"Avui no m'esperis a sopar perquè estic a la federació falsificant signatures". Així ho va dir presumptament un treballador investigat de la Federació Catalana de Futbol (FCF) a la seva parella en una conversa telefònica intervinguda pels Mossos d'Esquadra i citada aquest dimarts al Parlament.
La frase, pronunciada durant la compareixença de Miguel Ángel Galán, president de l'Associació Transparència i Democràcia en l'Esport, i Oriol Camacho, secretari general de la federació, davant la Comissió d'Esports, resumeix el clima de sospita que envolta l'entitat.
La tensió ha tornat a esclatar en seu parlamentària, amb acusacions de frau electoral, inacció institucional i una Generalitat assenyalada per blindar l'actual cúpula federativa.
La sessió, dedicada monogràficament a analitzar les eleccions de la FCF i l'actuació del Tribunal Català de l'Esport (TCE), ha servit per posar negre sobre blanc un conflicte que el futbol català arrossega des de fa anys i que avui té oberts fronts penals, contenciós-administratius i institucionals.
Un frau que salta al Parlament
L'origen de l'escàndol se situa a les eleccions federatives de 2023, en què Joan Soteras va ser reelegit president en un procés marcat per la sospita de falsificació de signatures i actes notarials.
Desenes de presidents i secretaris de clubs van declarar posteriorment que la seva signatura havia estat utilitzada sense el seu consentiment per afavorir la candidatura de Soteras, una pràctica que investiga el Jutjat d'Instrucció número 2 de Sabadell.
Joan Soteras, president del futbol català, a la RFEF
Segons un informe de més de 400 pàgines elaborat pels Mossos d'Esquadra, s'hauria articulat un pla de frau electoral que va permetre a treballadors de la pròpia Federació votar en nom de clubs, suplantant identitats mitjançant documentació presumptament manipulada.
Aquest informe és el que sustenta gran part de les diligències penals avui en curs.
Mentrestant, el Tribunal Suprem avança un recurs de cassació que busca anul·lar la presidència de Soteras per haver romàs al càrrec de forma il·legal per preparar els comicis amb avantatge.
A això s'hi suma la via institucional, on el Síndic de Greuges ja ha demanat sancionar la directiva per irregularitats davant un TCE avui paralitzat.
"Política de terra cremada"
En aquest context, Oriol Camacho, testimoni protegit en la causa penal, ha explicat la seva vivència personal dins la Federació i ha defensat la necessitat d'introduir canvis profunds en els processos electorals per evitar que es repeteixin els fets investigats.
Durant la seva compareixença ha parlat d'una "política de terra cremada per assegurar el poder", denunciant la deshumanització en el tracte a treballadors, clubs i esportistes que no van seguir les directrius de la cúpula federativa. Al seu parer, molts d'ells "mereixerien una disculpa professional de la pròpia federació".
Camacho també ha fet autocrítica sobre el funcionament intern de la FCF i ha carregat contra la passivitat dels organismes de control: "En un cas tan flagrant, sorprèn que no s'hagi activat la inspecció esportiva".
Una trama organitzada?
La intervenció més dura ha arribat de la mà de Miguel Ángel Galán, que ha dibuixat un escenari de corrupció sistèmica dins la Federació.
"Com ha de ser el nivell de corrupció perquè el secretari general sigui testimoni protegit?", ha preguntat davant els diputats.
Miguel Galán, el denunciant, davant la seu de la RFEF
Ha assenyalat directament José Miguel Calle, director general de la FCF, i ha explicat com s'haurien utilitzat serveis federatius per falsejar actes de presidents de clubs i manipular el resultat electoral.
En aquest punt ha citat les escoltes telefòniques incorporades a la causa judicial, entre elles la frase que ha sacsejat la Comissió d'Esports i que resumeix la gravetat dels fets investigats: "Avui no m'esperis a sopar perquè estic a la federació falsificant signatures".
El Govern, al centre
Bona part de la compareixença ha girat entorn del paper de la Generalitat. Galán ha acusat el Govern d'haver optat per protegir l'actual junta en lloc de garantir la netedat democràtica del procés, especialment després de la resolució coneguda aquest dilluns.
Es tracta d'un document signat pel conseller d'Esports, Berni Álvarez Merino, que descarta la convocatòria d'una Assemblea General Extraordinària amb fins electorals anticipats i dona suport al criteri de la FCF: l'única via estatutària per a un relleu és la moció de censura.
Una decisió que, a la pràctica, bloca la celebració d'eleccions malgrat la pressió dels clubs. Per a Galán, la resolució és "injusta i arbitrària" i suposa "una ignomínia per al futbol català".
Seu central de la Federació Catalana de Futbol (FCF) a Barcelona
Ha anunciat una doble ofensiva: mesures "cautelaríssimes" a la via contenciós-administrativa i una querella per presumpta prevaricació administrativa contra el mateix conseller, el secretari general d'Esports, Abel García, i la directora del Consell Català de l’Esport, Carmen Bastida.
441 clubs contra el tancament
El rerefons del conflicte continua sent la mobilització de 441 clubs catalans, que han reclamat eleccions anticipades davant l'acumulació de causes judicials contra la cúpula federativa.
Segons els estatuts, es requereix el suport del 15% del cens per forçar l'assemblea. Sobre un cens de 1.237 entitats, la xifra necessària era de 185,55 suports; en un exercici d'enginyeria comptable, la Federació va invalidar desenes de signatures fins a deixar el recompte en exactament 186 vàlides.
Només mitja signatura de marge ha servit a la directiva per evitar, de moment, el pas per les urnes.
Amb Joan Soteras enrocat i la Generalitat tancant la porta a les urnes, el conflicte ha transcendit definitivament l'àmbit esportiu. El Parlament ha escoltat aquest dimarts acusacions que fins ara es ventilaven als jutjats.