et pares a dormir i saps que et pot passar. Si no és un dia, és un altre", resumeix.
No parla d'una por puntual ni d'un episodi concret, sinó d'una amenaça constant que, relata, "s'ha normalitzat entre els transportistes".
Javier, transportista en actiu a Catalunya, explica que la seva feina es desenvolupa sobretot de dia i en rutes locals, cosa que redueix la seva exposició a les bandes organitzades que actuen de nit.
Tot i així, ha viscut robatoris en primera persona i ha seguit molt de prop molts altres casos. "No tens alternativa quan circules de nit i t'has de parar sí o sí pel tacògraf", diu, en al·lusió al dispositiu obligatori que registra dades de conducció (com els temps, distàncies, velocitat o descansos) per assegurar el compliment de la normativa de transport. "Allà estàs amb por, perquè saps que aquest és el moment", explica.
L'AP-7, epicentre de la preocupació
Aquesta percepció coincideix amb el clima que reflecteixen les últimes notícies i les pròpies dades del sector. En les últimes setmanes, diversos vídeos s'han fet virals mostrant camioners intentant frenar robatoris en àrees de servei de l'AP-7, especialment a la província de Girona.
En un d'ells, un conductor envesteix amb el seu camió la furgoneta d'uns lladres que estaven carregant mercaderia després d'esquinçar la lona del tràiler.
"El transportista va sol"
Segons l'Associació de Transportistes Agrupats Condal (ASTAC), l'increment dels robatoris és una realitat. "Últimament s'ha incrementat bastant el robatori de camions", confirma el seu president, Evaristo Magaña Galera.
"El transportista va sol, es veu obligat a aparcar en zones sense vigilància, en estacions de servei o polígons industrials on no hi ha cap tipus de control. Això converteix el camió en una mercaderia fàcil de sostreure", alerta el vocal.
Una imatge d'arxiu de l'AP-7
Magaña assenyala especialment les autopistes AP-7 i AP-2, així com els polígons industrials, com a punts crítics.
"Hi ha zones on aparquen desenes de camions sense cap tipus de seguretat. I si estàs dins, et poden amenaçar amb una pistola o una escopeta. Què faràs?", es pregunta.
A aquest risc s'hi suma, afegeix, la dificultat de denunciar. "Anar a comissaria, perdre hores… per al lladre és fàcil, per al transportista tot són obstacles".
Dades que confirmen la percepció
Des de l'Associació General de Transportistes Autònoms i Pimes de Catalunya (AGTC) posen xifres a aquesta sensació d'inseguretat.
En un estudi recent elaborat juntament amb Fenadismer i Continental, el 66% dels transportistes enquestats reconeix haver patit algun tipus de violència en els últims cinc anys.
Un 34% va ser víctima del robatori de mercaderia, un 21% del robatori del propi camió i un 6% va patir ambdues situacions. A més, un 4% assegura haver estat agredit.
Un transportista en el seu camió
Barcelona, Madrid i Andalusia concentren bona part d'aquests delictes, que es produeixen majoritàriament en àrees de descans no vigilades i en zones de càrrega i descàrrega.
"La resposta institucional és absolutament insuficient", denuncien des de l'associació, que reclama inversions urgents en infraestructures i reforços policials.
Robatoris cada vegada més especialitzats
Per a Javier, el problema no és nou, però sí més visible i més professionalitzat. "Cada vegada hi ha més actors en la delinqüència i això fa que es vagin desplaçant a altres tipus de robatoris", reflexiona.
Recorda des dels anomenats teloners, que esquinzen la lona dels camions durant la nit, fins a bandes especialitzades capaces de buidar un tràiler en qüestió de minuts. "Això no ho fa qualsevol. Són grups organitzats, ho tenen tot controlat".
Al llarg de la seva carrera ha patit episodis extrems, des de robatoris comesos per xofers infiltrats fins a assalts a punta de pistola. "En una ocasió, a la zona de Girona, van segrestar un conductor i en mitja hora havien desaparegut mercaderies per valor de mig milió d'euros en tabac", relata.
Sense alternatives per descansar amb seguretat
Les associacions coincideixen a assenyalar l'arrel del problema: la manca d'infraestructures segures. A tot Espanya hi ha poc més de 50 àrees de descans vigilades per a camions, quan la Comissió Europea recomana una cada 100 quilòmetres.
"Necessitem més pàrquings segurs i més presència policial en els punts on es concentren els transportistes, com l'AP-7", reclamen des de l'AGTC. Mentrestant, els conductors segueixen improvisant.
"Busquen aparcar on sigui, no poden rebutjar cap lloc, perquè no hi ha alternatives", explica Magaña.
Un risc normalitzat
De nit, aquesta improvisació es converteix en una loteria. "Els robatoris no paren. Hi ha èpoques en què s'intensifiquen, però mai desapareixen", insisteix el president de l'ASTAC.
Javier ho resumeix sense dramatismes, però amb resignació: "Això és la nostra feina. Puges, baixes, tornes a pujar. Passes moltes vegades pels mateixos punts conflictius. I saps que tard o d'hora et tocarà".