El palau modernista aïllat de Catalunya on els monjos han substituït els burgesos

Un camí de corbes tancades s'endinsa al cor d'un massís de roca grisenca i vegetació baixa, un paisatge gairebé lunar que sembla allunyar el visitant de qualsevol rastre de civilització urbana. Enmig d'aquesta solitud geològica, sorgeix una construcció que desafia la lògica de l'entorn. Es tracta d'una mansió senyorial, opulent i carregada de detalls arquitectònics propis de la burgesia més acomodada del segle XIX, aixecada en un lloc on el silenci és l'única banda sonora constant.

Tanmateix, rere les reixes de ferro forjat i les façanes d'estil eclèctic, no hi habiten hereus d'antigues fortunes industrials ni terratinents. El visitant que creua el llindar es troba amb túniques granats, l'aroma d'encens i símbols d'una cultura que dista milers de quilòmetres d'aquest vall mediterrani. Les antigues estances de luxe serveixen ara com a refugi per a una comunitat dedicada a la meditació i el despreniment material.

Així serà l'espectacular nou equipament de Barcelona: "Una biblioteca amb vistes a l'antiga Roma"

Fusió inesperada

Aquest enclavament singular és el Palau Novella, situat al cor del Parc del Garraf, dins del terme municipal d'Olivella. Des de 1996, l'edifici acull el Monestir Sakya Tashi Ling, el primer de tradició budista declarat a Catalunya. El que fa única aquesta ubicació és el diàleg visual entre dos mons antagònics: l'arquitectura modernista catalana i la iconografia sagrada del Tibet.

Palau Novella Aquitectura Catalana

Al pati central, on abans paraven els carruatges de cavalls, s'aixeca avui una estupa de la salut, un monument espiritual blanc i daurat que contrasta amb la pedra de la façana. Els monjos han adaptat l'espai sense esborrar-ne la història. Les vitralls de colors i les motllures florals dels salons nobles conviuen amb estàtues de Buda i thangkas, les pintures tradicionals sobre tela, en un exercici de sincretisme que fascina arquitectes i cercadors espirituals per igual.

Glòria efímera

La història de l'edifici és un relat d'ambició i caiguda. Va ser un encàrrec de Pere Domènech i Grau, un indià que va tornar de Cuba amb una immensa fortuna i el desig de plasmar el seu èxit en una finca agrícola de luxe. Inaugurat el 1890, el palau va ser dissenyat per impressionar, amb celler propi i les millors tecnologies de l'època. Tanmateix, l'alegria va durar poc a la Plana Novella.

El Palau Novella al Garraf Diputació de Barcelona

Només tres anys després d'acabar les obres, la plaga de la fil·loxera va arrasar les vinyes de la zona i va enfonsar l'economia local. La inversió milionària es va convertir en una ruïna insostenible. El 1896, el palau va sortir a subhasta pública i va marcar la fi del somni del seu promotor. L'edifici va passar per diverses mans i va patir dècades d'abandonament fins que la comunitat budista el va adquirir fa gairebé trenta anys per salvar-lo de la decadència.

El mercat de segona mà més gran en un poble de Barcelona: se celebra cada primer diumenge de mes

Pau tangible

Avui, el recinte funciona com un centre de divulgació i pràctica espiritual obert al públic. La visita guiada permet recórrer l'interior de la mansió i un museu d'art tibetà, a més d'entendre com la comunitat va rehabilitar l'espai. Molts visitants hi acudeixen també per gaudir del seu menjador, on se serveix menjar vegetarià senzill i els tradicionals momos, unes empanadilles al vapor típiques de l'Himàlaia.

L'experiència transcendeix l'arquitectònic. L'aïllament geogràfic del massís del Garraf, amb la seva orografia càrstica plena de simes i coves, actua com un amplificador del silenci. El Palau Novella representa una de les ironies més belles del patrimoni català: un edifici construït per a l'ostentació i la vanitat que, pels atzars del destí, va acabar convertit en una escola d'humilitat i riquesa interior.