La investigació per un suposat espionatge informàtic que ha obligat l'alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier, a declarar per presumpta revelació de secrets és només la punta de l'iceberg d'una sèrie de causes creuades, paral·leles i concatenades que involucren el mateix alcalde i un caporal de la policia local.
Un primer expedient disciplinari contra el caporal, la posterior denúncia per revelació de secrets contra l'alcalde i altres causes obertes dibuixen un escenari de judicialització i agitació creixent en la vida política, administrativa i social d'aquest ajuntament del Maresme.
L'origen
L'origen de tot aquest embolic més recent se situa a l'estiu de 2023.
Per circumstàncies que ara s'investiguen com a presumpta revelació de secrets, l'agent interí Juan Carlos T. va descobrir una sèrie de presumptes irregularitats comeses pel caporal Rafael Torres, aleshores responsable de l'oficina de denúncies.
A partir d'aquest escrit, l'Ajuntament va obrir una informació reservada interna i, mesos després, el 19 de desembre de 2023, va formalitzar una denúncia davant els jutjats d'Arenys de Mar.
Façana de l'Ajuntament de Santa Susanna (Barcelona)
En aquest ofici, s'atribuïa al caporal un ventall de suposades irregularitats administratives i econòmiques: des de no haver tramitat determinades denúncies penals per furts i robatoris, fins a presumptes cobraments en metàl·lic vinculats al servei municipal de grua o la manca de tramitació de sancions administratives previstes a la Llei de Seguretat Ciutadana.
Davant els indicis de la comissió de possibles delictes, l'expedient es va aturar, donant prioritat a una causa penal.
El caporal contraataca
Tanmateix, va ser precisament en el marc d'aquest procediment que el mateix agent i la seva esposa, la regidora del Partit Popular Inmaculada Casilla, van respondre denunciant que la informació que es va utilitzar per elaborar l'informe intern es va obtenir arran d'un accés no autoritzat al seu ordinador.
Aquest descobriment és el que va donar lloc al segon front judicial: la denúncia per presumpta revelació de secrets i espionatge informàtic que avui investiga el Jutjat d'Instrucció número 4 d'Arenys de Mar i que ha obligat l'alcalde, el cap de la policia local i el mateix agent interí a declarar aquest dimarts, 13 de gener, en qualitat d'investigats.
Què diuen les parts?
Des de l'entorn de l'ajuntament s'interpreta la denúncia per espionatge com una reacció defensiva i una maniobra de represàlia després de l'obertura de l'expedient disciplinari al caporal.
Fonts properes sostenen que la denúncia busca desacreditar l'edil, qüestionar l'actuació dels seus responsables i “embrutar el nom” tant de la institució com dels mateixos companys del cos policial que van participar en la investigació interna.
Afegeixen que el caporal i la seva dona han arribat a interposar fins a sis denúncies contra l'ajuntament o altres membres de la policia local.
Imatge d'arxiu de la Policia Local de Santa Susanna
Des de l'altra part, però, el relat és radicalment diferent. El caporal i el seu entorn insisteixen que l'expedient va ser l'instrument per posar en marxa una investigació prospectiva impulsada des de l'alcaldia amb un objectiu aliè a qualsevol control disciplinari: obtenir informació confidencial del Partit Popular i de la seva esposa, aleshores rival política de Joan Campolier (Junts).
Segons aquesta versió, la finalitat real no era depurar responsabilitats administratives, sinó accedir a dades personals i polítiques amb fins estratègics. A més, confien que la causa penal derivada de l'expedient acabi arxivada.
En paral·lel, i sobre les declaracions d'aquest dimarts, el caporal s'ha mostrat satisfet i considera que hi ha prou indicis per acreditar que els informes disciplinaris es van elaborar a partir d'una informació que no guarda relació directa amb les presumptes irregularitats comeses pel caporal.
Però hi ha més
Així, mentre un jutjat d'Arenys investiga les presumptes irregularitats comeses pel caporal, un altre intenta esclarir si les proves que van originar l'expedient van ser obtingudes de forma legítima o si, per contra, es van vulnerar drets fonamentals en la seva obtenció.
Però hi ha més. Un any després de l'obertura de l'expedient, a finals de 2024, agents de la Policia Nacional van detenir el caporal, la seva dona --l'aleshores regidora del PP-- i un altre agent del cos policial, com a presumptes responsables d'una trama de regularització il·legal de ciutadans estrangers, destapada per la Cadena Ser.
Tot això s'instrueix al Jutjat d'Instrucció número 23 de Barcelona que investiga si els acusats van contractar de manera fraudulenta desenes de ciutadans pakistanesos com a suposats empleats de la llar, a canvi de sumes importants de diners. L'objectiu?, facilitar-los l'obtenció de documentació.
Davant aquestes informacions, l'entorn del caporal no nega l'existència d'una organització criminal dedicada a enriquir-se mitjançant aquest tipus de contractes fraudulents, però rebutja de ple que ells formin part d'aquesta estructura.
La seva versió
Segons la seva versió, la mateixa investigació distingeix entre qui integraven i dirigien l'organització criminal i aquells particulars --com el caporal-- o empreses que, en alguns casos amb coneixement de causa i en altres presumptament enganyats, es posaven a disposició d'aquesta xarxa per contractar ciutadans estrangers.
En el cas concret del caporal, expliquen, se li atribueixen presumptes delictes de falsedat documental i contra els drets dels ciutadans estrangers, però no de pertinença a organització criminal.
El seu relat és que van contractar persones migrants a través del que creien que era una agència legal d'intermediació laboral i que posteriorment s'ha revelat com una organització criminal.
I l'alcalde?
I, enmig d'aquest embolic judicial, l'alcalde Joan Campolier tampoc no és aliè a la controvèrsia. Al llarg de la seva trajectòria política ha estat protagonista de diversos escàndols que, amb més o menys recorregut penal, han marcat la seva carrera pública.
Campolier va ser inhabilitat durant quatre anys per exercir càrrec públic per un delicte de prevaricació urbanística, la qual cosa el va apartar de la política municipal entre 2007 i 2011. Posteriorment, va ser denunciat per un presumpte cas d'assetjament laboral, del qual finalment va resultar absolt.
També va ser jutjat per un delicte de prevaricació per la construcció d'un aparcament provisional per a una empresa d'autocars, causa de la qual igualment va ser absolt.
Joan Campolier, alcalde de Santa Susanna (Barcelona)
Més recentment, aquest estiu va tornar a situar-se en el focus judicial després d'una denúncia presentada per la CUP davant la Fiscalia per presumptes delictes contra el medi ambient i per prevaricació per omissió.
Segons consta a la denúncia, l'Ajuntament hauria vessat sense autorització aigües freàtiques procedents d'unes obres en una zona agrícola coneguda com el Pla de Balasc, sense comptar amb els permisos de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
A més d'aquesta denúncia, Campolier ha estat assenyalat en altres procediments relacionats amb presumptes irregularitats administratives, entre elles una causa per possible prevaricació vinculada a la pròrroga del servei de transport municipal i a la manca de regularització d'aquest, extrems que també han estat objecte d'actuacions judicials.