Nou episodi del 'cas Cellex'. Després que el Jutjat d'Instrucció 12 de Barcelona ordenés, per segona vegada, la intervenció de les fundacions Cellex i Mir Puig, aquest dimecres, 14 de gener, ha estat el torn de Jordi Segarra.
El marmessor i principal sospitós de la descapitalització del llegat de Pere Mir ha comparegut davant la jutgessa instructora en qualitat d'investigat. Segons fonts presents en la seva declaració, Segarra ha negat l'espoli i ha sostingut que totes les operacions que va realitzar s'ajustaven a les voluntats expresses del mecenes.
A preguntes del seu advocat
Segarra, de 91 anys, ha declarat únicament a preguntes del seu advocat, Jorge Navarro, i ha defensat que Mir li va atorgar àmplies facultats per gestionar el seu patrimoni abans de morir, cosa que —segons la seva versió— l'habilitava per prendre decisions sobre les societats i fundacions vinculades al llegat.
Durant la seva compareixença, ha anat desgranant una per una les operacions que li atribueixen els Mossos d'Esquadra en el marc de la investigació per presumpta administració deslleial i apropiació indeguda.
Jordi Segarra i el logo de Cellex
Un dels eixos centrals de la seva defensa ha estat la diferenciació entre dos blocs patrimonials: d'una banda, el patrimoni personal de Mir que no formava part del cabal hereditari i que estava canalitzat a través de dues fundacions privades radicades a Panamà; i, de l'altra, el patrimoni del matrimoni Mir-Pàmies, la liquidació del qual —reconeix— havia d'acabar a les fundacions Cellex i Mir Puig.
Moviments des de Panamà
La defensa sosté que Segarra va iniciar el procés de liquidació de les fundacions panamenyes i que el 2017 va transferir 47 milions d'euros a Cellex i Mir Puig, 38 dels quals després de la mort del mecenes.
Al seu entendre, tenia plena capacitat per gestionar les societats espanyoles dependents d'aquestes fundacions panamenyes i per ordenar aquests moviments sense vulnerar la voluntat de Mir.
Segarra també ha negat haver constituït ell mateix les fundacions a Panamà i ha assegurat que ja existien en vida de l'empresari.
Crèdits personals
Un altre dels punts delicats de la causa són els crèdits personals que Segarra va sol·licitar a les fundacions. Davant la jutgessa Myriam Linage, el marmessor ha explicat que hi va recórrer en moments de necessitat econòmica i que els està tornant progressivament.
També ha afirmat que va utilitzar fons per ajudar persones que havien assistit Mir en vida, complint així —segons ha dit— instruccions del mateix mecenes.
L'empresari Pere Mir, amb l'expresident Artur Mas el 2013
Ha negat haver cobrat mai com a marmessor testamentari, encara que podia haver-ho fet legalment, i ha precisat que només va percebre una retribució com a administrador de societats espanyoles dependents d'una de les fundacions panamenyes.
La defensa ha aportat aquest dimecres diversos informes, entre ells un sobre la traçabilitat dels diners i dos més sobre dret panameny, amb l'objectiu de justificar jurídicament la separació entre patrimonis i legitimar les decisions adoptades.
Intervingudes de nou
Malgrat la versió de Segarra, la instructora manté un criteri molt diferent. Aquesta mateixa setmana va tornar a acordar que l'administració de Cellex i Mir Puig recaigués de nou sobre el Protectorat de Fundacions de la Generalitat, depenent de la Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica.
La decisió arriba després que l'Audiència Provincial anul·lés la primera interlocutòria d'intervenció en considerar que s'havia produït indefensió, cosa que va obligar a repetir la vista.
En aquesta segona resolució, la jutgessa reitera la necessitat de protegir el patrimoni fundacional davant el risc de nous perjudicis i prohibeix a més als marmessors disposar dels seus béns per garantir una eventual responsabilitat civil.
6,2 milions
Amb tot, la magistrada xifra en 6,2 milions d'euros el perjudici ocasionat a les fundacions per la gestió dels marmessors —principalment a Jordi Segarra—. Una quantitat que els investigadors atribueixen a operacions alienes als fins fundacionals i que s'analitzen sota la sospita de delictes d'administració deslleial i apropiació indeguda.
Boi Ruiz, Mas-Colell i Pere Mir, al centre Cellex
La causa posa el focus en diverses operacions patrimonials i immobiliàries realitzades després de la mort de Mir, quan el control del patrimoni va quedar en mans dels seus marmessors --Jordi Segarra, Josep Tabernero i Juan Francisco Capellas--, ara investigats.
Entre les transaccions sospitoses figuren transferències a comptes personals, increments salarials injustificats, donacions de joies, concessió de pensions vitalícies i la cessió d'un habitatge de luxe a Baqueira-Beret a un dels marmessors.
Més enllà de l'herència
D'aquesta manera, el 'cas Cellex' s'ha convertit en un dels procediments més sensibles dels darrers anys a Catalunya pel volum econòmic en joc i pel seu impacte en el sistema de mecenatge científic.
Les fundacions Cellex i Mir Puig eren els principals vehicles del llegat filantròpic de Pere Mir, destinat a finançar projectes de recerca biomèdica i científica.
L'exconseller Xavier Tria, Pere MIr (2n esq.), Antoni Vila-Casas i l'expresident Artur Mas
La instrucció apunta que, tot i que Segarra assegura haver actuat seguint la voluntat del mecenes, Mir va deixar instruccions protocol·litzades perquè fossin precisament Cellex i Mir Puig les destinatàries finals de tot el seu patrimoni.
Qualsevol desviament d'aquest destí podria, per tant, constituir un incompliment greu del deure dels marmessors i patrons.
El procediment segueix obert, però, de moment, la justícia ha optat pel missatge més contundent possible: retirar la gestió als marmessors, blindar el patrimoni i deixar clar que l'última paraula sobre el llegat de Pere Mir no la tindran qui el van administrar, sinó els tribunals.