Més enllà de Torre Baró: el desconegut i humil barri de Barcelona que forma part de la història del cinema

Fa un any, Eduard Fernández, Marcel Barrena i tot l'equip de El 47 van ajudar que Barcelona i bona part d'Espanya posessin al mapa i coneguessin el barri de Torre Baró. Aquest 2026, potser passa el mateix amb una altra zona.

Tot i que el to de la seva pel·lícula és molt més documental, José Luis Guerín té pendent d'estrena una de les pel·lícules més belles del cinema espanyol, Històries del bon vall.

El cineasta, que feia deu anys que no presentava un llargmetratge per estrenar a sales, va presentar la cinta a la darrera edició del Festival de Sant Sebastià, on es va endur el Premi Especial del Jurat pel seu retrat humanista d'un barri de Barcelona.

El curiós, i el que la connecta d'alguna manera amb El 47, és que el film té com a protagonista un altre barri molt poc conegut de Barcelona: Vallbona, és a dir, “bon vall”, d'aquí el títol del film.

Un barri poc conegut

Sota aquest nom s'amaga una zona perifèrica de Barcelona, on el cineasta situa l'acció d'aquest documental. Per fer-ho, ha estat tres anys rodant pels seus carrers, coneixent la seva gent i les històries de les seves vides i del barri.

Com ja va fer amb el Raval a la pel·lícula En construcció, el cineasta posa la seva mirada cap a un territori gairebé invisible al mapa urbà de la capital catalana, un petit enclavament que, com va passar després de l'estrena d'El 47 amb Torre Baró, situa al focus de l'actualitat cinematogràfica i cultural aquest espai de la ciutat.

Entre la ficció i el documental

Històries del bon vall es presenta com una obra fronterera, entre la ficció i el documental, igual que ho és el barri, que es troba als afores de Barcelona, però també com el mateix director.

Guerín és conegut per la seva capacitat per explorar els marges de la ciutat, però també per aprofundir en històries en què la ficció i la realitat es toquen i es barregen, fins a no saber on acaba una i comença l'altra.

De secundari a protagonista

Així mateix, en el seu nou film, com en molts dels seus treballs, explora els vincles entre història, memòria i cinema. Per això Vallbona, un dels barris menys coneguts de Barcelona, és un lloc ideal per a ell.

Guerín filma els espais, carrers, horts i habitants de la zona, construint un retrat coral que combina testimonis, escenes quotidianes i imatges que remeten a la memòria històrica.

Més que un escenari

El guió aborda temes relacionats amb la identitat urbana, la perifèria social i les tensions entre natura i ciutat. Vallbona apareix així com un escenari que concentra problemàtiques d'urbanisme, aïllament i transformació ecològica, en contrast amb la imatge cosmopolita que sol projectar Barcelona.

Per això, més enllà de la història que s'hi expliqui, el barri no és un simple teló de fons, sinó el veritable protagonista de la pel·lícula. Amb la seva càmera, el realitzador revela un territori que ha romàs pràcticament desconegut, fins i tot per a molts barcelonins.

Històries del bon vall mostra com la vida a Vallbona s'organitza al voltant d'un espai fragmentat per autopistes i vies de tren, on la comunitat manté encara dinàmiques pròpies d'un poble dins la gran ciutat. En definitiva, la cinta rescata la memòria dels veïns del barri.

El resultat és una pel·lícula que, més enllà del seu llenguatge poètic, posa al centre un espai urbà que rarament apareix als relats oficials de la capital catalana, un fet que, juntament amb les històries dels seus veïns, ha enamorat a Sant Sebastià.

Com és Vallbona

Els seus veïns esperen que l'èxit de la cinta al seu pas pel certamen serveixi perquè els veïns de Barcelona i, sobretot, les institucions girin també la seva mirada cap a aquest barri que porta oblidat des de fa dècades.

Sembla que la seva mida, tot just 0,59 km², i els seus 1.300 habitants passen desapercebuts dins el gran districte que conforma Nou Barris. Molts ho atribueixen als seus orígens.

El temps del canvi

Com Torre Baró, Canyelles, el Carmel o Horta, el seu origen es remunta a zones rurals i agrícoles que, fins a mitjans del segle XX, gairebé no havien patit transformacions urbanístiques.

Va créixer vinculat al canal del Rec Comtal, que abastia d'aigua els veïns i els seus camps.

Història del barri

Quan van arribar les grans obres, Vallbona va quedar aïllada entre l'autopista C-33, la C-58 i les línies de tren que circumval·len Barcelona, unes infraestructures que avui actuen com a barreres físiques que separen Vallbona dels barris veïns.

Aquest aïllament ha consolidat la seva identitat com un espai diferenciat. Així mateix, els seus habitants i el seu funcionament es regeixen per dinàmiques pròpies, i existeix una forta sensació de viure en un entorn semirural dins d'una gran metròpoli.

Mala connexió

El barri només es connecta amb la resta de la ciutat mitjançant passos elevats com el Pont del Congost i alguns ascensors urbans que salven els desnivells. Des de fa poc més de 20 anys, també hi arriba la L11 de metro, una infraestructura molt desitjada pels seus veïns.

Fins al 2003, la principal connexió ferroviària de Vallbona era l'estació Torre Baró – Vallbona, per on passen les línies R3, R4 i R7 de Rodalies.

Realitat social

Malgrat aquesta desconnexió, Vallbona continua sent una àrea residencial de dimensions reduïdes i un dels barris amb menor densitat de població de Barcelona. Això ajuda a crear una comunitat de proximitat i resistència.

Els veïns participen en òrgans com el Consell de Barri, que funciona com a espai de debat, participació ciutadana i reivindicació. Vallbona pateix així les conseqüències de ser un barri petit i perifèric.

Un futur per davant

La manca de serveis, les dificultats de comunicació i les limitacions en el desenvolupament urbanístic preocupen des de fa anys els seus veïns. Els seus habitants reclamen millorar les infraestructures i els serveis, i s'intenta donar resposta als problemes derivats de l'aïllament.

Per això, amb la pel·lícula de José Luis Guerín i després del fenomen d'El 47, els veïns de Vallbona esperen que es torni a mirar el barri. Per ara, ja han conquerit el Festival de Sant Sebastià.